Anar i venir. Tornar i marxar. I llegir?


Ja ho he dit moltes altres vegades: llegeixo poc i malament. Aquest estiu –aquest Anar i venir. Tornar i marxar– està provocant que aquesta sensació encara s’hagi accentuat més. És per això que avui, en una estona de calma davant del ventilador, escric aquest apunt terapèutic per mirar de posar ordre en aquest batibull de lectures acabades, començades, retrobades i separades (amb la bona intenció de ser començades).

Les acabades:

- Veritat o mentida, Adolf Beltran (Proteus): recull d’entrevistes seleccionades d’una “mítica” secció –on es parlava de filosofia– del programa d’El Matí de Catalunya Ràdio quan el feia l’Antoni Bassas i el seu equip. L’Adolf ens ha regalat aquesta compilació de converses i les ha convertides en un llibre del tot recomanable, per llegir amb el llapis a la mà i gaudir de la fluïdesa d’un art: el de saber escoltar i preguntar.

Les començades:

- Tot el que tinc, ho duc al damunt, Herta Müller (Bromera), en traducció de Joan Fontcuberta i Gel: vaig per la pàgina 43. M’està agradant. No havia llegit mai res abans d’aquesta escriptora (Premi Nobel 2009).

- Les coses tal com són. Apunts per a un retrat intel·lectual, a cura de Jordi Julià i Pere Ballart (A contravent): la figura de Màrius Torres “em persegueix” de fa temps, o sigui que quan vaig tenir aquest llibre a la mà me’l vaig haver de comprar. Reconec, però, que no és lectura d’estiu... Vaig pel pròleg...

Les retrobades:

- El contrari d’un, Erri de Luca (La Magrana), en traducció de l’amic Pau Vidal: endreçant papers aquesta setmana vaig retallar un article que m’havia agradat de l’admirada Ada Castells al Cultura/s (8 de juny de 2011) on parlava d’aquest llibre, que avui he retrobat, endreçant –també!– la prestatgeria de casa.

Les separades:

- Acrollam, Biel Mesquida (Empúries): avui m’han confirmat les lectures del proper curs a la a la Biblioteca Francesc Boix-Poble Sec, i aquest serà un dels llibres que llegirem i treballarem (i espero que aquesta notícia li porti bones vibracions al seu autor!), un llibre que feia temps que havia comprat i que volia llegir però que no m’acabava de decidir. Ara ja tinc l’empenta que necessitava!

Uff, em sembla que se m’ha girat feina, oi? Com diu un dels meus nanos: “Adéu! Me’n vaig!”.


Il·lustra l'apunt un detall de Dos pesos, de Juan Navarro Baldeweg


Comentaris

  1. Ei Su! A veure si poses ordre eh!
    Això de l'estiu és un "batibull".
    No hi ha com tornar a les tasques habituals. Espero els teus projectes!...

    ResponElimina
  2. Vaig començar el de la Heta Muller fa poc però el vaig deixar. M'encantava, però el trobava massa dur. ha quedat a la pila dels "pendents de llegir en un moment de més ànim"

    apa, bones lectures

    ResponElimina
  3. He corregit (quina sort!) algunes Müllers i la que t'estàs llegint jo crec que és la millor. Atura't entre punt i punt. Llegeix-la amb calma i omple'n els buits. Una perla.

    ResponElimina
  4. Ei Marta, ens esperen unes lectures al club per llepar-nos els dits!

    Una abraçada!

    SU

    ResponElimina
  5. viu i llegeix,

    t'entenc perfectament; és una gran obra però costa de pair.

    vinga, molts petons plens d'ànims!

    SU

    ResponElimina
  6. Gràcies pels bons consells lectors, Tina! Els seguiré fil per randa...

    Una GRAN abraçada!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»