dimecres, 28 d’octubre de 2009

I vosaltres, n’espereu alguna cosa?

Feia molt de temps que tenia ganes de llegir L’elegància de l’eriçó, però dues amigues em van dir que la traducció catalana era tan complicada que havien acabat llegint la versió castellana. Quan m’ho van comentar em va fer molta ràbia, sobretot tenint en compte que tot sovint el lector de llibres traduïts al català (a diferència dels llibres traduïts al castellà) es pot trobar amb dos tipus d’incidències (com a mínim): que la traducció catalana trigui més temps a publicar-se i que el llibre en català sigui més car. Em vaig empassar la ràbia, però, i vaig considerar que si aquestes amigues coincidien en aquesta opinió, m’ho havia de mirar amb una mica de calma... Ara fa uns dies que he començat la meva lectura –al metro, com heu pogut veure aquí al costat– d’aquesta novel·la de Muriel Barbery. Per poder dir-hi la meva, és clar, estic alternant la lectura de les dues traduccions.

Reconec que la lectura de L’elegància de l’eriçó en català no és fàcil però tampoc no és una novel·la il·legible, ans al contrari. Jo estic encantada perquè em permet ampliar de manera contundent el meu sempre limitat vocabulari amb paraules i expressions que potser no sovintegen en el nostre parlar quotidià però que són perfectament correctes i que, a més, si teniu l’oportunitat de llegir el llibre, sabreu que estan utilitzades de manera justificada per les seves protagonistes principals (una portera intel·lectual encara que autodidacta i una nena superdotada).

Però tota aquesta problemàtica prèvia a la lectura d’aquesta extraordinària –en molts sentits– novel·la, m’ha portat a plantejar-me una pregunta: què busco quan llegeixo un llibre? I, en el cas que us acabo d’explicar, què buscaven les meves amigues quan van començar a llegir L’elegància de l’eriçó? I vosaltres, n’espereu alguna cosa, quan comenceu la lectura d’un llibre?

En les diferents respostes s’amaga el misteri de la literatura. Per “les meves parts”, he de dir-vos que, en general, quan llegeixo busco un doble plaer que comprèn les accions de conèixer i aprendre: conèixer diferents maneres d’explicar i entendre el món, i aprendre’n, per poder escriure i fer-me entendre.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure...

...i entendre’ns, oi?


Il·lustra l'apunt d'avui un detall de Nicole Kidman, New York (2003), fotografia d'Annie Leibovitz

29 comentaris:

  1. El llibre ja el vaig ressenyar al blog fa uns dies. Pas mal du tout.
    Què espero quan començo un llibre? Doncs acabar-lo! I que no em caigui als peus; que fa mal si cau de canto. ;-)

    ResponElimina
  2. Jo tb el vaig ressenyar perquè em va agradar molt.

    ResponElimina
  3. gran pregunta. Normalment espero passar una bona estona, emocionar-me o divertir-me, sigui per la historia, sigui per la manera com està escrit.
    i l'eriçó seueix pendent

    ResponElimina
  4. Vaig llegir el llibre, en català per suposat, sense problemes, amb la perspectiva que era una obra excepcional dins del seu gènere, paraules textuals de la llibretera. Realment no em va agradar gens. Una Ventafocs fora de lloc i context. No tinc complex de Ventafocs, el món no m'ha de descobrir i l'obra fa trampa, juga amb els sentiments del personal i és molt fluixa en estructura. Les seves referències erudites són superficials. Vaja, tot plegat, un best-seller decentó.

    Ho sento, però tu has preguntat :P

    ResponElimina
  5. Jo també l'he llegit, i vaig trobar-lo molt "francès". Em sembla que vaig fer un comentari per l'estil al bloc del veí però en tot el llibre s'hi nota una mica la pedanteria intel·lectual de l'escriptora.
    De totes maneres estic d'acord amb tu. Hi ha llibres (o personatges) que requereixen un determinat to o vocabulari. No saber-se adaptar a aquest fet fa la novel·la poc creïble i crec que és part de la gràcia que s'hi busca.
    Així dons responent la pregunta que proposes. Què hi busco en un llibre? Alguna cosa nova.

