divendres, 16 de desembre de 2011

una mica/moltíssim


[Carta oberta a en Salvador Macip]
 

Benvolgut SM,

Com ja et vaig avançar en el seu moment, aquesta setmana hem fet la sessió del club de lectura corresponent al teu llibre Les grans epidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles.
 

Tu em vas comentar que era el primer cop que en un club de lectura es llegirien Les epidèmies..., que seríem pioners! Quin gran repte!
 

He de dir-te que ha estat tot un èxit! Les lectores i els lectors han coincidit en algunes de les afirmacions que en Xexu va escriure sobre el teu llibre, com aquesta, “... coneixerem de manera una mica més global el món dels microorganismes, com mirem de lluitar contra ells, algunes altres malalties menys conegudes i fins i tot sabrem els perills de la investigació i les possibilitats de fer servir els coneixements que tenim de la pitjor manera...”, però fins i tot han cregut que es queda curt quan afirma el següent: “Aprendrem moltes coses de les malalties infeccioses més importants que tenim actualment i coneixerem una mica la història d'aquesta convivència tan accidentada.” Totes i tots han convingut que han après moltíssim d’aquesta història...


Entre d’altres coses, t’hem d’agrair la possibilitat que ens dónes d’estar informats de situacions i investigacions globals en la nostra llengua (tot i que m’agradaria saber per què li vas recomanar a en Xexu que llegís la versió en castellà). Ens ha sorprès i també ens ha encantat conèixer la quantitat considerable d’investigadors espanyols i/o catalans que formen part d’aquests centres mèdics i d’investigació. Hem coincidit que, a partir d’aquesta lectura, ens mirarem les notícies de caire científic d’una altra manera...


En un correu a part t’envio unes quantes preguntes que han sorgit a partir de la nostra dinàmica de treball. Esperem que, quan tinguis temps, ens puguis respondre.
 

Una abraçada!

Llegir-te (amb un llapis a la mà i una llibreta al costat!!!) ha estat un veritable plaer...
 

SU

3 comentaris:

  1. Estimada SU,
    Em sembla que aquesta és la primera vegada que m'envien una carta oberta per blog, així que també ets pionera en això!

    M'alegro que hagueu après coses amb el llibre i el que em fa més feliç és llegir que "us mirareu les notícies científiques d'una altra manera". Perquè aquest era un dels objectius principals: donar les eines al lector per entendre millor el que surt als diaris.

    Serà un plaer respondre-us les preguntes, és clar.

    Una abraçada virtual per tots!

    S

    PD- Al XeXu li vaig recomanar la versió catalana del primer llibre de divulgació, perquè té dibuixets i està més ben acabada. En aquest cas, tan la catalana com la castellana estan igual de bé.

    ResponElimina
  2. Però què és això, una crítica del llibre, o de la meva ressenya?? Hehehe. Quina bona iniciativa llegir aquest llibre en un club de lectura, tot el que sigui fer arribar la ciència a la gent està bé, sobretot si t'ho posen tan fàcil com en Macip. Molta gent no s'ho pensa, però pot resultar molt interessant. Me n'alegro que us hagi agradat l'experiència, ja sabeu, un de tant en tant sempre està bé.

    ResponElimina
  3. Salvador,

    Gràcies una vegada més per la teva amabilitat i, sobretot sobretot, per haver escrit el llibre!

    Xexu,

    Ja veus que els teus apunts són eines de treball molt recomanables!

    Us llegeixo, nanos, no defalliu...

    SU

    ResponElimina