Tast de lectures


A vegades tinc la sensació que el llegir –i la vida actual- m’estan fent perdre l’escriure... És per això que Llegeixes o què!? és tan bàsic per al meu equilibri intel·lectual (intel·lectoquè!?), és a dir, que sort que existeix aquest invent en forma de blog que “m’obliga” a tenir sempre la meva lliberta a punt i, de tant en tant, a asseure’m davant de l’ordinador per passar a net (i reduir, ampliar, corregir) les notes inspiradores dels apunts.

El d’avui: Tast de lectures, amb una mostra prou representativa dels llibres que tinc entre mans (i entre ulls!).

De lectura (ço que vol dir, llegir per feina):

Si volem aclarir els pensaments que tenim –siguin els que siguin–, hem de donar molta importància a la manera d’expressar-los: si no els expressem correctament, ni nosaltres mateixos no sabem ben bé què pensem... [Atreveix-te a pensar, Josep-Maria Terricabras]

Avui hi ha un cine al lloc on hi havia hagut una pensió, en la qual una senyora de Hannover m’havia donat classes d’anglès, i ningú no sap de què parlo quan parlo d’això, com si tothom en general, així ho sembla, hagués perdut la memòria pel que fa a totes les cases destruïdes i les persones mortes, tots ho han oblidat o no en volen saber res més quan algú els en parla, i si avui dia vaig a la ciutat continuo parlant a la gent una vegada i una altra sobre aquella època terrible, però reaccionen movent el cap. [L’origen. Una indicació, Thomas Bernhard en traducció de Clara Formosa Plans]

De relectura (també per feina... ja us n’informaré!):

És un dret de l’infant aprendre de distingir entre el que és correcte, en llenguatge i el que no ho és. L’ecologia del llenguatge consisteix a netejar de brossa l’espill de la font, com diu el poeta, per mitjà d’un aire suau i net que ve de la civilitat. [Textos i pretextos de pedagogia: 1938-2008, Joan Triadú]

D’entreteniment (o el que és el mateix, el que llegeixo abans de dormir...):

La sort de la majoria de taules de ping-pong dels soterranis de les cases, a la llarga, és servir els propòsits d’uns altres jocs més desesperats. Un cop l’Alfred es va haver retirat, va apropiar-se de l’extrem oriental de la taula per als seus comptes bancaris i per a la seva correspondència. [Les correccions, de Jonathan Franzen en traducció d'Alexandre Gombau Arnau]

Comentaris

  1. En prenc nota. Ja ens diràs que t'ha semblat el del Franzen.

    ResponElimina
  2. atrevir-se a pensar.... uixxx quin mal de cap, i imaginat' que despres hem de ser consecuents amb el que pensem, buff, quina feinada!! quita quita, millor que deixem reposart les neurones, que si es gira fred encarar s'espatllaran....


    en Franzen m'ha decebut una mica amb el seu "llibertat"... ja ens diràs que et sembla "les correccions"

    ResponElimina
  3. Els dos primers, Terricabras i Bernhard, tengui i tengui :) El primer bé, però el segon, com sempre en Bernhard, es-pec-ta-cu-lar :) Dels altres ni flowers si els ensopego me'ls miro :)

    Per cert, algú en sap res de l'estat de salut d'en Terricabras? Va tenir un accident, no actualitza el blog i no se'n canta ni gall ni gallina :(

    ResponElimina
  4. kweilan (i viu i llegeix),

    De moment en Franzen em costa, em costa molt... No em desagrada però em desconcerta.

    Cli,

    Bernhard és brutal. I els seus textos sí que donen per pensar...

    Abraçades MÀXIMES, noies!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»