divendres, 23 de desembre de 2011

Per aprendre i per plaer



“La vida es puro teatro” o, com a mínim, ho serà per a mi, perquè les lectures dels dos clubs de lectura que “dinamito” seran de textos teatrals.

Per aquí trobareu els títols...

Les trobades amb les lectores i els lectors seran la segona setmana de 2012. Llavors també serà el moment de retrobar-me amb les meves alumnes del taller d’escriptura dramàtica.

O sigui que ara, entre neules i torrons, comença aquell període apassionant de preparació de les sessions i les classes, de llegir i llegir, de prendre notes, de buscar i pensar exercicis i dinàmiques...

Una feinada que, per sort, es veu recompensada després de cadascuna d’aquestes trobades, perquè tant les lectores, lectors i alumnes són persones que, amb molt d’entusiasme, llegeixen i escriuen per aprendre i per plaer, un binomi tan recomanable com engrescador.

divendres, 16 de desembre de 2011

una mica/moltíssim


[Carta oberta a en Salvador Macip]
 

Benvolgut SM,

Com ja et vaig avançar en el seu moment, aquesta setmana hem fet la sessió del club de lectura corresponent al teu llibre Les grans epidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles.
 

Tu em vas comentar que era el primer cop que en un club de lectura es llegirien Les epidèmies..., que seríem pioners! Quin gran repte!
 

He de dir-te que ha estat tot un èxit! Les lectores i els lectors han coincidit en algunes de les afirmacions que en Xexu va escriure sobre el teu llibre, com aquesta, “... coneixerem de manera una mica més global el món dels microorganismes, com mirem de lluitar contra ells, algunes altres malalties menys conegudes i fins i tot sabrem els perills de la investigació i les possibilitats de fer servir els coneixements que tenim de la pitjor manera...”, però fins i tot han cregut que es queda curt quan afirma el següent: “Aprendrem moltes coses de les malalties infeccioses més importants que tenim actualment i coneixerem una mica la història d'aquesta convivència tan accidentada.” Totes i tots han convingut que han après moltíssim d’aquesta història...


Entre d’altres coses, t’hem d’agrair la possibilitat que ens dónes d’estar informats de situacions i investigacions globals en la nostra llengua (tot i que m’agradaria saber per què li vas recomanar a en Xexu que llegís la versió en castellà). Ens ha sorprès i també ens ha encantat conèixer la quantitat considerable d’investigadors espanyols i/o catalans que formen part d’aquests centres mèdics i d’investigació. Hem coincidit que, a partir d’aquesta lectura, ens mirarem les notícies de caire científic d’una altra manera...


En un correu a part t’envio unes quantes preguntes que han sorgit a partir de la nostra dinàmica de treball. Esperem que, quan tinguis temps, ens puguis respondre.
 

Una abraçada!

Llegir-te (amb un llapis a la mà i una llibreta al costat!!!) ha estat un veritable plaer...
 

SU

dijous, 1 de desembre de 2011

Ahir? Ahir!


Ahir no vaig poder ser amb les alabatrenques i els alabatrencs mentre presentaven les seves darreres novetats: Estiula de Lluís Calvo, L’enunciat de Josep-Ramon Bach i Homes de Paul Verlaine, traduït i prologat per Jordi Llovet. De veritat que em va saber greu, perquè tot i que sempre em trobo com un pop en un garatge quan m’acosto a l’Horiginal, he de reconèixer que admiro la feina que fa tota la colla de labreu Edicions.

La meva absència està del tot justificada: ja tenim club de lectura dels Lluïsos de Gràcia! Llegeixes o què!? amplia les seves prestacions amb aquestes trobades que començarem pel gener de 2012. Ahir vam començar a construir la pinya que ha d’aixecar el castell, vam donar el tret de sortida a una iniciativa que no pretén res més que trobar una estona per compartir el plaer de la lectura. Fins al 16 de desembre encara us podeu afegir a la colla...

Com diu aquella –tot sovint–: “Salut i llibres!"

dilluns, 21 de novembre de 2011

Més sobre clubs de lectura


La setmana passada va ser rodona per als clubs de lectura. No només pels efectes que pot tenir el treball d’un llibre de poesia, sinó perquè el dijous, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, es va organitzar una trobada de Jaume Cabré amb les lectores i els lectors del seu darrer llibre Jo confesso, i precisament van ser els membres del club de lectura de la biblioteca qui, amb les seves preguntes, van dinamitzar la vetllada. Felicitats des d’aquí a la seva conductora i a tothom qui va participar-hi!!!


Més modestament, les lectores i els lectors dels clubs de lectura que m’encarrego de “dinamitar” estan llegint dos llibres d’autors ben nostres i ben actuals, l’Eva Piquer i en Salvador Macip. Per aquí trobareu els llibres...

 













I per tancar aquest apunt, una convocatòria molt important!!!

El dimecres 30 de novembre a 2/4 de 8 del vespre, als Lluïsos de Gràcia, farem una sessió “pilot” del Club de Lectura, a veure si aconseguim engegar-lo!!!

