Sobre la traducció (o diàleg entre dues meitats)

No podem concretar amb gaire exactitud quan va ser que les de Llegeixes o què?! (BÉ, ALGUNES DE LLEGEIXES O QUÈ?!) vam començar a parar atenció a les traduccions dels llibres –ja ho sabeu, pocs– que llegim...

Algunes possibilitats:
1. Durant la carrera, aquells cinc anys passats en un edifici de la plaça Universitat? CINC O SIS... EN TOT CAS VAN SEMBLAR MÉS DE 1.000!
2. Després de conèixer la Dolors Udina (Llegeixes o què?!, a Ràdio Ciutat de Badalona, diumenge 1 de maig de 2005, Any del Llibre i la Lectura)? ADMETO QUE AQUEST ÉS UN BON PUNT DE PARTIDA...
3. Després d’assistir a les II Jornades de Traducció i Literatura convocades per la Càtedra Jordi Arbonès, els passats dies 18 i 19 d’octubre? SEGUR QUE NO.
4. Un cop llegit l’article “El oficio invisible. Traducir en España”, publicat al suplement “Babelia” el dissabte 28 d’octubre de 2006?

I les respostes:
1. Impossible!!!
2. No direm que NO.
3. Ui, massa NIVELL.
4. Nooooooooooooo, els articles són massa llargs. AH, VAL! EM FEIA COSA DIR QUE NO, PER ALLÒ DE "NUNCA ES TRISTE LA VERDAD, LO QUE NO TIENE ES REMEDIO".

Sigui com sigui, les de Llegeixes o què?! hi pensem, en això de la traducció. PFFF!!!!! Ens hi fixem –com sempre, des del nostre NO-criteri més absolut–, i fins i tot pensem que hi ha algun llibre que potser hagués necessitat una bona repassada abans de sortir publicat... (tranquils/tranquil·les! no direm noms, que ja tenim altra feina!). BÉ, A UNA MEITAT DE LLEGEIXES O QUÈ?! LI SEMBLA QUE MOLTS LLIBRES NO HAURIEN D'HAVER SORTIT, PERÒ NO CAL QUE SIGUI NOMÉS PER LES TRADUCCIONS... EN RECORDO UN, QUE MAI NO VAM ACABAR DE LLEGIR, TOT I QUE ERA EL NOSTRE REPTE PARTICULAR...

Però com que les de Llegeixes o què?! tenim una debilitat absoluta per recomanar-vos tot allò que ens interessa, no volem deixar passar l’oportunitat, parlant de la traducció, de donar-vos notícia de la convocatòria del 3r Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia...

Quin traductor o quina traductora de poesia es podrà resistir a la temptació d’enviar unes traduccions al català al carrer de Perot Rocaguinarda? UHMMMM, JA FRISO PER SABER-HO...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure... O NO!

La imatge, de la I convocatòria d'art contemporani Feedback

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació