Levitació
Programar una sessió de poesia en un club de lectura és una aposta arriscada, però cada vegada que ho he fet el resultat ha estat plenament satisfactori.
En aquesta ocasió, perquè les lectores (només tinc un lector!) van descobrir una poeta (i durant la sessió en van conèixer d’altres); després perquè van poder reflexionar sobre què ens havia fet sentir un o altre poema i també van “jugar” a ser poetes.
Quan ja recollíem, abans de sortir de la biblioteca, una de les lectores em va dir: “Mentre llegia anava anotant tot de coses en una llibreteta... és la primera vegada que ho faig”.
I encara avui no sé com vaig tornar cap a casa, perquè els meus peus no tocaven a terra...
En aquesta ocasió, perquè les lectores (només tinc un lector!) van descobrir una poeta (i durant la sessió en van conèixer d’altres); després perquè van poder reflexionar sobre què ens havia fet sentir un o altre poema i també van “jugar” a ser poetes.
Quan ja recollíem, abans de sortir de la biblioteca, una de les lectores em va dir: “Mentre llegia anava anotant tot de coses en una llibreteta... és la primera vegada que ho faig”.
I encara avui no sé com vaig tornar cap a casa, perquè els meus peus no tocaven a terra...
Vaig a ser poc original: La feina ben feta no té fronteres.
ResponEliminaHo crec de debò. Gràcies SU
Fe-li-ci-tats :)
ResponEliminaGràcies noies!
ResponEliminaGRAN abraçada!
SU
Si em tenia que haver apuntat! Tanta nois i un de sol... Aishhh!
ResponEliminaPS No caiguis de cop!
el bon vent que vas generar a la lectura t'hi va portar d'una bufada.
ResponEliminaVeí, encara tens la possibilitat d'apuntar-te a un dels meus clubs... Ke lo sepas.
ResponEliminaviu i llegeix,
Gràcies! T'envio un petó d'una ventada...
SU