Ai, ai, ai!
Llibreria o biblioteca. Tant se val! Si m’hi passo més de deu minuts, és gairebé segur que hi surto amb dos llibres –mínim– dins de la bossa. Sóc legal: si he anat a una biblioteca, me’ls enduc en préstec; si he estat a una llibreria, els pago.
Dijous de la setmana passada vaig ser més de deu minuts a la Biblioteca Jaume Fuster i, com sóc tan previsible, em vaig endur dos llibres (això no vol dir que els llegeixi, és clar): Marea oculta, de Gustavo Martín Garzo i Combats singulars. Antologia del conte català contemporani, tria de Manel Ollé.
Fa temps que aquest Martín Garzo m’interessa, però no us en sabria dir el motiu. El cas és que després d’uns quants dies d’emocions molt intenses, he agafat Marea oculta i, abans de començar a llegir-lo, he topat amb un text de contracoberta en el què m’ha cridat l’atenció aquest fragment: “A partir de la recreación de un mundo de mujeres donde la búsqueda frustrada del amor es el eje de las historias recuperadas por la memoria, el autor logra un sugerente retrato de la sensibilidad femenina y su influencia en los hombres...”.
Ai, un altre home que retrata la “sensibilitat” femenina! Ai, quina mandra!!! Ai, ai, ai!
Llegeixes o què?! , un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu mai de somriure...
Dijous de la setmana passada vaig ser més de deu minuts a la Biblioteca Jaume Fuster i, com sóc tan previsible, em vaig endur dos llibres (això no vol dir que els llegeixi, és clar): Marea oculta, de Gustavo Martín Garzo i Combats singulars. Antologia del conte català contemporani, tria de Manel Ollé.
Fa temps que aquest Martín Garzo m’interessa, però no us en sabria dir el motiu. El cas és que després d’uns quants dies d’emocions molt intenses, he agafat Marea oculta i, abans de començar a llegir-lo, he topat amb un text de contracoberta en el què m’ha cridat l’atenció aquest fragment: “A partir de la recreación de un mundo de mujeres donde la búsqueda frustrada del amor es el eje de las historias recuperadas por la memoria, el autor logra un sugerente retrato de la sensibilidad femenina y su influencia en los hombres...”.
Ai, un altre home que retrata la “sensibilitat” femenina! Ai, quina mandra!!! Ai, ai, ai!
Llegeixes o què?! , un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu mai de somriure...
[El post d’avui el dedico –l’altra meitat hi estaria d’acord– a la meva dona, que avui tot just fa una setmana va fer que jo també em convertís en mare de dos nens preciosos.]
Sí, sortir amb un parell de llibres és inevitable. Jo sóc un perill també els aeroports mentre esperes per marxar... les novel·les de passar l'estona format butxaca m'atreuen i sempre acabo amb alguna. Ja començo a carregar abans de sortir de vacacnes
ResponEliminaAi, ai, ai! M'afegeixo a l'exclamació. Tanmateix de biblioteques en trepitjo poques fora de l'horari laboral...
ResponEliminaEnhorabona a la teva dona i a tu!
Mireia,
ResponEliminaAls aeroports jo sóc més de revistes i de diaris. Tot és anar carregada!!! Que vagin bé les teves vacances, amb molta tranquil·litat i bones lectures!
Ferran,
Entenc que, pel que fa a trepitjar biblioteques, en tinguis prou amb “la teva”!
Gràcies per les felicitacions i per deixar el teu comentari!
SU, meitat a hores convingudes
Passar pel davant d'una llibreria i entrar-hi... Si vaig sol entre, però si vaig amb la meua parella, sé que sortiré a empentes. I carregat, evidentment...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo ho vaig solucionar obrint la meva llibreria :P
ResponEliminaFelicitats pels futurs lectors!
Josepmanel,
ResponEliminaAmb la meua parella, jo combino llibreria i botiga de roba (és la manera de tenir-les contentes!). Gaire econòmic no és, però funciona!
Ei, espolsada! Tu si que en saps!!! Espero que els futurs lectors gaudeixin d’aquest meravellós plaer que és llegir... i que ho puguem compartir!
SU, entre bibe i bibe
A mi aquest Garzo també em va cridar l'atenció fa temps, sense que sabès perquè. En vaig llegir El lenguanje de las fuentes, i, sense embuts, va ser un llibre que em va semblar una bestiesa. Però vaig tornar a picar: La princesa manca. Em vaig subratllar una frase, però el llibre no el recordo. Ara, no em tornarà a enredar...
ResponEliminaAh, i felicitats per la maternitat!
ResponEliminaClara,
ResponEliminaGràcies per deixar el teu comentari i per les felicitats! A veure si arrenco amb el llibre del Garzo i n'acabo dient alguna cosa...
Salut i bones lectures!
SU, davant del ventilador
Llegeixo....diriem que llibres pocs, un o dos a l'any...sé que no està bé, però llegir el diari tembé compensa, no? Ah! i ara amb internet llegeixo més, la veritat és que els dos fills no deixen gaire temps per fer les coses que tu vols, tens que restringir les teves prioritats per les seves, "pilleu"??? el temps us ho explicarà, moltes felicitats.
ResponEliminaFelicitats!!!
ResponElimina