Tast de lectures
A vegades tinc la sensació que el llegir –i la vida actual- m’estan fent
perdre l’escriure... És per això que Llegeixes o què!? és tan bàsic per al meu
equilibri intel·lectual (intel·lectoquè!?), és a dir, que sort que existeix
aquest invent en forma de blog que “m’obliga” a tenir sempre la meva lliberta a
punt i, de tant en tant, a asseure’m davant de l’ordinador per passar a net (i
reduir, ampliar, corregir) les notes inspiradores dels apunts.
El d’avui: Tast de lectures, amb una mostra prou representativa dels
llibres que tinc entre mans (i entre ulls!).
De lectura (ço que vol dir, llegir per feina):
Si volem aclarir els pensaments que tenim –siguin els que siguin–, hem de
donar molta importància a la manera d’expressar-los: si no els expressem
correctament, ni nosaltres mateixos no sabem ben bé què pensem... [Atreveix-te a pensar, Josep-Maria
Terricabras]
Avui hi ha un cine al lloc on hi havia hagut una pensió, en la qual una
senyora de Hannover m’havia donat classes d’anglès, i ningú no sap de què parlo
quan parlo d’això, com si tothom en general, així ho sembla, hagués perdut la
memòria pel que fa a totes les cases destruïdes i les persones mortes, tots ho
han oblidat o no en volen saber res més quan algú els en parla, i si avui dia
vaig a la ciutat continuo parlant a la gent una vegada i una altra sobre
aquella època terrible, però reaccionen movent el cap. [L’origen. Una indicació, Thomas Bernhard en traducció de Clara
Formosa Plans]
De relectura (també per feina... ja us n’informaré!):
És un dret de l’infant aprendre de distingir entre el que és correcte, en
llenguatge i el que no ho és. L’ecologia del llenguatge consisteix a netejar de
brossa l’espill de la font, com diu el poeta, per mitjà d’un aire suau i net
que ve de la civilitat. [Textos i
pretextos de pedagogia: 1938-2008, Joan Triadú]
D’entreteniment (o el que és el mateix, el que llegeixo abans de dormir...):
La sort de la majoria de taules de ping-pong dels soterranis de les cases,
a la llarga, és servir els propòsits d’uns altres jocs més desesperats. Un cop
l’Alfred es va haver retirat, va apropiar-se de l’extrem oriental de la taula
per als seus comptes bancaris i per a la seva correspondència. [Les correccions, de Jonathan Franzen en
traducció d'Alexandre Gombau Arnau]
En prenc nota. Ja ens diràs que t'ha semblat el del Franzen.
ResponEliminaatrevir-se a pensar.... uixxx quin mal de cap, i imaginat' que despres hem de ser consecuents amb el que pensem, buff, quina feinada!! quita quita, millor que deixem reposart les neurones, que si es gira fred encarar s'espatllaran....
ResponEliminaen Franzen m'ha decebut una mica amb el seu "llibertat"... ja ens diràs que et sembla "les correccions"
Els dos primers, Terricabras i Bernhard, tengui i tengui :) El primer bé, però el segon, com sempre en Bernhard, es-pec-ta-cu-lar :) Dels altres ni flowers si els ensopego me'ls miro :)
ResponEliminaPer cert, algú en sap res de l'estat de salut d'en Terricabras? Va tenir un accident, no actualitza el blog i no se'n canta ni gall ni gallina :(
kweilan (i viu i llegeix),
ResponEliminaDe moment en Franzen em costa, em costa molt... No em desagrada però em desconcerta.
Cli,
Bernhard és brutal. I els seus textos sí que donen per pensar...
Abraçades MÀXIMES, noies!
SU
yurtdışı kargo
ResponEliminaresimli magnet
instagram takipçi satın al
yurtdışı kargo
sms onay
dijital kartvizit
dijital kartvizit
https://nobetci-eczane.org/
GAE8V1