    ResponElimina
  6. Veí i kweilan,
    Tinc presents la vostres ressenyes (i la de més gent que passa per aquí), però he decidit que fins que no acabi de llegir el llibre (i de pair-lo), no llegiré les vostres opinions.
    Petonets!
    SU

    ResponElimina
  7. Jo no espero mai res de la lectura. D'aquesta manera tot són alegries.

    ResponElimina
  8. Veí estimat,
    La teva resposta em sembla una mica cràpula, però l’accepto perfectament, perquè és sàvia i, sobretot, molt pràctica.

    viu i llegeix
    Si vols llegir una altra gran pregunta passa’t per LIBROSFERA (apunt del passat dilluns).
    Gràcies per la teva resposta. I de l’eriçó... (ja ho veuen!!!) sembla que hi ha gustos –com ha de ser– per a tothom...

    Gràcies per dir-hi la vostra!

    SU

    ResponElimina
  9. Clidice,
    No t’has de disculpar per res. Aquest invent està fet perquè puguem opinar i compartir... Benvinguda sigui la teva opinió sobre el llibre, però jo volia incidir sobre les expectatives que tenim en començar la lectura d’un llibre...

    vullunfestuc
    El que busques en un llibre NO és poca cosa... Gràcies per deixar la teva resposta i l’opinió sobre el llibre.

    matilde estimada,
    Envejo aquesta teva actitud (sense expectatives no hi ha decepcions), que jo no sé posar en pràctica a l’hora de llegir i, en canvi, practico molt (sobretot en els últims temps) quan vaig al cinema i al teatre.

    Encantada de llegir-vos!

    SU

    ResponElimina
  10. Justament el meu mal va ser aquest: les perspectives. Em vaig refiar de la llibretera que me'l va posar pels núvols (l'acabaven d'editar) i va passar el que va passar :)

    ResponElimina
  11. Clidice,

    la meva pregunta, ara, seria la següent: encara hi confies, en aquesta llibretera?

    SU

    ResponElimina
  12. No, perquè molt em temo que el proper que em recomani sigui l'últim del Dan Brown o del Zafón. ;)

    (pot sonar pedant si vols, però cadascú llegeix el que llegeix, jo he estat llibretera i cal tenir una mica d'ull pel client que et pregunta. Tot es respectable, però a cadascú allò que li abelleix.)

    ResponElimina
  13. a mi el llibre no em va agradar gens perquè no m'agrada una premisa en què es fonamenta la trama: és tant extrany trobar una portera que escolti Bach?

    m'agrada molt la pregunta què fas, què busqueu en el llibre jo si que hi busco coses:
    primer que m'expliquin una historia, després que ho facin d'una manera original i finalment el sentit de la vida, de fet, és on l'he trobat....

    ResponElimina
  14. Jo espero que em canviï la vida. Alguna cosa sobre "L'art del plaer?" de la Goliarda Sapienza?

    ResponElimina
  15. Quan començo un llibre? Espero alguna sensació al cos nova o repetida que acabi pujant al cervell i que em digui que aquell és el llibre. A vegades passa poc o molt. Després penso, li dono -o no- alguna o moltes voltes, vull que s'acabi la lectura o que no s'acabi mai, escric o no, recordo, oblido... En fi, com tothom.

    ResponElimina
  16. Robert,
    Potser la premissa és classista, però t’asseguro que les porteres que jo conec no coneixen Bach ni per casualitat.
    I m’agradi que t’agradi la pregunta... El sentit de la vida, ufff!, vas fort, vas fort...

    Anna, en català el títol és “L’art de viure”; jo vaig llegir el llibre l’any passat (i això que era dels que no m’agrada llegir: té 640 pàgines!). No em va desagradar però té molts alts i baixos... Recordo que no el vaig acabar.
    Que et canviï la vida? Sí que li’n demanes, de coses, a un llibre...

    Pere,
    Com has pogut veure, com tothom com tothom... no...

