dimecres, 11 de juny de 2008

Final de trajecte

Encara que em sembla que serà una mesura impopular (els posts precedents han provocat passions i comentaris dels passavolants i/o seguidors d’aquest incomparable blog que és Llegeixes o què?!), he decidit que no cal allargassar els comentaris dedicats a L’home manuscrit. El cas és que me n’he cansat una mica, de parlar-ne, però abans de “tancar la paradeta” voldria fer un últim post (amb comentari i fragment de text) i una puntualització.

Comencem per aquesta darrera:

L’home manuscrit m’ha agradat però m’ha semblat un llibre “trampós” –ja ho vaig intentar explicar anteriorment, però em temo que no ho vaig fer prou bé-, en el sentit que està construït de manera que, com a lector, et sentis una persona especial i privilegiada pel fet d’anar seguint totes les referències metaliteràries del text. La seva lectura m’ha complagut però aquest plantejament –per a mi, un pèl elitista- m’ha deixat un estrany “sabor de boca”.

I ara, el final de trajecte (el trobareu a la pàgina 111):

...La història escoltada m’oprimia, exigia paper. Vaig seure, la vaig redactar toscament, a rajaploma. Posteriorment la vaig reescriure, sense presses, deixant, entre cada versió i la següent, com a mínim un dia. Perdí el compte de les versions que en vaig fer.

M’agraden els finals oberts, amb lectors o espectadors abandonats per l’autor, depenent de si mateixos. Forçats a pensar, com en la vida (qui dubta que estem abandonats?). Els finals tancats són efectistes, analgèsics, fal·laços; n’hi ha d’excel·lents, és clar, però això no lleva que facen tuf de resclosit. Res no acaba de colp, en la vida. Ni tan sols la mort anul·la l’existència, car els difunts ens visiten en fotografies, en gravacions, en textos, en la memòria...

Per una banda, un missatge concís per als lletraferits: reescriviu! I per l’altra, la reafirmació que estem llegint un llibre obert i, el més important, que ens fa pensar!

Lectora/lector: queda clar que la lectura de L’home manuscrit no és un mer entreteniment, és un plaer que et ve donat, sobretot, pel treball del teu intel·lecte.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i... no us oblideu de somriure!

Il·lustra el post d'avui la "mirada de llibre" d'Antoni Muntadas

4 comentaris:

  1. Aquest darrer mes m'he trobat molts posts a la blogosfera sobre "L'home manuscrit" i em trobo que en aquest també. L'hauré d'apuntar al meu llistat com a lectura obligatòria. La veritat és que tant parlar-ne ja en tinc ganes ;D

    ResponElimina
  2. Hola Su! Em podries donar una adreça on escriure't?

    ResponElimina
  3. I tant, Clara!

    Pren nota:
    llegeixesoque@gmail.com

    Fins ara!

    SU

    ResponElimina
  4. Caterina,

    T'agradarà (em sembla), però no l'agafis com un gran llibre per quedar-t'hi enganxada des de la primera pàgina... És un llibre per fruir des de la reflexió.

    Bé, bones lectures (de "L'home manuscrit" i d'altres!).

    SU, meitat enfeinada

    ResponElimina