Tot són experiències (II)

Sembla que la intenció d’organitzar un club de lectura “s’ha posat de moda”! Les motivacions i la infraestructura varien, lògicament, segons els promotors. El club de lectura organitzat des d’una llibreria, com el de l’Espolsada, serà diferent del que vol organitzar en Xenofílic amb un grup d’amics lectors, on la lectura es combinarà amb uns bons vins i formatges... Com ho serà també el de dues amigues que van venir a una de les meves sessions del club perquè volien veure “en viu i en directe” com anava tot allò. Una d’elles era bibliotecària i l’altra arquitecte. S’havien conegut portant els fills a l’escola i volien seguir la seva relació, amb altres pares i mares, és clar, parlant de llibres i de lectures.

A tutti quanti aconsello la lectura de Llegim plegats, de Mercè Carrillo, i en aquest cas el capítol “Lectures escollides” on trobareu les seves recomanacions. Un consell (que a mi m’ha funcionat i que difereix, però, del sistema proposat per Carrillo) és que no cal que presenteu al vostre grup de lectors tots els llibres que teniu la intenció de llegir al club. Com tots sabeu, llegir un llibre és, la majoria de les vegades, una qüestió de pur atzar. Mantingueu-lo per als vostres lectors. Al final de cada sessió repartiu el nou llibre que hauran de llegir. És una manera com una altra d’evitar que un lector deixi el vostre club a la primera de canvi si veu una llista de llibres que en principi no troba interessants. També és una manera de mantenir la intriga (“quin llibre haurà triat aquesta vegada la conductora?).

El meu darrer consell –gràcies per la paciència!- és que mireu de tocar tots els gèneres que pugueu. No feu un club de lectura per llegir “només” novel·les, per molt que siguin les millors de la literatura de tots els temps. Eixampleu el vostre univers –i el dels lectors- amb la poesia i el conte, amb el “sempre difícil” teatre, amb algun llibre d’assaig. No us en penedireu, creieu-me! Quan una lectora que no ha llegit mai poesia s’entusiasma amb el llibre de poemes (Ciudad del hombre, Nueva York) que has proposat, no té preu. Tampoc quan els lectors, després de la sessió d’Un matrimoni de Boston o d’Art, troben que haurien de llegir més teatre.

Per acabar, un fragment de Llegim plegats amb el que hi estic totalment d’acord i que confio que animi a totes les futures i futurs coordinadors de clubs de lectura (en el meu cas, com m’agrada autoanomenar-me: “dinamitadora”): Dels clubs n’aprenc una part que per a mi és tan o més important que la merament literària: les persones diuen molt d’elles mateixes quan parlen de si els ha agradat o no un llibre, ja sigui utilitzant un to intel·lectual o més aviat col·loquial, perquè opinar, atrevir-se a dir el que un pensa, apostar per una trobada on el guany és purament interior i relacionar-se amb altres persones té un valor molt terapèutic que fa que la tasca de coordinadora sigui una tasca profundament agradable.

Uff, prou d’experiències, no?

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, compartir, comentar i escriure.

Il·lustra el post el detall d’una fotografia d’André Kertész,
el fotògraf que amb les seves fotos ens contagiava la seva passió per la lectura