No és per mandra. De veritat
Sense ser-ne gaire conscient (“marca de la casa”) em vaig proposar llegir L’home manuscrit (un plaer) i, després de llegir-lo, parlar-ne en aquest incomparable blog (allò que les de Llegeixes o què?! dèiem “un repte”, normalment condemnat al fracàs).
Vaig començar a llegir-lo (vaig escriure un post que en donava fe) i, no gaire més tard, vaig acabar la seva lectura (no sense plegar puntes de moltes pàgines que m’havien interessat). I ara em trobo que li vaig trobar gust a això de comentar la lectura de L’home manuscrit així, de mica en mica, entretenint-me en el petits detalls que m’han cridat l’atenció.
Us deixo aquí sota una nova pinzellada del que m’ha suggerit la novel·la d’en Baixauli, sense cap mena de dubte, un llibre inspirat i, “per les meves parts”, inspirador.
L’home manuscrit té un mèrit, una gràcia, una característica que el fa peculiar: et convida a llegir-lo. Però aquesta “convidada” no l’hem d’entendre en el sentit “educat” del terme, sinó en aquell –i d’aquí la gràcia- de la interpel·lació. Com a lectora, L’home manuscrit et fa sentir “important”, fins i tot “intel·ligent”... Està escrit de manera que no et pots “resistir” a la lectura “total” de la novel·la i dels textos –inspirats o no per Ell- trobats en llocs ben característics, i fidelment reproduïts...
De mostra, llegiu aquest fragment de la pàgina 53:
“És clar que hi havia grafits arreu de la casa, cors amb noms i fletxes, obscenitats dibuixades i escrites, reivindicacions polítiques, signatures amb data i procedència..., així com també hi havia mocadors de paper arrugats, burilles, pots de cervesa, excrements endurits... Petges del passavolant. Aquell sostre, però, era una altra cosa. El text estava escrit amb cura, en lletra sòbria, entenedora, i atapeïa el rectangle en sentit vertical, sense deixar espais ni marges. Empresa impossible sense una gran paciència i determinació, atesa la incomoditat que suposava. Fins i tot llegir-ho era incòmode, i la llum era escassa. Però com podia no llegir-ho?”.
Ho veieu? Com pots no llegir-lo?
Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...
Vaig començar a llegir-lo (vaig escriure un post que en donava fe) i, no gaire més tard, vaig acabar la seva lectura (no sense plegar puntes de moltes pàgines que m’havien interessat). I ara em trobo que li vaig trobar gust a això de comentar la lectura de L’home manuscrit així, de mica en mica, entretenint-me en el petits detalls que m’han cridat l’atenció.
Us deixo aquí sota una nova pinzellada del que m’ha suggerit la novel·la d’en Baixauli, sense cap mena de dubte, un llibre inspirat i, “per les meves parts”, inspirador.
L’home manuscrit té un mèrit, una gràcia, una característica que el fa peculiar: et convida a llegir-lo. Però aquesta “convidada” no l’hem d’entendre en el sentit “educat” del terme, sinó en aquell –i d’aquí la gràcia- de la interpel·lació. Com a lectora, L’home manuscrit et fa sentir “important”, fins i tot “intel·ligent”... Està escrit de manera que no et pots “resistir” a la lectura “total” de la novel·la i dels textos –inspirats o no per Ell- trobats en llocs ben característics, i fidelment reproduïts...
De mostra, llegiu aquest fragment de la pàgina 53:
“És clar que hi havia grafits arreu de la casa, cors amb noms i fletxes, obscenitats dibuixades i escrites, reivindicacions polítiques, signatures amb data i procedència..., així com també hi havia mocadors de paper arrugats, burilles, pots de cervesa, excrements endurits... Petges del passavolant. Aquell sostre, però, era una altra cosa. El text estava escrit amb cura, en lletra sòbria, entenedora, i atapeïa el rectangle en sentit vertical, sense deixar espais ni marges. Empresa impossible sense una gran paciència i determinació, atesa la incomoditat que suposava. Fins i tot llegir-ho era incòmode, i la llum era escassa. Però com podia no llegir-ho?”.