La sessió de treball servirà per conèixer l’interès de les persones que desitgin assistir-hi i també per fixar la llista de llibres que llegirem el primer trimestre del 2012. El grup es trobarà el tercer dilluns de cada mes de les 8 a 2/4 de 10 de la nit.

Si voleu venir a treure el nas –sense cap compromís!– cal que confirmeu la vostra assistència aquí.

Com deia aquella: “Ens ho passarem molt bé!”

dimarts, 15 de novembre de 2011

Levitació

Programar una sessió de poesia en un club de lectura és una aposta arriscada, però cada vegada que ho he fet el resultat ha estat plenament satisfactori.

En aquesta ocasió, perquè les lectores (només tinc un lector!) van descobrir una poeta (i durant la sessió en van conèixer d’altres); després perquè van poder reflexionar sobre què ens havia fet sentir un o altre poema i també van “jugar” a ser poetes.

Quan ja recollíem, abans de sortir de la biblioteca, una de les lectores em va dir: “Mentre llegia anava anotant tot de coses en una llibreteta... és la primera vegada que ho faig”.

I encara avui no sé com vaig tornar cap a casa, perquè els meus peus no tocaven a terra...

dijous, 27 d’octubre de 2011

Endavant, per què no?

De ben petita que he sentit la necessitat d’escriure. De més gran (sóc rareta, us ho recordo) vaig començar a sentir la necessitat de llegir. A hores d’ara no podria viure (com deia aquella, “literal”) sense compaginar aquestes dues necessitats.

Tot i això, sempre m’ha fet molt de respecte el fet de publicar el que escric i he intentat amagar a propis i a estranys aquesta compulsió “escripturil”. Evidentment, no em considero una escriptora.

Però aquí està la vida que t’empeny a endinsar-te en uns móns que t’atrauen encara que alhora t’imposen molt de respecte, però vas i dius: Endavant, per què no? Així va ser com, el curs passat, em vaig atrevir a dinamitzar un taller d’escriptura creativa al Centre Cívic Matas i Ramis que enguany hem desdoblat en dos, un d’iniciació i un altre de dramatúrgia. Quan preparo les sessions me n’adono de tota la feina que comporta “ser escriptora” però gaudeixo cosa de no dir quan comparteixo "la cuina de l’escriptura", "la matèria de l'esperit" o "un tramvia anomenat text" amb persones (totes dones!) amb més experiència vital que jo que –qui sap!– potser han sentit des de sempre una necessitat d’escriure...

Com us deia (o com provava de dir-vos), l’escriptura i la lectura van actualment tan lligades a la meva vida que, a vegades, com ahir a la nit, després d’haver fet la quarta sessió dels tallers d’escriptura, em sorprenc i em quedo meravellada en llegir el conte “La jaqueta de Fernand Léger” de La maleta de Serguei Dovlàtov (no us el perdeu, feu-vos aquest favor!) i, concretament, aquest fragment:

De sobte, va entrar la Nina Txerkàssova. No sabia ni que fèiem servir la mateixa biblioteca. S’havia fet gran. Com sempre, anava vestida amb un luxe imperceptible i meditat.

Ens vam saludar. Em va preguntar:

-Diuen que ara ets escriptor?

Vaig quedar desconcertat. No estava preparat per una formulació com aquella de la pregunta. Hauria valgut més que m’hagués preguntat: “Ets un geni?” Hauria respost tranquil·lament i afirmativament. Tots els meus amics patien sota el pes de la genialitat. Tots es tenien per genis. Però anomenar-me escriptor em resultava més difícil.

Vaig dir:

-Escric una mica, per divertir-me...

A la sala de lectura hi havia dues persones. Totes dues ens miraven. I no perquè haguessin reconegut la vídua d’en Txerkàssov. Més aviat perquè notaven l’olor de perfum francès.

Va dir:

-Saps què?, fa temps que tinc ganes d’escriure sobre en Kólia. Una mena de memòries.

-Escrigui-les.

-Em temo que no tinc talent. Tot i que als amics els agraden les meves cartes.

-Doncs escrigui una carta llarga.

-El més difícil és començar. En realitat, com va començar tot plegat? Potser el dia que ens vam conèixer? O molt abans?

-Comenci d’aquesta manera.

-Com?

-“El més difícil és començar. En realitat, com va començar tot plegat...”

-Has d’entendre que en Kólia era la meva vida. Era el meu amic. Era el meu mestre... Què et sembla, és pecat estimar més el marit que el fill?

-No ho sé. Em sembla que l’amor no té mesures. O existeix o no.

-T’has tornat molt intel·ligent- va fer ella.

Gràcies Dov!!!

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Llegir "per feina"



El poder de la lectura és infinit, amigues i amics. Ja ho vaig deixar escrit aquí fa pocs dies: a vegades em serveix com a refugi, però té la virtut que també “em dóna de menjar”. En aquest sentit, els dos clubs de lectura que “dinamitaré” –de moment– aquest curs, ja han començat a caminar...

Del primer podeu llegir-ne un breu però exemplar resum aquí. Aprofito l’avinentesa per repetir que “la culpable” de la meva descoberta de Juan Farias és l’admirada Sfer.


Del segon només us puc dir que va ser força sorprenent: per la quantitat de lectores, per la curiosa dinàmica de la biblioteca a l’hora de repartir els llibres, per la majestuosa presència d’un rellotge aturat a la sala...

I com he d’anar per feina, us deixo per aquí les portades dels dos llibres que “dinamitarem” el proper mes de novembre.

I, com diu aquella: "Salut i bones lectures, sempre!".

divendres, 14 d’octubre de 2011

Des d'avui i fins al 27 d'octubre

Aquestes són algunes de les meves propostes d’activitats des d’avui i per a les properes setmanes.

Apunteu-vos-hi i, si em veieu, xiuleu-me!


Sessió de contes: “Ella, ell i el barret”.

Avui divendres 14 d’octubre, a les 9 de la nit, al C. C. Valentina (Plaça del Regomir, 2, de Barcelona), sessió de contes a càrrec de Tot’s a l’Àgora. Diuen que l’atzar –encarnat a les mans innocents (o no) dels espectadors– serà qui decidirà els contes que se sentiran a la vetllada.


Presentació d’Un creuer fora de sèrie, el nou llibre de la Sílvia Soler.

El dimecres 19 d’octubre a la Sargantana (carrer de Sant Sebastià, 2, de Badalona), a ¼ de 8 del vespre. L’acompanyaran en la presentació els periodistes badalonins i amics de l’autora: Lídia Heredia i Quim Morales.


Presentació de La pedagogia catalana al segle XX, els seus referents, de Jordi Monés i Pujol-Busquets.

El dijous 20 d’octubre a l’espai Betúlia (carrer d’Enric Borràs, 43-47, de Badalona), a 2/4 de 8 del vespre. La presentació comptarà amb la presència de Salomó Marqués (president de la Societat d’Història de la Educació dels Països de Llengua Catalana i catedràtic d’Història de l’Educació de la UdG) i de Josep Gonzàlez-Agàpito (president de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i catedràtic d’Història de l’Educació de la UB). Més informació aquí.


Presentació d’Ísola, de Nora Almada.

El divendres 21 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a Pròleg. Llibreria de les Dones (carrer de Sant Pere més Alt, 46, de Barcelona). El llibre de poemes Ísola, amb pròleg de Meri Torras i epíleg de Flavia Company, està publicat per l’Editorial Eugenio Cano. Presentarà l'acte la poeta Gemma Gorga.


Sopar amb les protagonistes de Pedra de tartera.

Dimarts 25 d’octubre a la Sargantana (carrer de Sant Sebastià, 2, de Badalona) a les 10 de la nit. La proposta és compartir sopar i una bona vetllada amb les actrius Àurea Márquez i Rosa Cadafalch, amb la directora de l’obra Lurdes Barba i amb l’autora del llibre Maria Barbal. Cal fer reserva prèvia i el preu del sopar és de 20 €.


I el plat fort...

Presentació del Diccionari de la traducció catalana, publicació dirigida per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol.

Dijous 27 d’octubre, a les 7 del vespre, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona). La presentació anirà a càrrec d’Enric Gallén, Joaquim Mallafrè, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona, Ricard Torrents i l’editora Montse Ayats.

divendres, 30 de setembre de 2011

Tres en un (apunt número 200)


Avui fa un any moria, a Barcelona, Joan Triadú i Font. Feia gairebé vint anys que el coneixia i, en els darrers temps, hi vaig treballar molt a prop, aprenent-ne cada dia.

Hi ha molta gent que el trobem a faltar. No només la famíl
ia i els amics sinó també totes aquelles persones que el vam tractar com a mestre, com a activista cultural i com a lector i crític literari. A l’Ara d’avui li fan un petit homenatge.


Us animo a acostar-vos, la propera setmana, a les biblioteques de Barcelona. Ja sabeu que, a més de llibres, pel·lícules i música, podeu trobar-hi exposicions i algunes xerrades del tot interessants. Les meves recomanacions són les següents:

Pa negre: del paper al cel·luloide. Cinema i literatura, complicitat obligada”, amb Emili Teixidor, escriptor. Dimarts, 4 d'octubre, a les 19 h a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.

“La novel·la de la generació dels seixanta”, amb Eduard Márquez, escriptor. Dijous, 6 d'octubre, a les 19 h, a la Biblioteca Jaume Fuster.



I si voleu aprofitar aquesta tardor tan estiuenca per gaudir de la natura i la poesia, no us podeu perdre el cicle poètic protagonitzat per Andriy Antonovskiy i Catalina Girona que es farà el diumenge 9 d’octubre, a les 12 h, a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, concretament a l’Ermita de Sant Feliuet de Savassona (turó de Sant Feliuet, Tavèrnoles), en el marc del programa cultural “Viu el parc”.