Hi havia una vegada...
... dues amigues que van començar una aventura radiofònica a la qual van batejar amb el bonic nom de Llegeixes o què?! L’aventura consistia en fer un programa de ràdio on parlaven de llibres i de literatura. Com creien en la lectura com un fet popular i allunyat dels grans cenacles, parlaven dels llibres que llegien (poquets) o que havien llegit (pocs) d’una manera planera, senzilla, però sempre carregada d’ironia i bon humor! Per això des del primer dia van saber que, per parlar de llibres i literatura AMB CRITERI, havien de comptar amb persones DE NIVELL, i així van anar passant per Llegeixes o què?! una pila d’autores i autors, llibreteres i llibreters, bibliotecàries i bibliotecaris, editores i editors, traductores i traductors... en definitiva, lectores i lectors.
Tot i acabar l’aventura radiofònica, les dues amigues convertides en inclassificable tàndem van seguir parlant de llibres, de literatura i de lectures en un incomparable blog, que també portava el bonic nom de Llegeixes o què?!: una meitat escrivia un post, l’altra n’escrivia un altre; després una meitat començava a escriure’l i l’altra l’acabava; entremig van escriure alguns posts que reproduïen aquelles converses NON-sense del programa de ràdio...
I així va passar que un dia, amb l’objectiu de mantenir-se fidels a una de les seves màximes (la de ser riques i famoses!), una va optar per seguir-ho intentant des del blog (a partir d’ara només meitat d’incomparable) i l’altra va encarrilar les seves passes cap al món de la dramatúrgia i la direcció actoral.
Siguin on siguin, facin el que facin (o potser més aviat sense fer gaire res!), les dues amigues seguiran sent inclassificables, oi?
Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...
Tot i acabar l’aventura radiofònica, les dues amigues convertides en inclassificable tàndem van seguir parlant de llibres, de literatura i de lectures en un incomparable blog, que també portava el bonic nom de Llegeixes o què?!: una meitat escrivia un post, l’altra n’escrivia un altre; després una meitat començava a escriure’l i l’altra l’acabava; entremig van escriure alguns posts que reproduïen aquelles converses NON-sense del programa de ràdio...
I així va passar que un dia, amb l’objectiu de mantenir-se fidels a una de les seves màximes (la de ser riques i famoses!), una va optar per seguir-ho intentant des del blog (a partir d’ara només meitat d’incomparable) i l’altra va encarrilar les seves passes cap al món de la dramatúrgia i la direcció actoral.
Siguin on siguin, facin el que facin (o potser més aviat sense fer gaire res!), les dues amigues seguiran sent inclassificables, oi?
Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...
Il·lustra el post d'avui un detall de "Bubbles", de Karina Peisajovich
Doncs somriem. I bona sort, a la meitat que es queda i a la meitat que emprèn una altra camí.
ResponEliminaUn divorci a l'americana? Qui passa la pensió a qui? Quedi qui quedi, seguim llegint-vos, o què!?
ResponEliminaPerò hi haurà més posts, no??? Us necessitem!!!
ResponEliminaFerran,
ResponEliminaSobretot no perdem el somriure! Gràcies pels ànims, que transmetré sens falta a l’altra meitat.
Veí,
Quedi qui quedi, podràs seguir llegint-nos... o què?! Tot és qüestió de la mandra que tinguis. O no.
Mireia,
La meitat que continua no deixarà d’escriure posts... Ho necessita!
Gràcies a tots tres per passar per aquí i deixar els vostres comentaris!
TRI-petó,
SU
... Per un moment he pensat que s'abava totalment... Molta sort a totes dues! Et continuaré llegint...
ResponElimina... ups, s'acabava...
ResponEliminaQuin ensurt!
ResponEliminaBona sort a totes dues, blogaires i dramatúrgiques.
Salutacions inclassificablement cordials.
Ahhh! Una es queda però?
ResponEliminaSort en els nous camins que segur que s'acabaren trobant.
Petó,
Fe
Ens heu partit el cor en dos bocins... Un se'n va al teatre, l'altre es queda llegint blogs.
ResponEliminaI la gent de per aquí no sap que no es desitja mai bona sort??
MOLTA MERDA, PER COMPENSAR!!!
Que són aquestes ganes d'espantar-me pensant que això s'acabava; al final només m'heu mig espantat.
ResponEliminaDoncs res; per la meitat teatrera: molta merda!
i per la que es queda: molts posts!
digue'm ariadna,
ResponEliminaGràcies! Pels bons desitjos i per continuar sent-hi!
Llibreter,
Tranquil... i moltes gràcies!
Fe,
Mentre hi hagi llibres i un bon vi per compartir, els camins de les dues meitats no se separaran mai!
Sfer,
Ets una dona de món, sí senyora! Gràcies!
Mireia,
Encara que no era pas la nostra intenció, celebro que “només” t’hàgim mig espantat! Gràcies pels bon desitjos!
Moltes gràcies, de veritat!
SU, meitat aventurera, ara en solitari
Què, vindreu a l'after hours poètic de Sant Cugat d'enguany? És demà dissabte a les 12 de la nit al mateix lloc.
ResponEliminaEps que sortiu al suplement de cultura de l'AVUI!
ResponEliminaEps que sortiu al suplement de cultura de l'AVUI!
ResponEliminaEi, que jo tb us he vist referenciades a la contracoberta del subleiment de cultura de l'Avui d'ahir, enhorabona!
ResponEliminaLaura L.
Biel,
ResponEliminaNo vam poder anar a l'after hours! Suposo que va anar bé, oi?
Un petó,
SU
Fe i Laura,
ResponEliminaGràcies! De pura casualitat també ho vam veure...
Petó,
SU
Ei!!! que sortiu al suplement de l'Avui?? Doncs moltes felicitats i estic content de formar part d'aquesta gent que passa per aquí i llegeix, o què?
ResponEliminasalut i ptns.