    Gràcies per ser-hi, una vegada més!

    SU

    ResponElimina
  17. Jo el vaig llegir en català i no hi vaig trobar especial dificultat, ni m'ho havia plantejat que fós un llibre díficil. I la portada és mes xula: amb l'eriçó. A mi em va agradar, vaig plorar i tot. Mira que em costa plorar llegint. Quan l'acabava era fora al balcó al solet i m'anava caient la llagrmieta i pensava la fila que faria si algun veí em veia.
    Jo el que busco amb un llibre és molt simple: ENTRETENIMENT. Ja sé que pot sonar molt superficial i poc serio però llegeixo perquè m'agrada, perquè m'ho passo bé i només busco això. Si , algunes vegades, a més a més aprenc o descobreixo coses noves: benvingut sigui!

    ResponElimina
  18. Gràcies per la teva opinió i la teva resposta, Mireia!

    La veritat és que aquest apunt, enriquit amb tots els vostres comentaris, dóna per un altre que reculli totes les nostres motivacions a l'hora de llegir un llibre...

    Hi pensaré!

    Petons i bona castanyada!

    SU

    ResponElimina
  19. Jo procuro no esperar massa cosa quan començo un llibre. És a mesura que vaig avançant i, si m'agrada, quan m'endinso, vibros, ric, ploro, visc altres vides i l'acabo amb gran satisfacció i enyorança.
    A mi L'elegància de l'eriçó em va fer passar molt bones estones!

    ResponElimina
  20. Gràcies Fe, per dir-hi la teva...

    El que expliques ("vibro, ric, ploro, visc altres vides i l'acabo amb gran satisfacció i enyorança"), però, suposo que no et passa sempre...

    Bé, en seguirem parlant...

    Petons i bona nit!

    SU

    ResponElimina
  21. Jo espero una bona història, que m'enganxi i em permeti viure situacions fantàstiques a partir de les veus dels personatges. Però també espero que un estil adequat de l'obra m'ensenyi noves paraules i formes d'escriure, que és molt enriquidor.
    L'elegància dee l'eriçó la vaig llegir en català i no vaig quedar descontenta de la traducció.

    ResponElimina
  22. Màgia,

    Gràcies per respondre. Em sembla que coincidim força en les motivacions a l’hora de llegir un llibre...

    Fins aviat,

    SU

    ResponElimina
  23. ... M'agrada deixar fluir la lectura, que sigui ella la que pugui sorprendre'm, suggerint-me complicitats, dibuixant les emocions amb paraules, donant veu al sensible, a allò capaç de captivar-me i trasbalsar-me... hi ha llibres capaços de tot això i més. Potser, només espero trobar-los...

    ResponElimina
  24. digue'm ariadna,

    Potser per trobar-los, aquests llibres “tan capaços” de fer tot això que expliques, ja val la pena viure, no?

    Gràcies per ser-hi!

    SU

    ResponElimina
  25. DEpèn del moment, de l'estat d'ànim...hi ha vegades que busco desconnectar, altres aprendre, altres entretenir-me...

    ResponElimina
  26. Ara m'ha dic cràpula! Sort que no arribo a la categoria de copròfag!

    ResponElimina
  27. Ai, veí, no diguis marranades, home! Que de cràpula a copròfag hi ha una distància més que considerable...

    Ciau,

    SU

    ResponElimina
  28. Potser és una mica tard per fer el comentari, però el llibre que parleu a mi personalment em va agradar molt. Aquest llibre crec que en diu que no t'has de fiar mai de les aparences que moltes vegades titllem a la gent pel món que es mou i estem molt equivocats. Jo el vaig llegir en català i no vaig tenir cap problema.
    El que espero quan llegeixo un llibre, no m'ho he plantejat mai, ara el que hi trobo és que en cada llibre que llegeixo aprenc alguna cosa nova.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  29. Rosa,

    Mai no és tard si el que dius és tan clar i català com el que tu dius...

    Gràcies per deixar el teu comentari!

    SU

    ResponElimina