Llegir i compartir


Ahir vaig fer la darrera sessió d'aquest curs del club de lectura de la Biblioteca Francesca Bonnemaison. Aquest ha estat el meu primer any i he de reconèixer que m'ha costat entrar-hi. La meva manera de fer i de “dinamitar” les sessions no han convençut a tothom. Al començament fins i tot em vaig trobar amb moltes reticències a l'hora de seguir les meves dinàmiques de treball.


Ahir, però, la majoria de les lectores que van assistir-hi van animar-me a continuar. Els hi agraeixo molt el seu suport i la seva amabilitat en reconèixer la meva feina i dedicació a l'hora de preparar-me les sessions.


Ara, també us he de dir que no sabria fer-ho de cap altra manera. Llegeixo per plaer (i també per feina, és cert) però el que busco durant les sessions del club de lectura és treure el màxim profit d'un fet que encara produeix més plaer: compartir amb altres persones tot el que ens ha provocat la lectura d'un llibre.

Us deixo aquí sota la llista d'aquest curs: Quiet de Màrius Serra, Memòria de tu i de mi de Montserrat Abelló, Una victòria diferent d'Eva Piquer, Arte de Yasmina Reza, Atreveix-te a pensar de J. M. Terricabras, Les amants d'Elfried Jelinek, Homeless de Pau Vidal, Viatges amb Heròdot, de Ryszard Kapuscinski.

Ho heu provat mai? Llegir i compartir pot arribar a ser addictiu...

Comentaris

  1. Vicent Llémena i Jambet11:11 p. m.

    Gairebé mai no he compartit la lectura, això sí, m'encanta compartir la música, una volta vaig dir-li a un amic que la música si no era compartida perdia molt del seu valor.

    Vicent

    ResponElimina
  2. SU11:34 p. m.

    Vicent,

    ho has de provar, creu-me!

    Una abraçada!

    SU

    ResponElimina
  3. Mireia10:48 p. m.

    Jo també sóc de compartir-la poc, potser només una mica al blog

    ResponElimina
  4. viu i llegeix6:11 p. m.

    jo hi estic enganxada a compartir la lectura: el blog i el quellegeixes en són testimonis

    ResponElimina
  5. SU9:27 a. m.

    Mireia,

    El que fas al blog ja és una mica això, però el contacte directe amb altres lectores en una trobada és "apustuflant"!

    Una abraçada!

    viu i llegeix,

    tu ets una crack, també en això de compartir...

    Més abraçades,

    SU

    ResponElimina
  6. Marta10:58 a. m.

    Avui acabem nosaltres! Només puc dir... Seguirem l'any que vé?
    Jo no em veig compartint lectures sense la teva dinamització. Si no és a un lloc, et seguirem a un altre! Tothom té les seves fans oi?

    ResponElimina
  7. SU12:44 p. m.

    Gràcies, Marta!

    Avui és el nostre últim dia del curs! I amb molt bona companyia, tant pel que fa al llibre com a la festassa que es prepara...

    Fins després!

    SU

    ResponElimina
  8. Anònim3:15 a. m.

    Els llibres del club els tries tu, o com va? Bona tria!
    Jo crec que conduir un club de lectura no és fàcil. Fas torns de paraules?

    Imma C.

    ResponElimina
  9. SU1:46 p. m.

    Ei, Imma,

    Les "dinamitadores" o "dinamitadors" dels clubs fem una primera tria de tots els llibres de què disposa el Consorci de Biblioteques. Dels 24 llibres triats, al final en llegim 8 (en aquest club).

    Sobre els torns de paraules... Bé, tothom hi participa, en petits grups o en gran grup.

    Si t'animes, ja ho saps!

    Abraçada!

    SU

    ResponElimina
  10. L'Espolsada llibres6:49 p. m.

    Su,

    Dinamitar un club, com t'ho dius, no és gens fàcil i no sempre agrada a tothom, però això ens ha d'esparonar per tirar endavant i buscar més lectures per compartir, un gran plaer sens cap mena de dubte.

    ResponElimina
  11. SU10:43 p. m.

    Fe,

    T'escric ara quan tu deus estar xalant de valent amb "el teu" Bruce!!!

    Gràcies per les teves paraules d'ànims!

    I visca el plaer de compartir!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació