No [us] la perdeu! (i altres presentacions)


Ho sap tot-hom i tot-don que el pas per Llegeixes o què!? et pot canviar la vida. La Marina Espasa, que avui presenta a Barcelona la seva primera novel·la, va passar pel nostre programa de ràdio el diumenge 5 de març de 2006!!! Com passa el temps...

Sigui com sigui, no us perdeu -aquesta i les altres presentacions- que trobareu a continuació:


Joao Bacelar
Dimarts 20 de març, a la Llibreria Documenta, a les 8 del vespre, presentació de La dona que es va perdre de Marina Espasa. La presentació començarà amb l'acció “Instal·lació performàtica per a 4 intèrprets i 2 ous, revulsiu combustible accelerat per a primera novel·la”, i continuarà amb les paraules de Maria Campillo i de l'autora.

Divendres 30 de març, a l'Espolsada Llibres, a partir de les 8 del vespre, Marina Espasa presenta la seva novel·la La dona que es va perdre acompanyada d'Eugènia Broggi i Màrius Serra.

Montse Arbelo i Joseba Franco

Dimecres 21, a la Llibreria Laie de Pau Claris, a les 7 de la tarda, a Laie, presentació del llibre de poemes de Vicent Alonso En l'aspre vent del nou món. La presentació anirà a càrrec d'Enric Sòria i del mateix autor.

Dijous 22 de març, a la Llibreria Petit Parcir de Manresa, a les 8 del vespre, nova presentació de Veritat o Mentida d'Adolf Beltran. Molt ben acompanyat pel músic Natxo Tarrés, membre de Gossos i per l'editor Miquel Osset, l'Adolf Beltran i ells dos xerraran sobre veritats i mentides, o mitges veritats o mitges mentides o...


I encara en vindran més!!! Quin març marçot, tan productiu i engrescador per a la llegiguera!


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació