No tinc temps de defallir
No tinc temps de defallir. Si un projecte arrenca mig coix he de reaccionar i tornar a començar, d'aquí uns dies, explicar-ho millor i no deixar d'insistir-hi...
No tinc temps de defallir. Tres clubs de lectura, tres grups de persones amb les què tinc el privilegi de compartir lectures, tres llibres m'esperen...
No tinc temps de defallir. He de seguir fent que les meves noies del Laboratori Creatiu d'Escriptura tinguin ganes de que arribi el dimarts...
No tinc temps de defallir. Feines de correcció, encàrrecs de feina que s'han de fer “per abans d'ahir”, una exposició que s'ha d'inaugurar al gener...
No tinc temps de defallir. Perquè molts de vosaltres m'heu fet costat. Gràcies! I no defalliu tampoc!
No tinc temps de defallir. No puc fallar als meus homenets i a la dona que més m'estimo...
No tinc temps de defallir. He de seguir fent que les meves noies del Laboratori Creatiu d'Escriptura tinguin ganes de que arribi el dimarts...
No tinc temps de defallir. Feines de correcció, encàrrecs de feina que s'han de fer “per abans d'ahir”, una exposició que s'ha d'inaugurar al gener...
No tinc temps de defallir. Perquè molts de vosaltres m'heu fet costat. Gràcies! I no defalliu tampoc!
No tinc temps de defallir. No puc fallar als meus homenets i a la dona que més m'estimo...
No tinc temps de defallir.
no hi ha temps ni per pensar que no tens temps de defallir.... ànims, que segur que te'n surts!
ResponEliminaviu i llegeix,
ResponEliminaNo hi ha temps, efectivament.
I també hi ha tot el suport que rebo de persones com tu.
Gràcies!
SU
Ei no defallissis pas, eh?
ResponEliminaTranquil·la, Fe, que no entra en els meus plans... És que no tinc temps!
ResponEliminaPetó i gràcies!
SU
A aquestes alçades que ja has arribat a la maduressa tu, que ens has ensenyat a molts l'empenta i la capacitat constant per fer i activar, no defalliràs mai, perquè al teu costat tindràs la gent que t'estima i que t'admira per com ets i per les coses que ja has tirat endavant temps ha, que són moltes i que les aniràs engreixant, i a més ara t'acompanya una ilu·lusió immensa per poder ensenyar als homenets de casa teva, quan els hi pertoqui per edat, el que la mama Su fa a la vida i amb els amics, i que t'estimin també per això, com molts dels teus amics, entre ells jo.
ResponEliminaJoan
Joan, gràcies per tot el que em dius i per ser el meu amic!
ResponEliminaUna abraçada i fins aviat!!!
SU