L'estiu és per llegir


I a això ens dedicarem, entre d'altres coses, a més de preparar els tallers d'escriptura i els clubs de lectura de la temporada vinent!

Abans de començar amb les lectures pròpies de l'estiu, he de recomanar-vos El coche de Intisar, un còmic que et captiva des de la primera vinyeta i no pots deixar de llegir. M'ha encantat i m'agradarà repescar-lo (demà mateix l'he de tornar a la biblioteca!) per poder escriure unes quantes de les meves raons per llegir-lo.

Una altra feina feta ha estat la de llegir -en un tres i no res!- La mujer de púrpura de Jeanette Winterson, una novel·la trepidant estructurada en capítols curts on, a partir de la “clàssica” història de bruixes, se'ns mostra una entranyable història d'amor. Mentre la llegia tenia la impressió d'estar veient una pel·lícula.

I bé, com deia aquella: “A llegir que són dos dies...”.

Salut i bones lectures a tot-hom i tot-don!

Comentaris

  1. viu i llegeix7:09 p. m.

    avui l'he tinguta a les mans aquest de la winterson, ja és al sac de els recomanacions

    ResponElimina
  2. SU11:52 p. m.

    viu i llegeix,

    Espero que t'agradi! ja he vist que tu estàs en bona ratxa lectora... Me n'alegro!

    Una abraçada!

    SU

    ResponElimina
  3. David5:04 p. m.

    Molt bon estiu i molt bones lectures (d'això veig que ja te n'encarregues tu). Salut!

    ResponElimina
  4. SU12:32 a. m.

    Gràcies David!

    Igualment per a tu! De moment no em queixo... estic llegint i n'estic gaudint!

    Salut i bons llibres!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació