La lectura com a refugi



Hi ha dies que –no saps ben bé com– tot es torça. Que allò que havies defensat ahir, avui t’ho has d’empassar. Que se’t remou l’estómac i que se’t fa un nus a l’esquena.

Són dies que t’has d’agafar amb força a l’altra realitat, que també existeix (i sort en tinc!): la família, les amigues, els nous projectes...

Avui no em busqueu. Només trobo consol a les pàgines dels llibres que llegeixo...

Comentaris

  1. Tenir aquest refugi, sempre atn variat, ja és molt. Després cal tornar al carrer.

    ResponElimina
  2. Tantes vegades ofego penes, disgustos i maldecaps en els llibre jo... :P

    ResponElimina
  3. sempre és un bon company, que t'explica i t'evadeix, però és bo que et deixis fer moixaines pels que t'estimen. Ànims

    ResponElimina
  4. Jesús, Pere, Rita i Carina,

    Gràcies per deixar els vostres comentaris!

    Endavant, sempre! I a llegir...

    Una gran abraçada,

    SU

    ResponElimina
  5. que t'acaronin els llibres és una bona manera de fer passar males estones

    ànims i ja en vindran de millors

    ResponElimina
  6. viu i llegeix i L'Espolsada,

    gràcies pels ànims, estimades!

    nem fent, nem fent... i els llibres hi són, i les persones estimades també!

    gràcies de tot cor!

    su

    ResponElimina
  7. Una manera de veure-ho és valorar que, si més no, a través dels llibres, el dolor es comparteix.
    Ànims i salut!

    ResponElimina
  8. Gràcies David!

    I que la salut no falti!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»