Acabada la canícula
Quan era joveneta i escrivia contes “m'obligava” a introduir-hi paraules noves, mots que desconeixia però que havia après gràcies a les meves lectures. Així vaig saber què volia dir canícula. Anys després, d'aquell conte en vaig fer una versió súper reduïda per a presentar-la a Paper de Vidre però, en refer-lo, la canícula va tornar a caure en l'anonimat...
Avui la recupero i puc dir que, acabada la canícula, la feina lectora ha estat del tot satisfactòria:
 |
| Text gentilesa de l'altra meitat |
He après moltes coses llegint Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis (Els Llibres de l'Óssa Menor, 1949-1963), de Mireia Sopena (Proa, desembre 2011).
He gaudit de la lectura d'Stoner, de John Williams, traduït per Albert Torrescasana (Edicions 62, maig 2012); sobretot per poder participar al club de lectura de L'Espolsada.
M'he meravellat endinsant-me en la història de La pasión, de Jeanette Winterson, en traducció d'Elena Rius (Lumen, setembre 2007).
I mentre preparo tota la feina per al nou curs escolto, per una banda, El club de la bona lletra amb l'esperança que l'estiu vinent hi participin clubs de lectura de Barcelona, i també les Lectures de l'Anna Manso.
Com deia aquella: “Que no pari la lectura!”
He gaudit de la lectura d'Stoner, de John Williams, traduït per Albert Torrescasana (Edicions 62, maig 2012); sobretot per poder participar al club de lectura de L'Espolsada.
M'he meravellat endinsant-me en la història de La pasión, de Jeanette Winterson, en traducció d'Elena Rius (Lumen, setembre 2007).
I mentre preparo tota la feina per al nou curs escolto, per una banda, El club de la bona lletra amb l'esperança que l'estiu vinent hi participin clubs de lectura de Barcelona, i també les Lectures de l'Anna Manso.
Com deia aquella: “Que no pari la lectura!”
Oh, quin privilegi!
ResponEliminaCoincidim en Stoner, una meravella! i que no pari!
ResponEliminaCli, no t'animes a participar en el club de lectura de l'Espolsada?
ResponEliminaAbraçada lectora!
SU
Fe, per a mi serà un honor!!! Recordo que vaig venir a una de les primeres sessions del club! Mare meva, com passa el temps!
ResponEliminaSU
Que no pare la lectura, per mi seria un sotrac no poder llegir, si algun dia arribaren al poder algun grupet d'aquestos que temen la lectura i l'escriptura jo em tornaria boig, senzillament boig, per no poder expressar-me ni llegir, per no poder viure sense moure'm de casa i el el sofà, de no poder ser un xaman, un general o un escriptor des del sofà del meu menjador.
ResponEliminaUna abraçada des de València de
Vicent
Vicent,
ResponEliminaespero que la lectura (i l'escriptura!) no ens deixin mai!
salut i llibres!
SU
Benvinguda SU. Esperàvem els teus comentaris!
ResponEliminaFins aviat!
Marta, estic ara tan embolicada engegant tota la feina dels clubs i els tallers que no sé pas quan podré escriure quatre ratlles sobre els llibres llegits!
ResponEliminaEn tot cas, en parlem aviat, ok?
Petons i lectures, lectures i petons!
SU