Banda sonora (apunt escrit ahir)


Acabo d’arribar de la presentació de la darrera novel·la de l’Eduard Márquez a la Llibreria Laie, activitat cultural “patrocinada” per Voll-Damm que ha tingut un èxit de públic espaterrant! L’autor ha convençut el responsable de la llibreria de fer una presentació “diferent”, que la trobada entre lectores i lectors i autor (i família i amics i amigues, fins i tot veïnes!) sigui un acte literari que tingui valor per si mateix... fantàstic!




L’Eduard Márquez ha comptat amb la col·laboració del seu amic Ángel, a qui ha dedicat el llibre, i han convertit aquesta presentació/acte literari en un autohomenatge als seus 42 anys d’amistat... encara més fantàstic!


I així ha estat que he anat passejant per la llibreria (i repetint-me la promesa dita abans de sortir de casa: “no em puc comprar cap llibre, no em puc comprar cap llibre, no em puc comprar cap llibre...”), amb una Voll-Damm a la mà, amb les imatges i la música de diferents concerts de la banda sonora de la novel·la, amb la veu de l’Eduard llegint en veu alta alguns fragments escollits (molt ben escollits!) de L’últim dia abans de demà... tri-fantàstic!




La llibreria és plena a vessar, no com la Voll-Damm, que ja comença a fer el seu efecte... Em quedo hipnotitzada amb una portada: Patti Smith 1969-1976. Photographs by Judy Linn.




Deixo la Voll a terra i agafo el llibre: flipo... m’encanta... reconec uns joveníssims Robert Mapplethorpe i Sam Shepard... salivejo... m’entretinc amb la instantània on la Patti (?) sosté la banda sonora d’Un tramvia anomenat desig... la miro i la remiro... m’encanta. Finalment tanco el llibre i el torno a deixar on era. En un parell de glopades acabo la Voll. Just a temps: la música acaba i l’Eduard ens dóna les gràcies! “A tu!”.




L’ampolla de la Voll es queda sobre un dels taulells i jo surto al carrer. Ja ho tinc! Ara sé quin és el problema dels meus contes: no tenen banda sonora!!! Ai...




Llegeixes o què!? , un blog.


Il·lustra l'apunt d'avui (que m'ha costat un ou penjar!) un detall de la sèrie "Amor i èxtasi", d'Isabel Muñoz

Comentaris

  1. Caram. Ja tinc llibre de Sant Jordi.

    ResponElimina
  2. Veí, et refereixes al de les fotos de la Patti Smith o al d'en Márquez?

    Petó,

    SU

    ResponElimina
  3. Has resistit! Jo encara no puc :( I si al damunt em prengués una Voll, a part del coma etílic, acabaria amb la Visa fosa ;)

    I pots creure-t'ho però l'apunt ja en duia de banda sonora. Només cal un bon text, un text que contingui veritat, i s'hi posa tota sola :)

    ResponElimina
  4. Nena quina ressenya, espero que el dia 20 de maig que serà a ca nostra es traspuiï una mica d'aquesat essència literària.

    ResponElimina
  5. com m'hauria agradat venir! I de debó que va venir amb el seu amic d'infantesa? el dia de la presentacio de blogaires em vaig quedar amb les ganes de pregunatr-li " i si amb tanta promocio del llibre reapareix l'amic?" I SEMBLA QUE HA REAPAREGUT!

    ResponElimina
  6. Fe,

    Ja pots posar les Voll en fresc!

    Com va?

    Molts petons!

    SU

    ResponElimina
  7. viu i llegeix,

    No et confonguis d'amic. No és "l'amic-motor de la novel·la", és l'amic que no ha deixat de ser-ho en tot aquets temps...

    Abraçades i petons!

    I no et perdis els meus llibres destacats: "Maic" i "Primavera, estiu, etcètera".

    SU

    ResponElimina
  8. Cli, la "résistence" és molt dura, però s'ha de fer...

    Je t'embrasse (i et llegeixo, ja ho saps!).

    SU

    ResponElimina
  9. A veure si per a proper llibre de lEduarda ja he tornat a Barcelona (i així puc anar a una de les seves pesentacions, EM FARIA FORÇA IL.LUSIÓ !!!)

    ResponElimina
  10. Ostres Mireia, el Márquez triga uns 5 anys de mitjana a "fabricar" novel·les... Vols dir que no tornaràs abans?

    Tonets,

    SU

    ResponElimina
  11. Precisament fa pocs dies vaig acabar-lo. Quina enveja, la cita semblava irresistible!

    ResponElimina
  12. Màgia,

    Em sembla que el mes de maig faran presentació a l'Espolsada...

    Ara, no sé si hi haurà Voll-Damm...

    Ja et llegiré!

    Petó,

    SU

    ResponElimina
  13. Caram, jo també era la presentació i tot i que segueixo el teu blog des de fa un temps no sé qui devies ser. Jo era fàcil de reconèixer: un de cap pelat que va arrambar una de les primeres volldams. Cosas de interné... Potser a la propera.

    I sí: gran llibre, el de l'Eduard. Per cert: si no hi ha canvi de plans, just després de Sant Jordi penjaré una entrevista amb ell al blog.

    ResponElimina
  14. David,

    Serà un plaer saludar-te, a la propera...

    Estaré al cas de l'entrevista!

    I sí, gran llibre, el de l'Eduard!

    Una abraçada,

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»