Forat negre
Aquest mes de juny he entrat en un forat negre, però confio que me'n sortiré amb forces renovades.
Només us demano paciència i que no pareu de llegir...
I, com deia aquella: “Que no pari la música!”
Només us demano paciència i que no pareu de llegir...
I, com deia aquella: “Que no pari la música!”
De ben segur que llegirem, jo si més no no concep la vida sense lectura i tampoc sense escriure, sense escriptura.
ResponEliminaVicent
no saps com t'entenc,ànims !!
ResponEliminaEi què ha passat?
ResponEliminaÀnims, tan de bo te'n surtis aviat, per molt fosc i negre que sigui, no deixis que et xucli. Petó
ResponEliminaI fas ben fet, Vicent!
ResponEliminaViure, llegir i escriure... No importa l'ordre!
Que en gaudeixis,
SU
viu i llegeix,
ResponEliminagràcies pels ànims!
Com diu "Bob el manetes": ens en sortirem!
Un petó,
SU
Fe,
ResponEliminaNo ha passat res especial, però el cas és que ha passat el mes de juny sense que em pugués dedicar a escriure al blog!
I no sé si la perspectiva de futur millora gaire...
En fi, abraçada!
SU
PS. Tinc moltes ganes de saber la teva impressió de "¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?"
Gràcies pels ànims i el petó, Carina!
ResponEliminaÉs qüestió d'organitzar-me, em penso...
SU
Ei Su, haurem d'estirar tots i totes la corda per no deixar-te caure en el forat. Compte amb nosaltres! Les teves deixebles no ho permeterem! Si vols, muntem una trobada extra amb llibres!!!!! per descomptat!! T'esperem aviat amb les forces renovades, ok?
ResponEliminaGràcies Marta!
ResponEliminaNo patiu per mi, que això de les forces renovades és ben de veres...
Petó i abraçada!
SU
Su, he canviat el "que" per el "llegeixes" gracias a tu, aixi que tota la meva força a la corda dels deixebles agraits al teu bon fer. Que la remontada sigui amb un munt de llibres i de vida. Fins aviar Carmina
ResponEliminaCarmina,
ResponEliminaLa remuntada serà imparable! Gràcies a les bones lectures compartides amb gent amb grappa, com tu!
Una gran abraçada i ens veiem a l'octubre!
SU