Ja sabeu que sóc rareta

Fa tres anys que no em perdo l’acte de lliurament del Premi “Jordi Domènech” de Traducció de Poesia.

L’any 2007 –amb l’altra meitat
us en vaig parlar aquí. L’edició de 2008 em va entusiasmar tant que no en vaig parlar (ja sabeu que sóc rareta). I el que em va semblar l’edició de 2009 ho vaig deixar escrit ben clarament aquí.

Enguany hi ha novetats: la primera és que no hi podré assistir (precisament he de donar un cop de mà a l’altra meitat que, “di nuovo!”, es trasllada de pis); la segona és que la dotació econòmica del Premi “Jordi Domènech” de Traducció de Poesia ha passat de 1.500 a 6.000 euros.


No és un assumpte sense importància, però el que realment m’agradaria destacar és el següent: que en el nostre panorama de premis literaris no n’existeix cap altre d’aquestes característiques, i que el seu jurat es manté, fidel i inamovible, des de la primera edició del premi, l’any 2004.

Des d’aquestes humils pantalles, el meu reconeixement a D. Sam Abrams, Nathalie Bittoun-Debruyne, Feliu Formosa, Joaquim Sala-Sanahuja, Josep Maria Sala-Valldaura, Dolors Udina, Carlos Vitale i Víctor Sunyol.

Si no teniu cap altre compromís, us recomano que el dijous 20 de maig, a dos quarts de vuit de la tarda, us acosteu a l’Arts Santa Mònica (La Rambla, 7, de Barcelona), a l'acte de lliurament del sisè Premi “Jordi Domènech” de Traducció de Poesia concedit a Txema Martínez Inglés
per la traducció dels Sonets de William Shakespeare.

En el decurs de l'acte, la traductora Anna Casassas parlarà sobre El ritme de la prosa.

Ja friso per no perdre’m l’edició de l’any vinent, quan els de Cafè Central
(davant i darrera del premi des del primer dia) ens lliurin una edició d’aquesta conferència.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure, sempre amb un somriure!


Il·lustra l'apunt d'avui -el número 150 de la segona època-
el psicodèlic Playroom (2008) de Santiago Giralda

Comentaris

  1. Millor no parlem gaire de l'any que ve, estimada meitat, perquè mai se sap on pot anar a parar le Toro... Això si, espero que no torni a coincidir en el temps amb el lliurament del premi Jordi Domènech.
    I si, efectivament, ets rareta!!

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó, estimada meitat!

    Ara, que si tu em necessites, ja veus que -peti qui peti- allà hi seré!

    Un petonàs i fins demà!

    SU, la rareta que no escombrava l'escaleta

    ResponElimina
  3. Oh, quina llàstima no poder comptar amb la teva presència, però el que va primer va primer.
    Gràcies per aconsellar tothom que vagi/vingui al lliurament del premi. Segur que val la pena!
    Dolors U.

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu, Dolors U., per deixar el teu comentari i, com he dit, per formar part d'aquest premi!

    Salut i bones traduccions, sempre!

    SU

    ResponElimina
  5. No sóc molt aficionada a la poesia, probablement perquè s'ha de llegir a poc a poc i no tinc massa temps, però de tant en tant està bé llegir-ne. M'agrada molt la fotografia de l'apunt!

    ResponElimina
  6. Perfecte Màgia,

    El que compta és llegir de tot, encara que sigui de tant en tant, no?

    I m'encanta que t'agradi "Playroom"! A mi també!

    Gràcies per deixar el teu comentari!

    Salut,

    SU

    ResponElimina
  7. El Txema Martínez Inglés és de Lleida i el segueixo fa temps. M'agrada. Col.labora també com a articulista al diari Segre i els seus escrits sempre són interessants.

    ResponElimina
  8. kweilan,

    Pel poc que he llegit d'aquest traductor em sembla que té el cap ben moblat...

    Gràcies pel comentari,

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»