Avui us parlaré (II)


Tot va començar aquí. Avui us parlaré del segon fet: a l’escola on aniran els nostres fills el curs vinent van organitzar una xerrada sobre la lectura en l’àmbit familiar que va anar a càrrec de Roser Ros i Vilanova, narradora oral, escriptora i doctora en pedagogia.

Amb un públic reduït però àvid d’informació, la Roser va trencar el gel amb una sèrie de preguntes que ens havíem de fer per intentar situar-nos: Qui llegeix? Què llegeix? Quan llegeix? On llegeix? Com llegeix? Tenint ben clar que hi ha tants lectors com individus i, de retruc, tantes maneres d’apropar-nos a la lectura com vulguem.

Lleu desencant, per començar...

L'espai físic que, segons la Roser, ha de ser el "lloc de desembarcament" dels llibres a l'habitació dels nostres infants és la tauleta de nit (horror, nosaltres no en tenim!). Aquest lloc és important dins de l'experiència literària ja que, segons la pedagoga, és un "petit aeroport" on podràs dipositar el llibre que ens agradi per a les nostres criatures i, a partir del qual, podem començar a establir el diàleg amb elles i ells… Això fa que "es construeixi" un "petit triangle", on els vèrtexs són els adults, les/els petites/s lectores/s i el llibre, un espai on les mares i els pares hem d'estar ben presents.

Estic perduda però encantada…

La sorpresa, però, arriba amb els tres llibres que ens ha portat la Roser: cap d'ells no té lletra! Tots són plens d’imatges: fabuloses, suggerents, fantàstiques, belles… Tot té la seva explicació: aquests llibres activen el cervell dels infants i serveixen per desengreixar els processos que fan a l'escola… (Uff, els nostres nanos són massa petits… la Roser parla per a totes aquestes mares i pares que tenen criatures escolaritzades i que ja tenen "obligacions lectores").

Quines coses més curioses! Avancem…

Els llibres que tenim a casa poden estar "mutilats"; fins i tot podem posar la data i l'autora o l'autor de l'estrip! Que un llibre es pugui fer malbé forma part de l'experiència lectora! Fantàstic! La Roser, fins i tot, apunta que aquests llibres "malmesos", que estan malalts, poden ser aquells llibres especials que la nostra canalla llegeixi quan també està malalta, a casa.

En píndoles més breus, alguns comentaris més, dolços com els caramels...

- No hem de tenir prejudicis a l'hora de posar llibres només amb imatges a mans d'infants més grans o més petits.

- Llegir demana una actitud (i un cert esforç!).

- No t'has d’amoïnar per no acabar un llibre.

- El llibre és un altre puntal de comunicació amb les nostres filles i els nostres fills.

- Expliquem-los històries...

I per acabar...

Després d’una hora, les mares (i el pare!) que han assistit a la xerrada demanen consells a la Roser i parlen de les lectures de les seves filles i fills. Li demanen referències, que jo vaig espigolant, com puc, gairebé al vol, sense saber encara gaire bé els llibres que apunto. Alguns són aquests:

La col·lecció Popular de La Galera (a partir de 6-7 anys).

Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants feta per Miquel Desclot i amb il·lustracions de l’estimada Mercè Galí (a partir de 7 anys).

Els contes d’en Gianni Rodari (a partir de 8-9 anys).

Rudyard Kippling traduït per l’admirat Ramon Folch i Camarasa (a partir de 8-9 anys).

El Clan de la lloba de Maite Carranza (a partir de 12 anys).

I·lustra l'apunt "Nen saltant" de José Cobo

Comentaris

  1. Ja saps, que això és tot un luxe?
    A les biblioteques de Barcelona es fa (o al menys es feia... esperem que després de l'estiu tornin a programar més xerrades) un cicle que es diu "Què llegim?" i que precisament vol ser un espai on un professional de la literatura infantil i juvenil fa recomanacions de llibres sobre diferents temes (àlbums, la por, l'arribada del germà, l'art, contes per pensar, novetats...) als pares i mares que vulguin acostar-se (amb o sense nens) a la sessió.
    Jo n'havia fet, de xerrades del Què llegim, però ara farà prop d'un any que en vaig fer la última (don no donava a l'abast, i va haver de deixar algunes coses). Si vols més detalls, o alguna de les bibliografies, o... de fet, el que sigui, ja saps on trobar-me :-)

    ResponElimina
  2. llibres que els meus fills han adorat
    - dels que no tenen lletra, la colecció de helen Oxenbury
    -el vampiret draculet de Pons Ponç ( o és Ponç Pons?) primeres lectures, 6 anys.
    i pixar-se de riure amb la canalla abans d'anar a dormir ( o quan sigui), a partir dels 7-8 anys
    - les aventures d'en Massagran
    - Les histories del petit nicolas

    ResponElimina
  3. Nenes,

    Gràcies pels plas, plas, l'oferiment d'informació i les adorades referències...

    Sou un encant!

    Un petonet de dilluns!

    SU

    ResponElimina
  4. Maite Carranza, Gianni Rodari... Quins grans autors! Fan descobrir el plaer de la lectura als més petits.

    Completament d'acord amb el teu apunt, des de l'inici fins al final. Bons consells!

    ResponElimina
  5. Gràcies Màgia!

    La xerrada va ser del tot interessant encara que jo anés una mica "perduda"!

    Bones lectures!

    SU

    ResponElimina
  6. Molt interesant la opinió d'aqesta bonna dona. M'agradaria poder afegir un autor que a mi em va marcar la infància, el qual va ser l'espurna, el factor que feu que m'aficionés a la lectura. Roald Dahl. Si no fos per ell ara no seria el que sóc.
    Gràcies a ell, ara als meus 15 anys, sóc un amant de la literatura i la lectura.


    Adjunto el meu blog que parla sobre llibres, autors i opinions:
    www.bitacoles.blogspot.com

    ResponElimina
  7. L'ebenista,

    Celebro que t'hagi interessat l'apunt.

    La teva recomanació és, sense cap mena de dubte, de molt NIVELL: Roahl Dahl és un autèntic mestre!

    Moltes felicitats pel teu blog i sigues molt benvingut per aquí sempre que vulguis...

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»