dimarts, 13 de setembre de 2011

Aquest poti-poti que em caracteritza...

Començo la temporada ben distreta. Van passant els dies d’aquest setembre tan incert (per a mi, laboralment parlant) i el cap em bull d’idees per a escriure els apunts però no acabo de trobar ni el moment ni el fil conductor...

Així que m’he assegut davant de l’ordinador amb el ferm propòsit de no aixecar el cul de la cadira fins que no deixi aquí constància del meu batibull.


Del fil conductor... millor ni parlar-ne!


Fa temps que vull renovar i actualitzar els blogs enllaçats. Donarem la benvinguda a aquests: Bitàcoles d'un eco, El tronc i les cendres, Instant Karma i Quadern de mots.

La casa en obres ha tingut el rar privilegi d’entrar directament als destacats abans de passar un temps per la llista clàssica. El motiu? El NO-criteri que em caracteritza... Per altra banda, descongelo el racó de la Solsida amb la intenció d’animar a escriure a una blogaire que sempre ha comptat amb molts seguidors.


Ja tenim dia i hora per a la sessió informativa del Club de Lectura dels Lluïsos de Gràcia! Serà el dilluns 19 de setembre a les 8 del vespre.

Les sessions estan pensades per a persones amb inquietuds lectores que no tinguin manies a l’hora de llegir poesia o una obra de teatre, que vulguin conèixer nous autors i autores i, sobretot, que estiguin disposades a compartir allò que han sentit i viscut quan llegien. Senzill, no?


I per acabar amb aquest apunt una mica rocambolesc, comentar-vos que un dels llibres que estic llegint (aquesta dispersió que em caracteritza...) és un obsequi que hem rebut de la Carme Ruscalleda.

Fa un any, una petita colla d’amics vam voler conèixer i delectar-nos amb les seves propostes culinàries i... cap a Sant Pol hi falta gent! Una de les noies del grup és una fotògrafa d’una sensibilitat extrema i de l’experiència –l’estada a un dels racons més sublims de la cuina catalana!– en va fer un àlbum de record que li vam enviar a la Carme. I ella ha tingut el detall de regalar-nos Els 20 anys del Sant Pau curosament dedicat. Gràcies!



I bé... Algú parlava de fil conductor? Ai mareta... Això meu... no hi ha qui ho arregli!


10 comentaris:

  1. Tinc un record impagable del restaurant de la Carme Ruscalleda, o sigui que el teu apunt m'ha dut, també, aromes, textures, sabors ... uf! :)

    ResponElimina
  2. Ai, Cli, quina il·lusió compartir també aquesta afició del menjar exquisit!

    El llibre és molt curiós...

    Una abraçada!

    SU

    ResponElimina
  3. ..però això del grup de lectura, és veritablement obert a tothom, o és un grup tancat d'habituals amb temes i gustos ben definits?

    ResponElimina
  4. Raviel Beut-rom,

    El club de lectura que volem muntar als Lluïsos és obert a tothom.

    Les lectures les seleccionaré jo mateixa.

    Et convido especialment a la sessió informativa del dilluns vinent per saber-ne més! Sense cap compromís, esclar!

    Moooolt cordialment,

    SU

    ResponElimina
  5. Su, hauria tret el nas als Lluïsos però seré fora de Barceqlona una vegada més fins el 24. És el que passa amb els jubilats, sempre en direcció contrària fora de temporada! En veurem al Poble Sec!

    ResponElimina
  6. Ai Marta, quina enveja que em feu els jubilats!!!

    Passeu-vos-ho bé i ens veiem al Poble Sec, sí!

    Petons i abraçades,

    SU

    ResponElimina
  7. qui necessita un fil conductor quan hi ha tantes idees i energia a dojo?

    ResponElimina
  8. viu i llegeix,

    gràcies!

    SU

    ResponElimina
  9. Ui, i no et va saber greu pagar el que vas pagar? per molt bo que sigui... uf, quin mal de panxa m'agafaria.
    Feliciatas per la iniciativa i tan de bo tingueu molts lectors. Bones lectures

    ResponElimina
  10. Carina,

    No em va saber gens de greu, la veritat. Va ser una pensada amb un grup d'amics i vam estalviar per a l'ocasió!

    Gràcies pels teus bons desitjos per al club de lectura i, per cert, ben tornada!!!

    SU

    ResponElimina