dilluns, 9 de maig de 2011

Avui us parlaré (I)

Tot i que els nostres nanos encara no han fet els tres anys, fa temps que em preocupa si seran lectors. O no.

És per això que sempre que “ensopego” amb alguna activitat, article, entrevista, etc. que en parli o que tracti si hi ha cap “fórmula màgica” perquè les mares i els pares fem que la nostra mainada llegeixi amb total normalitat, o m’hi apunto o m’ho anoto o em poso a donar-hi voltes i voltes.

Aquestes darreres setmanes, a més, han coincidit dos fets. Avui us parlaré del primer:


En preparar la guia de lectura de la propera sessió del club d’aquest curs
, m’he trobat amb una entrevista on l’autora de la novel·la que treballarem a la darrera sessió del mes de juny, la Dulce Chacón, diu, entre d’altres coses, això:

-A usted la literatura le viene de la infancia, porque su padre fue poeta. ¿Cómo se puede inculcar el gusto por la lectura a los niños?
-A mí me invitan mucho a dar charlas en colegios e institutos, y me gusta ir. Creo que la niñez y la juventud están muy mal educadas por nosotros, la gente mayor, porque somos incapaces de transmitir la pasión por la literatura. El otro día vi una encuesta que me dejó estupefacta, y decía que en primaria había un 80% de apasionados lectores, y que cuando llegaban a secundaria quedaba el 8%. La lectura es apasionante, la prueba es que a los niños les encanta leer, les encanta los cuentos. Lo que pasa es que no sabemos cuidar eso ni transmitir la pasión de la literatura. Cada edad debe tener sus libros. Ahora los niños leen a Harry Potter, pues que lo lean, porque a lo mejor, dentro de unos años, eso les lleva a Proust. No hay que meter el libro como un tornillo, sino que tiene que ser algo natural y crecer orgánicamente. El libro hay que leerlo por necesidad propia. No hay que obligar, sino contagiar la pasión. Si a un niño de trece años, le obligan a leerse el Quijote, con las miles de páginas que tiene, y encima le van a examinar de eso, probablemente se cree el efecto inverso, y considere que eso es un ladrillo.

El meu pare no és pas poeta i jo encara menys! Però res no em faria més feliç que compartir amb els meus fills la passió per la lectura.

Tot arribarà! Així ho espero... Mentrestant, preparo el proper apunt, on us parlaré de la segona coincidència.

Llegeixes o què!?, un blog

Il·lustra l'apunt d'avui un detall de Madeja, d'Aimée Garcia

13 comentaris:

  1. El percentatge 80 % a primària 8% a secundària, esgarrifa. Segurament els primers van acompanyats de lectures amb els pares, els segons provocats per les obligades i feixugues lectures de secundària.
    . “compartir amb els fills la passió per la lectura” és estimulant, engrescador i passional, encara que no sempre dóna els fruits que una desitja, ells també compten. La meva filla li agrada llegir, el meu fill no. M’ha fet gràcia el post, el meu d’avui en certa manera parla del mateix
    Fins aviat.

    ResponElimina
  2. Això del gust -la passió- per la lectura és un misteri.
    Deixo testimoni, com si el teu bloc fos una reunió de lectors anònims, que en el meu cas no em va encomanar el gust -ni tampoc mel va estroncar, és clar- cap familiar directe. Com i d'on va sortir? En tinc alguna idea, però no té importància perquè cadascú troba el seu camí, únic i intrasferible. També sé, tot i que no sigui el mateix, que actualment hi ha moltes altres màgies i que m'admira com encara hi ha tants lectors.
    Una vegada més, la llàstima dels blocs es que no permeten les taules rodones llargue per parlar dels temes. Ai!

    ResponElimina
  3. Quadern de mots, benvinguda!

    T'he llegit i he de dir-te que el teu blog m'ha encantat!

    Em sembla que la segona part del meu apunt et farà una mica de servei, però em sembla que, amb la teva filla, ja ho tens molt be encarrilat...

    Ja se sap: "De teves a meves...".

    A partir d'avui, et llegeixo i et segueixo.

    SU

    ResponElimina
  4. Pere,

    N'haurem de parlar, davant d'una cervesa o d'un vermut, de passions i lectures. Com ho veus?

    SU

    ResponElimina
  5. M'interessa el tema, seguiré atenta a les recomanacions q trobis. Cert lo dl quixot, a l'escola poden fer avorrir la lectura! A vegades escullen llibres x temes personals i la caguen. Nosaltres hem d posar el nostre gra d'arena i trobar els llibres q poden ajudar a q s'interessin x la lectura.

    ResponElimina
  6. Marta, també benvinguda!

    Tampoc no m'hi vull encaparrar gaire, però penso que és un assumpte molt interessant.

    Com deia aquella: "Seguirem informant...".

    Una abraçada,

    SU

    ResponElimina
  7. Les xifres fan feredat. Tant de bo hi hagués una fórmula miraculosa per inculcar la passió lectora, però potser precisament la manca d'aquesta té la seva gràcia. Jo crec que, si hi ha força de voluntat per part dels pares i ganes de transmetre la màgia de la literatura als fills, el camí no és tant complicat...

    ResponElimina
  8. Ens haurem de trobar a mig camí, sempre que hi hagi una terrassa amb taules lliures per poder anar deixant fum :-)

    ResponElimina
  9. Racó per llegir,

    El que és curiós és que crec que els meus pares no van fer res especial en aquest sentit. Potser ho van fer d'una manera tan subtil que jo no me'n vaig adonar.

    Voldria ser igual de subtil, amb els nostres nanos...

    Una abraçada!

    Ens llegim!

    SU

    ResponElimina
  10. Pere,

    La terrassa la tinc controlada! Ara només fa falta quadrar agendes, ok?

    I pel fum, no pateixis, sóc una ex-fumadora "tolerantA".

    Petó,

    SU

    ResponElimina
  11. Aquests dies a la llibreria fem una activitat que pot semblar innocent que porta per nom Què és una llibreria? Fa fredar el tant per cent d'infants que no en trepitjarien mai cap si no fos per una activitat com aquesta. Fa emocionar com es deixen endur per la màgia dels llibres i dels contes però cal encomanar-la!!! Ara bé, nosaltres fem una feina que només és una baula d'una gran cadena que si no continua...
    No defallirem!

    ResponElimina
  12. Et vaig escriure una parrafada que el senyor blogger ha esborrat... :(

    Aquesta setmana hem acabat l'activitat Què és una llibreria? I fa fredar descobrir els nens i nenes que no han entrat mai en una llibreria o en una biblioteca... El que és bonic és veure com es deixen encomanar per la màgia dels contes i de les històries, si la baula no es trenqués...

    ResponElimina
  13. Ostres Fe, el blogger ens ha boicotejat aquesta setmana! Bé, gràcies per tornar a deixar el comentari!

    La teva iniciativa és fantàstica i veure la reacció dels nens i les nenes a la llibreria ha de ser fabulós!

    Una abraçada i endavant!

    SU

    ResponElimina