Ho veieu? Com pots no llegir-lo?
Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...
Il·lustra el post d'avui "Les dues franceses", de Xavier Corberó
Se n'està parlant molt i arreu d'aquest llibre d'en Baixauli. Deu ser per això que de mica en mica em van venint ganes de llegir-lo!
ResponEliminaSalut i llibres!
Xenofílic,
ResponEliminade mica en mica vull anar desvetllant altres "gràcies" del llibre.
A veure què et sembla, quan el llegeixis!
Ens llegim,
SU, meitat amb ganes de vacances
Hola Su, el vaig acabar la setmana passada i abans de l'estiu en parlaré al meu racó.
ResponEliminaSalutacions de la meitat i el tot del Tinta xinesa.
... Estem acostumats a la lectura d'un llibre i a l'escriptura sobre ella, des d'òptiques més personals a òptiques més catedràtiques, però, pocs llibres han generat uns intercanvis de comentaris tan fluids com ho ha fet, L'Home Manuscrit, independentment si ha agradat o no. Personalment crec que aquest és un llibre que ha creat una mena de corrent molt curiós, centrat en el lector i en l'acte de llegir, en l'escriptura i la lectura com a processos de creació i de coneixement, fent d'aquest home escrit a mà, un llibre de blog, per sobre de polèmiques o opinions diverses. El meu també té pàgines doblegades, frases anotades i referències, m'agradarà seguir el desvetllament que fas del llibre...
ResponEliminaEstimat Biel,
ResponEliminaCom sempre, estaré encantada de llegir el teu comentari sobre "L'home manuscrit".
Un petó, de la meitat a la totalitat!
SU
ariadna,
ResponEliminaGràcies per deixar el teu comentari, i per animar-me a continuar amb l'oferta dels "tastets" de "L'home manuscrit"!
I, qui sap? Potser les nostres pàgines doblegades coincideixen...
Salut i llibres!
SU, meitat
Hola, jo l'he llegida, però com que el meu parer va "contracorrent" en aquesta ocasió m'estimo més no dir res.
ResponEliminaFins aviat
Conxu, Mireia! No et tallis!!!
ResponEliminaA més, és possible que no tots els posts sobre "L'home manuscrit" siguin favorables...
Digues la teva, quan vulguis!
Fins aviat,
SU
Mmmmm... l'haurem de llegir!
ResponEliminaMireia, anar contracorrent no és dolent, ans al contrari, enriqueix el debat. És molt pesat quan tothom està sempre d'acord i es dóna copets a l'esquena.
ResponEliminaTens tota la raó Biel! Com li deia a la Mireia, no tots els meus posts sobre "L'home manuscrit" em sembla que seran favorables...
ResponEliminaL'Espolsada, gràcies un cop més per passar per aquí! I sí, s'ha de llegir.
Petó a repartir!
SU, meitat
Potser teniu raó, el que passa que en alguns llocs m'ha semblat llegir que se'n desprén tanta erudició d'aquest llibre que posar-li algun entrebanc em fa sentir agosarada, per això m'estimo no dir res.
ResponEliminaels qui seguiu aquest post habitualment sabeu que gairebé sempre hi dic la meva, però sobre aquest llibre "tanco la cremallera".
Fins aviat
Estoy en ello...
ResponEliminaLa teva crònica segur que serà sucosa, veí!
ResponEliminaJo seguiré comentant a tongades, però... sense estressos!
SU
Hola jo no soc catalana pero vull aprendre una mica, en el teu comentari de text dius llegir-lo pero a la cita diu llegir-ho
ResponEliminaQuin es el que està escrit correctament?
Anònima no catalana,
ResponEliminaNo t’ho sabria dir. Ho sento.
SU