El primer llibre que he comprat aquest 2015

La poesia serà la protagonista d'alguns dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? d'aquest inici d'any.

El dijous 15 de gener a partir de les 18.30 h, al club de lectura de la Biblioteca Francesca Bonnemaison farem el nostre comiat de l'Any Vinyoli, tot compartint la lectura del seu Domini màgic.

Amb les lectores i els lectors del club de lectura dels Amics de la Bressola ens acostarem a la Poesia Completa de Jordi-Pere Cerdà. Ho farem en dues sessions, el dilluns 19 (comptarem amb la presència Marie Grau, curadora del llibre) i el dilluns 26 de gener. Tots dos dies a partir de les 19 h.

Al club de lectura de la Llibreria A peu de pàgina comentarem el darrer llibre de poemes de l'enyorada Montserrat Abelló, Més enllà del parlar concís. Això serà el dimarts 20 de gener, a partir de les 19.30 h.

Amb totes aquestes lectures -i la preparació de les sessions dels clubs corresponents-, la veritat és que la poesia em ronda de fa dies, fet que ha provocat, sense voler-ho evitar, que el primer llibre que he comprat aquest 2015 hagi estat I Déu en algun lloc, de Sònia Moll Gamboa (el seu anterior poemari, Creixen malgrat tot les tulipes, va ser la meva perla de Sant Jordi de 2013).

Com diria aquella: «Aquest any comencem mooooolt bé!»

Comentaris

  1. Anònim10:34 a. m.

    Hoola!
    Si es fa aquest dilluns 26 no podré compartir les poesies de Jordi-Pere Cerdà, a veure... Ja sap greu.

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. SU10:58 a. m.

      Imma, si no pots venir avui et deixarem el llibre i la fitxa al Centre.

      Una abraçada lectora!

      SU

      Elimina
    2. Anònim5:19 p. m.

      Hoola!
      Continueu algun altre dilluns amb la poesia de Jordi-Pere Cerdà?

      Bona Poesia!

      Imma C.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació