Tast de lectures

A vegades tinc la sensació que el llegir –i la vida actual- m’estan fent perdre l’escriure... És per això que Llegeixes o què!? és tan bàsic per al meu equilibri intel·lectual (intel·lectoquè!?), és a dir, que sort que existeix aquest invent en forma de blog que “m’obliga” a tenir sempre la meva lliberta a punt i, de tant en tant, a asseure’m davant de l’ordinador per passar a net (i reduir, ampliar, corregir) les notes inspiradores dels apunts.

El d’avui: Tast de lectures, amb una mostra prou representativa dels llibres que tinc entre mans (i entre ulls!).

De lectura (ço que vol dir, llegir per feina):

Si volem aclarir els pensaments que tenim –siguin els que siguin–, hem de donar molta importància a la manera d’expressar-los: si no els expressem correctament, ni nosaltres mateixos no sabem ben bé què pensem... [Atreveix-te a pensar, Josep-Maria Terricabras]

Avui hi ha un cine al lloc on hi havia hagut una pensió, en la qual una senyora de Hannover m’havia donat classes d’anglès, i ningú no sap de què parlo quan parlo d’això, com si tothom en general, així ho sembla, hagués perdut la memòria pel que fa a totes les cases destruïdes i les persones mortes, tots ho han oblidat o no en volen saber res més quan algú els en parla, i si avui dia vaig a la ciutat continuo parlant a la gent una vegada i una altra sobre aquella època terrible, però reaccionen movent el cap. [L’origen. Una indicació, Thomas Bernhard en traducció de Clara Formosa Plans]

De relectura (també per feina... ja us n’informaré!):

És un dret de l’infant aprendre de distingir entre el que és correcte, en llenguatge i el que no ho és. L’ecologia del llenguatge consisteix a netejar de brossa l’espill de la font, com diu el poeta, per mitjà d’un aire suau i net que ve de la civilitat. [Textos i pretextos de pedagogia: 1938-2008, Joan Triadú]

D’entreteniment (o el que és el mateix, el que llegeixo abans de dormir...):

La sort de la majoria de taules de ping-pong dels soterranis de les cases, a la llarga, és servir els propòsits d’uns altres jocs més desesperats. Un cop l’Alfred es va haver retirat, va apropiar-se de l’extrem oriental de la taula per als seus comptes bancaris i per a la seva correspondència. [Les correccions, de Jonathan Franzen en traducció d'Alexandre Gombau Arnau]