Ai, ai, ai!

Llibreria o biblioteca. Tant se val! Si m’hi passo més de deu minuts, és gairebé segur que hi surto amb dos llibres –mínim– dins de la bossa. Sóc legal: si he anat a una biblioteca, me’ls enduc en préstec; si he estat a una llibreria, els pago.
Dijous de la setmana passada vaig ser més de deu minuts a la Biblioteca Jaume Fuster i, com sóc tan previsible, em vaig endur dos llibres (això no vol dir que els llegeixi, és clar): Marea oculta, de Gustavo Martín Garzo i Combats singulars. Antologia del conte català contemporani, tria de Manel Ollé.

Fa temps que aquest Martín Garzo m’interessa, però no us en sabria dir el motiu. El cas és que després d’uns quants dies d’emocions molt intenses, he agafat Marea oculta i, abans de començar a llegir-lo, he topat amb un text de contracoberta en el què m’ha cridat l’atenció aquest fragment: “A partir de la recreación de un mundo de mujeres donde la búsqueda frustrada del amor es el eje de las historias recuperadas por la memoria, el autor logra un sugerente retrato de la sensibilidad femenina y su influencia en los hombres...”.

Ai, un altre home que retrata la “sensibilitat” femenina! Ai, quina mandra!!! Ai, ai, ai!

Llegeixes o què?! , un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu mai de somriure...

[El post d’avui el dedico –l’altra meitat hi estaria d’acord– a la meva dona, que avui tot just fa una setmana va fer que jo també em convertís en mare de dos nens preciosos.]

Comentaris

  1. Mireia8:14 a. m.

    Sí, sortir amb un parell de llibres és inevitable. Jo sóc un perill també els aeroports mentre esperes per marxar... les novel·les de passar l'estona format butxaca m'atreuen i sempre acabo amb alguna. Ja començo a carregar abans de sortir de vacacnes

    ResponElimina
  2. Anònim10:02 a. m.

    Ai, ai, ai! M'afegeixo a l'exclamació. Tanmateix de biblioteques en trepitjo poques fora de l'horari laboral...

    Enhorabona a la teva dona i a tu!

    ResponElimina
  3. SU11:09 a. m.

    Mireia,
    Als aeroports jo sóc més de revistes i de diaris. Tot és anar carregada!!! Que vagin bé les teves vacances, amb molta tranquil·litat i bones lectures!

    Ferran,
    Entenc que, pel que fa a trepitjar biblioteques, en tinguis prou amb “la teva”!
    Gràcies per les felicitacions i per deixar el teu comentari!

    SU, meitat a hores convingudes

    ResponElimina
  4. Anònim5:28 p. m.

    Passar pel davant d'una llibreria i entrar-hi... Si vaig sol entre, però si vaig amb la meua parella, sé que sortiré a empentes. I carregat, evidentment...

    ResponElimina
  5. L'Espolsada llibres5:48 p. m.

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. L'Espolsada llibres5:51 p. m.

    Jo ho vaig solucionar obrint la meva llibreria :P
    Felicitats pels futurs lectors!

    ResponElimina
  7. SU2:00 p. m.

    Josepmanel,

    Amb la meua parella, jo combino llibreria i botiga de roba (és la manera de tenir-les contentes!). Gaire econòmic no és, però funciona!

    Ei, espolsada! Tu si que en saps!!! Espero que els futurs lectors gaudeixin d’aquest meravellós plaer que és llegir... i que ho puguem compartir!

    SU, entre bibe i bibe

    ResponElimina
  8. Clarissa7:48 p. m.

    A mi aquest Garzo també em va cridar l'atenció fa temps, sense que sabès perquè. En vaig llegir El lenguanje de las fuentes, i, sense embuts, va ser un llibre que em va semblar una bestiesa. Però vaig tornar a picar: La princesa manca. Em vaig subratllar una frase, però el llibre no el recordo. Ara, no em tornarà a enredar...

    ResponElimina
  9. Clarissa7:49 p. m.

    Ah, i felicitats per la maternitat!

    ResponElimina
  10. SU11:18 p. m.

    Clara,

    Gràcies per deixar el teu comentari i per les felicitats! A veure si arrenco amb el llibre del Garzo i n'acabo dient alguna cosa...

    Salut i bones lectures!

    SU, davant del ventilador

    ResponElimina
  11. Jovensell11:57 p. m.

    Llegeixo....diriem que llibres pocs, un o dos a l'any...sé que no està bé, però llegir el diari tembé compensa, no? Ah! i ara amb internet llegeixo més, la veritat és que els dos fills no deixen gaire temps per fer les coses que tu vols, tens que restringir les teves prioritats per les seves, "pilleu"??? el temps us ho explicarà, moltes felicitats.

    ResponElimina
  12. Unknown12:03 p. m.

    Felicitats!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació