divendres, 13 de març de 2009

(El celebrat) egoisme de l’autor

Eduard Márquez és un autor egoista. No m’ho invento (que tot podria ser), sinó que ho podeu sentir (i veure) aquí. Márquez així ho confessa i diu que vol que el lector agafi el llibre (en aquest cas parlava de La decisió de Brandes, però em sembla que no m’equivoco gaire si ho amplifico als altres llibres de l’autor) i s’hi estigui, amb ell, unes 3 hores, que és el que trigues a llegir-lo.
Celebro el seu egoisme i suposo que, ben pensat, m’ha facilitat molt la feina, ja que aquest cap de setmana enfilo la quarta lectura d’El silenci dels arbres. Masoquisme lector? No, ben al contrari. És el llibre que properament “dinamitaré” al Club de lectura.
En contraposició a altres llibres anteriors
, la lectura d’El silenci dels arbres m’ha suggerit tantes dinàmiques de treball amb les meves lectores i el meu lector, que he de reconèixer que estic un pèl desbordada...
Eduard Márquez vol que passem 3 hores amb ell i el seu llibre, però nosaltres al Club només disposem d’1 hora i mitja (com a molt!) i encara no sé pas com ho farem!

Bé, com deia aquella, tot sovint: “Properament, el desenllaç en aquestes mateixes pantalles...”.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure i, no us oblideu de somriure!

12 comentaris:

  1. Me'l van recomanar al fer el post del violoncel.lista de Sarajevo i me'l vaig comprar. Encara no l'he llegit però el tinc a la tauleta, esperant-me.

    ResponElimina
  2. Val la pena, kweilan, de veritat!

    Quan l'hagis llegit ja m'ho sabràs dir...

    SU

    ResponElimina
  3. Mireia (l'altra)4:44 p. m.

    L'Eduard Marquez jo el vaig descobrir gràcies a aquest blog. Per mi, un dels grans de la literatura en català. M'ha marcat molt la seva manera d'escriure, i quan llegeixo algú que em recorda a ell (per la manera d'escriure) gaudeixo molt, precisament l'altre dia us ho comentava.
    El que no he llegit són els seus contes, tot arribarà.

    ResponElimina
  4. Un llibre impecablement ben estructurat, auster, directe i sense escarafalls. Com la música de Mompou. A més, basat en una anècdota real: la visita guiada a un museu sense quadres en un Sarajevo assetjat.

    ResponElimina
  5. Hola Su! Vigila amb les dinàmiques de treball.!El llibre té molt suc.
    Estic d'acord amb "El veí de dalt" Fins dilluns.

    ResponElimina
  6. No deixeu de recomanar-me coses enter uns i a altes i jo no dono a l'abast!!!
    No n'he llegit res però no és el primer cop que en sento parlar bé

    ResponElimina
  7. Mireia (l'altra),

    Comences a ser "imprescindible" per aquest blog! Gràcies un cop més pel teu comentari.
    I no pateixis que prenc nota de la teva recomanació de l'altre dia, aquests “Ulls verds” que t’han agradat tant!

    Veí,

    Com és habitual, les teves paraules són sàvies i precises!
    Gràcies per dir-hi la teva!

    Marta,

    Vigilaré amb les dinàmiques, d’acord! Ens veiem...

    Mireia,

    No pretenem atabalar-te amb tanta recomanació, però busca el temps per llegir “El silenci dels arbres”, no te’n penediràs!

    Un petó i gràcies per passar per aquí!

    SU

    ResponElimina
  8. Mireia (l'altra)11:23 a. m.

    Imprescindible?? uf, quina pressióm però m'ho agafo com a que us interessen els meus comentaris.
    Quan obri el blog -tot arribarà- ja he pensat com ho faré: amb una ressenya i una mena de monogràfic sobre "ULLS VERDS"- apunteu-la com a regal de Sant Jordi, edicions Columna-.
    M'ha agradat molt aquesta novel.la i crec que és impossible dir més coses en tan pc espai (l'estil E Márquez que déiem l'altre dia, molt de missatge en poc espai i magníficament narrat, una meravella!!!).
    Si la llegiu al club de lectuta fes-m'ho saber i així ens coneixem "en persona"

    ResponElimina
  9. Ja tinc blog!!!!:

    http://llegeixesoque.blogspot.com/

    ResponElimina
  10. Mireia l'altra1:22 p. m.

    És aquest: http://elracodelasolsidablogspotcom.blogspot.com/

    Abans m'he equivocat i he posat la vostra adreça!!!

    ResponElimina
  11. Su, només dues ratlles per dir-te que estic llegint el mateix que tu ('En lloc segur')

    ResponElimina
  12. homedorigami (joan),

    encantada de compartir aquesta lectura!

    com he deixat escrit, et llegiré (sobretot perquè també serà una lectura compartida amb una amiga comú).

    quedat dit (sense posar-hi data, però!).

    SU

    ResponElimina