Això sí que és fort!

Una setmana després d’haver-lo penjat, encara rebia comentaris en relació a l’apunt immediatament anterior, cosa que em satisfà enormement i em portarà a escriure un futur text que reculli totes les vostres aportacions. Serà una feina extra però espero fer-la amb gust i sense gaire mandra. Gràcies a tothom!

Com molta altra gent que es dedica a això dels blogs, sempre he valorat molt la participació de les persones que s’acosten a Llegeixes o què!? i l’enriqueixen amb els seus comentaris. També he dit alguna vegada que la gràcia d’aquest món blogaire és la xarxa de complicitats que crea i que cada cop intento ampliar amb nous enllaços (les “últimes perles” arribaran ben aviat!). Però el que realment em meravella –i m’encanta i mai no m’hauria imaginat– és que hi ha gent que em llegeix!!! Això sí que és fort! Bé, les estadístiques no em permeten saber si qui arriba fins aquí llegeix el text en diagonal, només el títol o està més pendent de la imatge que il·lustra l’apunt d’avui... Tant se val! Hi ha persones que llegeixen i opinen sobre el que escric i això, pensat una mica fredament, era impensable fa més de cinc anys, per exemple, quan encara em preocupava arribar als quaranta i no haver publicat cap llibre...

I per què ens expliques tot aquest rotllo?, podeu dir amb tota la raó... Ja fa molts dies que em voltava aquest pensament pel cap i, en llegir
aquest apunt (gràcies Antaviana!), m’he acabat d’inspirar.

Com deia aquella: “Que la inspiració et trobi treballant...”. En el meu cas, matiso: “Que la inspiració em trobi amb un paper i un bolígraf, treballant o al metro...”.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...


Il·lustra l'apunt d'avui un detall d'Escales mecàniques al metro de Pyongyang, de Tomas van Houtryve

Comentaris

  1. Sí que va tenir moviment, el post anterior. Es interessant veure les diferents opinions sobre el sentit de la lectura.
    Tens rao quan dius que fa cinc anys aquesta interacció que ens proporciona el món dels blogs era impensable. A mi personalment, m'ha permès rescobrir moltes noves lectures interessants i conèixer a gent ( virtualment, no em decideixo a desvirtualitzar-me) i opinons molt interessant.
    Coi, calr que et llegim, i no en diagonal eh? ^^))

    ResponElimina
  2. Su, acabo d'escriure un post per "culpa" teva. M'has fet pensar en això, que hi ha gent que llegeix el que escrivim. Acabo de penjar la ressenya d'un llibre , així que endarreriré la publicació per principis de la setmana vinent, però que sàpigues que és culpa teva ;))

    ResponElimina
  3. està molt bé que et llegeixin, però està millor veure que tornen ;)

    ResponElimina
  4. si, jo també flipo de que em llegeixin, com també flipo llegint els blogs bonissims de la blogosfera catalana

    ResponElimina
  5. Amb els blogs passa una mica que si escrius coses interessants, el públic t'acaba trobant. És potser un misteri, però és així. Per tant, no t'has de soprendre de tenir molts lectors i comentaristes!

    ResponElimina
  6. Mireia,

    En aquest cas, m'encanta "ser culpable"!!!

    Ssaps què? hi ha dies que m'agradaria desvirtualitzar-me jo també i quedar per fer unes birres... però hi ha d'altres que em penso que millor seguir així, tenint "contacte virtual".

    Ara, això sí! Ens llegim...

    SU

    ResponElimina
  7. Clidice,

    Com és habitual, la claves...

    viuillegeix,

    Coincideixo amb tu: hi ha gent molt capaç, que t'encomana el gust per la lectura i que escriu sobre coses molt interessants.

    Salvador,

    Gràcies!

    Un plaer compartir aquesta aventura amb vosaltres!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»