Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2015

Llegim «Una lletra femenina de color blau pàl·lid»

Imatge
Ja vaig parlar en una altra ocasió de com va això d'escollir els llibres que treballem als clubs de lectura de Llegeixes o què!? Queda clar que l'atzar hi té un paper predominant. També, però, cal reconèixer la bona feina de les llibreteres i llibreters que m'envolten. De la mà de la llibretera d' A peu, de pàgina , aquest estiu vaig llegir un llibre rodó, impecablement traduït al català per Ramon Monton , de «només» 155 pàgines. Quan me'l va donar i em va dir: «T'encantarà! Jo no paro de recomanar-lo!». O sigui que demà comencem el club de lectura de la Llibreria A peu, de pàgina  amb Una lletra femenina de color blau pàl·lid de Franz Werfel .  Aquí sota trobareu alguns fragments del llibre que compartirem d'aquí unes hores al club: Una lletra femenina de color blau pàl·lid , editada per Edicions de 1984 el novembre de 2009. L'ombra blavenca de la lassitud els envoltava [els ulls d'Amelie] amb els primers indicis de decandiment. Així es va acum

Llegir per plaer (allò tan necessari!)

Imatge
Cada dia que passa em sento més una privilegiada (malgrat no tenir una feina estable i patir cada final de mes per pagar totes les factures!). Però la vida és així: en el pitjor moment laboral de la meva vida, tinc la sort de llegir «contínuament» per feina  i també per plaer . I avui és divendres i ja tinc embastades les sessions dels clubs de lectura de la setmana vinent, o sigui que he pogut dedicar una estona a llegir per plaer (allò tan necessari!) i he acabat un llibre que –quan encara anava per la pàgina 68– ja vaig recomanar a les lectores d'aquest curs del club de la Bonnemaison i a la meva llibretera de capçalera . El llibre en qüestió és Els meus començaments de Panait Istrati, editat en català per Minúscula  i traduït del francès, magníficament, per Anna Casassas. Llegint-lo per plaer, llegint-lo sense esperar res a canvi, llegint-lo per comentar-lo –tot passejant– amb un traductor i estudiós de la literatura romanesa, llegint-lo per «desengreixar» el mecanisme ment

Llegim «La noia que feia papallones d'origami»

Imatge
Hem començat els clubs de lectura de Llegeixes o què!? «molt juvenils»: de noi  a noia ... El cas és que dilluns 19 d'octubre comencem la quarta edició del Club de Lectura dels Lluïsos de Gràcia . Aquí sota trobareu alguns fragments del llibre que compartirem en aquesta primera trobada, La noia que feia papallones d'origami  d'Arnau Vaillant, editat per Stonberg Editorial l'abril de 2014: La Sònia feia lliscar la seva mirada sobre les pedres que de tant en tant sortien a respirar. Era una mirada que desvelava preocupació, una preocupació que estava fent niu a l'hoste equivocat. No podia permetre que la meva filla portés a sobre una imatge de dolor que acabaria per fer-li molt de mal. Havia de provar de distreure-la d'aquells pensaments que l'estaven fent patir. (p. 45) Recordo que era un dia especialment ennuvolat i la boira de primera hora del matí semblava enganxar-se a terra com un nen que demana cinc minuts més abans d'aixecar-se del seu ll

Llegim «El noi del costat del padrí»

Imatge
Yayoi Kusama El dimecres 14 d'octubre comencem  el club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a Atzavara Llibreria . Aquí sota trobareu fragments diferents del llibre que us proposem en aquesta primera trobada, El noi del costat del padrí   de Jesús M. Tibau , editat per Cossetània  l'octubre de 2014: Encara avui, mirar la foto m'allibera de cadenes i fantasmes, em reconcilia amb les cicatrius del món. [...] Potser em ve de llavors el vici d'inventar històries. («El noi del costat del padrí», p. 5) A cada vora, on les restes del naufragi dels anys s'acumulen entrellaçades unes a les altres, en forma de rames, plàstics i deixalles dels éssers humans, els arbres es reclinen per beure, per veure's, quasi cerimoniosament, en un gest de litúrgia antiga, mentre el cel es muda de groc i taronja. («El riu», p. 93) El sol s'amaga Montsant enllà i, abans que arribi el vespre, s'acomiada de Cornudella amb llum tendra, com una carícia, com un cop