divendres, 27 de febrer de 2015

Fragments de les lectures...

Ens fem un fart de llegir i ens agrada deixar constància d'aquestes lectures. Normalment ho compartim al Facebook (allà on sóc jo sense la «màscara» de Llegeixes o què!?). I, de tant en tant, «toca» aplegar en aquest blog, magnífic i que està a punt d'arribar a la xifra gens màgica de 37.000 visites, els fragments d'algunes de les lectures que hem fet, per exemple, en aquests dos primers mesos de l'any.

Aquí els teniu:

"El-Llu-llu-mai-no-ho-fa-rà. Són vuit síl·labes anodines que deuen habitar els cervells de molts pares frustrats per les expectatives estroncades, però he de reconèixer que mai fins ara no se m'havien imposat amb tanta claredat."

Quiet de Màrius Serra (p. 48).


"- Qué extraño eres, Maurice... Te han pasado cosas como para estar amargado y desencantado, y sin embargo no eres infeliz, quiero decir, interiormente. ¿Me equivoco?

- No.

- Pero entonces, ¿qué te consuela?

- La certeza de mi libertad interior -respondió Maurice tras un instante de reflexión-, que es un bien precioso e inalterable, y de que conservarlo o perderlo sólo depende de mí. De que las pasiones llevadas hasta el extremo, como ahora, acaban por apagarse. De que lo que ha tenido un comienzo tendrá un final. En una palabra, de que las catástrofes pasan y hay que procurar no pasar antes que ellas, eso es todo. Así que lo primero es vivir: Primum vivere. Día a día. Vivir, esperar, confiar."

Suite francesa d'Irène Némirovsky (p. 220), en traducció al castellà de José Antonio Soriano Marco.


"Quan vens un llibre a un home no li vens només dotze unces de paper, tinta i cola, sinó que li vens una vida nova. En un llibre hi ha amor i amistat, humor i vaixells que solquen el mar de nit; en un llibre de veritat, vull dir, s'hi pot trobar el cel i la terra. Mare de Déu! Si jo fos forner, carnisser o venedor d'escombres, en veure'm passar la gent correria a la porta delerosa de comprar la mercaderia. En canvi, la càrrega que jo els porto és la salvació perpètua [...] És per això que val la pena: es tracta de fer una cosa que, des de Nazareth, a Maine, fins a Walla Walla, a Washington, no se li ha acudit a ningú més. És un camp d'acció nou, però pels ossos de Withman que val la pena. Això és el que necessita aquest país: més llibres!"

La llibreria ambulant de Christopher Morley (p. 39), en traducció al català de Dolors Udina.


"En penjar el telèfon, una furgada de desolació li entela els ulls. La dona mira per la finestra oberta a una negror mat. Amb la sensació de saber-se massa prop d'un epíleg que no llegirà ningú."

Vint-i-nou contes menys d'Eduard Márquez (p. 18), final del conte 'Voyeurisme'.


"Ton pare és un romàntic. De petit, llegia molt. Jo, al contrari, vaig créixer sa del tot... Que bé que t'assemblis a ta mare. He vist fotos seves, t'hi assembles molt...

Ens confonen sovint i tot... –vaig dir."

Els nostres de Serguei Dovlàtov (p. 41), en traducció de Miquel Cabal.


"Una de les principals ocupacions d'un déu és de recordar la seva existència als humans, per tal de perpetuar el lligam de submissió dels uns envers l'altre. Per això, de tant en tant hem d'interferir prou en la seva vida perquè ens temin. Han de saber que a qualsevol moment podem trasbalsar-los la rutina d'aquells breus moments que els és donat de viure i, com que no estimen res més que la plàcida ignorància, ens fan sacrificis per mantenir-nos a una distància ideal, ni massa lluny ni massa a prop."

Les cròniques del déu coix de Joan-Lluís Lluís (p. 46).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada