divendres, 1 de juny de 2007

Passat, present i la nostra mandra habitual

Les de Llegeixes o què?! us podríem oferir una crònica molt detallada del lliurament de la tercera edició del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia que va tenir lloc el passat dimecres 30 de maig, a l'entresol de la Pedrera.

No serà molt detallada però farem el què podrem...

El Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, impulsat pels editors de Cafè Central i patrocinat per Mobles 114, pretén consolidar la qualitat de la traducció poètica catalana i, en aquesta tercera edició, ha decidit premiar la traducció de Josep Domènech i Ponsatí del llibre Rara mar, del poeta brasiler Armando Freitas Filho.

A la Pedrera -marc incomparable si no fos per les hostesses “amb pinganillo”-, s’hi aplegaren un nombre més que considerable de poetesses i poetes, traductores i traductors... com també il·lustradores que llegeixen, aprenentes de traductores de rialla fàcil i d’encant insuperable, famílies brasileres, meitats de Llegeixes o què?! i altres herbes.

En el decurs de l’acte, l’editor i poeta Antoni Clapés va llegir la conferència que havia preparat Joan Sellent per a l’ocasió i que tractava sobre la traducció en vers i es titulava “Amb sense ser poeta”. Després va ser el torn de la poesia, ara la brasilera, ara la catalana, ara la brasilera, ara la catalana...


Les de Llegeixes o què?! us podríem anunciar de manera molt detallada una nova activitat que tindrà lloc a Saltamartí Llibres de Badalona el proper dijous 7 de juny a dos quarts de vuit del vespre.

No serà molt detallada però farem el què podrem...

Tarda de contes amb la narradora oral argentina Clía Tasso, activitat impulsada per l’Associació de Cooperació Internacional Nord-Sud –CONOSUD-. L’oralitat la posaran els contes d’Eduardo Galeano, Antonio Dal Masseto i Alejandro Dolina, que comptaran amb l’aixopluc d’un espai cultural dedicat a la paraula impresa, Saltamartí Llibres.

Però és del tot coneguda la incapacitat de les dues meitats de Llegeixes o què?! per acabar de concretar els seus projectes, ni els passats ni els futurs... És qüestió de mandra, la nostra mandra habitual. O sigui que el que farem és donar la benvinguda als nous habitants de l’imprescindible apartat “Blocs (o blogs o weblogs) que llegim” que, com tothom ja sap i és profecia, és el que dóna NIVELL a Llegeixes o què?!

Il·lustra el post d'avui una poma desenfocada, com nosaltres mateixes...

1 comentari:

  1. Anònim4:40 p. m.

    que vols dir amb "A la Pedrera -marc incomparable si no fos per les hostesses “amb pinganillo"?? nosaltres hem fet diversos actes allà i gràcies a les hostesses tot va ser molt més organitzat, senzill i va anar molt bé. Trobo fan la seva feina molt correctament i amb molta dedicació

    ResponElimina