(un parèntesi)

No, no és que torni a fer un homenatge a l'admirada i estimada Tina Vallès (que segur que s'ho mereix!), és que avui fa tot just dues setmanes que m'he reincorporat -per 2 mesos!- al Departament de Cultura.

Aquest fet (una sorpresa absoluta!) ha implicat uns canvis respecte als meus projectes per aquest curs, ja que he hagut de buscar un substitut (de luxe!) per als meus tallers d'escriptura dels matins.

És evident que tot plegat és una bona notícia, com també ho és que segueixo endavant (i amb autèntiques joies!) amb els meus clubs de lectura.

I confio que aviat us podré confirmar nous projectes lligats amb els llibres i la lectura!

Però no sé quan us ho podré dir, perquè vaig de crani, em falten hores (que esgarrapo a la son i, sabent-me greu, a la família), i m'amoïna no tenir una estona per escriure un apunt a Llegeixes o què!?

Les idees i les notes es van acumulant a la meva llibreta (això sí!), però el cas és que no em vull estressar.

O sigui que m'agafo un parèntesi (no sé si gaire llarg).

Com diu aquella: “Que la vida no et faci perdre el llegir”.

O no anava així?

[L'apunt d'avui està dedicat a les meves alumnes dels Tallers d'Escriptura del Matas i Ramis, entranyables, treballadores i inquietes, que m'han ajudat molt i de qui he après (tot i que jo era la mestra) moltíssimes coses. Gràcies!]

Comentaris

  1. Sembles realment estressada, tot i que això sigui un no parar, pren-t'ho amb calma o t'agafarà un cobriment de cor! T'esperem d'aquí a dos mesos, doncs?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, seguiré els teus consells! I sí, com a mínim, el parèntesi serà fins a finals de març...
      Ara, que jo de llegir (llibres i blogs!) no paro, eh!
      Una abraçada!
      SU

      Elimina
  2. sobretot, no t'estressis, que és fatal pel cutis, ja ho deia la meva àvia!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I quina raó que tenia, la teva àvia!
      Gràcies, viu i llegeix!!!
      Molts petons!
      SU

      Elimina
  3. ... agafa't aqueest parèntesi o els parèntesis que creguis necessaris, que anar esgarrapant aquí o allí, pot cabar sent molt angoixant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... agafa't aquest parèntesi o els parèntesis que creguis necessaris, que anar esgarrapant aquí o allí, pot acabar sent molt angoixant...

      Elimina
    2. Gràcies digue'm ariadna!
      S'ha de gaudir tot, a la vida, fins i tot els parèntesis!
      Una abraçada!
      SU

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»