Passat, present i la nostra mandra habitual

Les de Llegeixes o què?! us podríem oferir una crònica molt detallada del lliurament de la tercera edició del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia que va tenir lloc el passat dimecres 30 de maig, a l'entresol de la Pedrera.

No serà molt detallada però farem el què podrem...

El Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, impulsat pels editors de Cafè Central i patrocinat per Mobles 114, pretén consolidar la qualitat de la traducció poètica catalana i, en aquesta tercera edició, ha decidit premiar la traducció de Josep Domènech i Ponsatí del llibre Rara mar, del poeta brasiler Armando Freitas Filho.

A la Pedrera -marc incomparable si no fos per les hostesses “amb pinganillo”-, s’hi aplegaren un nombre més que considerable de poetesses i poetes, traductores i traductors... com també il·lustradores que llegeixen, aprenentes de traductores de rialla fàcil i d’encant insuperable, famílies brasileres, meitats de Llegeixes o què?! i altres herbes.

En el decurs de l’acte, l’editor i poeta Antoni Clapés va llegir la conferència que havia preparat Joan Sellent per a l’ocasió i que tractava sobre la traducció en vers i es titulava “Amb sense ser poeta”. Després va ser el torn de la poesia, ara la brasilera, ara la catalana, ara la brasilera, ara la catalana...


Les de Llegeixes o què?! us podríem anunciar de manera molt detallada una nova activitat que tindrà lloc a Saltamartí Llibres de Badalona el proper dijous 7 de juny a dos quarts de vuit del vespre.

No serà molt detallada però farem el què podrem...

Tarda de contes amb la narradora oral argentina Clía Tasso, activitat impulsada per l’Associació de Cooperació Internacional Nord-Sud –CONOSUD-. L’oralitat la posaran els contes d’Eduardo Galeano, Antonio Dal Masseto i Alejandro Dolina, que comptaran amb l’aixopluc d’un espai cultural dedicat a la paraula impresa, Saltamartí Llibres.

Però és del tot coneguda la incapacitat de les dues meitats de Llegeixes o què?! per acabar de concretar els seus projectes, ni els passats ni els futurs... És qüestió de mandra, la nostra mandra habitual. O sigui que el que farem és donar la benvinguda als nous habitants de l’imprescindible apartat “Blocs (o blogs o weblogs) que llegim” que, com tothom ja sap i és profecia, és el que dóna NIVELL a Llegeixes o què?!

Il·lustra el post d'avui una poma desenfocada, com nosaltres mateixes...

Comentaris

  1. Anònim4:40 p. m.

    que vols dir amb "A la Pedrera -marc incomparable si no fos per les hostesses “amb pinganillo"?? nosaltres hem fet diversos actes allà i gràcies a les hostesses tot va ser molt més organitzat, senzill i va anar molt bé. Trobo fan la seva feina molt correctament i amb molta dedicació

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació