Aquest NO-criteri meu...

A un dels apunts de l’inici d’aquesta temporada ho deixava escrit: llegiria llibres prestats (per amics o per la biblioteca), comprats anteriorment o, si fos necessari, robats.

Però no comptava amb aquest NO-criteri meu que em caracteritza i que, en el fons, m’agradaria que, d’alguna manera, formés part del meu encant...

Ara, que tampoc no comptava, esclar, amb que en Salvador Macip presentaria
una nova novel·la, i que jo disposaria d’una mitja hora desvagada durant la qual passaria per una petita i entranyable llibreria del carrer Gran de Gràcia i que a l’aparador, a més del darrer llibre d’un altre blogaire destacat, em trobaria el quart títol de Microclimes, que acabaria a la meva bossa però que encara no he començat a llegir...

Ai, aquest NO-criteri meu...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure.

Il·lustra l'apunt d'avui Affectionate men, de Yinka Shonibare

Comentaris

  1. coses que passen SU. Bé, que passen als lectors ;)

    ResponElimina
  2. També està bé de tant en tant no tenir criteri ;P
    Microclimes... una joieta. Dijous al club de lectura vam tenir l'editora de Minúscula, va ser un plaer.
    Fins aviat, fa dies que no et sento per casa meva.

    ResponElimina
  3. De tant en tant està bé això!

    ResponElimina
  4. Mireia,

    Potser aquest NO-criteri també m'afecta en altres facetes de la vida, que no només en la de lectora... glups!

    SU

    ResponElimina
  5. kweilan,

    Sí, sí... de tant en tant em sembla que m'ho puc permetre!

    SU

    ResponElimina
  6. Fe,

    Valeria Bergalli és un encant, sí! M'hagués agradat ser-hi...

    I disculpa si no et deixo cap comentari a ca teu. Et llegeixo i et segueixo com sempre, però els meus comentaris serien un lament permanent: no tinc temps per llegir totes les bones lectures que recomanes.

    Em sap greu.

    SU

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Dona, em sap greu que t'hagis saltat els teus principis morals (de la temporada) per culpa meva. Amb molt de gust t'hagués ajudat a robar el meu llibre per evitar-te el trauma... :-)

    Per cert, ja que l'estàs llegint als transports públics, pren nota de si lligues més de l'habitual. Més per res per comprovar si la meva teoria del poder d'una portada atractiva és certa.

    ResponElimina
  9. Molt bona Salvador! Su volem saber-ho.

    Petons!

    ResponElimina
  10. Salvador,

    El dia de la presentació a la Bertrand tenies tantes i tants fans que dubto que t'haguessin permès cometre un delicte com aquest d'ajudar-me a robar el teu llibre.

    T'informaré si lligo "més de l'habitual", i tant!

    I si ho faig -que mira que no ho descarto-, no en tinc cap dubte que serà gràcies a la portada "tan" atractiva d'"El joc de Déu".

    Salut,

    SU

    ResponElimina
  11. Fe!!!

    Ets un "peligro" o ets un "peligro"?

    Us informo, us informo... I segur que riem una estona...

    Un petonàs!

    SU

    ResponElimina
  12. Sempre va bé, seguir en ocasions el No-criteri!

    ResponElimina
  13. Màgia,

    És que el NO-criteri empeny amb més força del que una voldria, de vegades...

    Gràcies per passar per aquí, com sempre!

    Petó i molt bones lectures!

    SU

    ResponElimina
  14. Si el no-criteri et fa comprar un llibre, BENVINGUT SIGUI!!

    ResponElimina
  15. Així m'agrada, Mireia, sempre veient el costat positiu de les coses... Gràcies!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»