Quan un apunt m’enganxa

Ja fa uns dies em vaig treure el barret davant del Salvador Macip, quan indirectament –ja que parlava del darrer llibre de Josep M. Espinàs– escrivia sobre “la feina” dels blogaires: “El seu darrer llibre és un recull d'observacions breus, amb ritme, amb suc, que fan pensar, molt ben escrites, a vegades poètiques o amb un toc d'humor. És precisament el que molts blogaires mirem d'aconseguir, o almenys la mena de blogs que a mi m'agraden més. L'Espinàs sap posar-ho sobre el paper com si et parlés cara a cara. I no és gens fàcil, com sabem els blogaires. No és qüestió tan sols saber expressar-se amb les paraules adequades: abans d'això cal anar amb els ulls ben oberts i saber absorbir cada fotó de les imatges que t'hi entren.”

Cadascú de nosaltres tenim el nostre criteri a l’hora de posar-nos a escriure els apunts dels blogs, evidentment, però en el meu cas, la intenció és coincident (una altra cosa és que me’n surti): breus (per força, sóc mandrosa), amb ritme (s’intenta), amb suc (suspenc), que fan pensar (ui, aquí també fallo), molt ben escrites (m’hi esforço!), a vegades poètiques (sense ser ensucrades) o amb un toc d’humor (això que no falti...). Com a en Salvador, a mi també m’agraden aquests blogaires que escriuen, com a mínim pretesament, amb aquests mateixos objectius.

Bé, tota aquesta prèvia per dir-vos que, quan un apunt m’enganxa encara que no tingui cap d’aquestes característiques citades (no seria jo si ho fes d’una altra manera), segueixo el blog durant un temps –amb els ulls ben oberts– per incorporar-lo a les llistes d’aquí al costat.

I els darrers apunts que m’han enganxat són aquest, aquest, aquest, aquest, aquest i aquest.


Si tot va bé, un dia o altre, en podreu fer el seguiment en aquestes mateixes pantalles.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!


Il·lustra l'apunt d'avui el detall d'una "Rheinmetall Victoria 8" de Rodney Graham

Comentaris

  1. Realment interessant el teu post

    ResponElimina
  2. Gràcies Estonetes!

    Un petonet i molt bones lectures!

    SU

    ResponElimina
  3. Gràcies SU, per la cita però sobretot per les recomanacions (n'hi ha uns quants que no conec). Crec que és important que els blogaires ens anem explicant les coses interessants que anem trobant, sinó corren el risc de perdre's en el mar de la blogosfera.

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu, Salvador!

    El mar de la blogosfera és immens, però si et perds per segons quins blogs val la pena perdre's, sincerament.

    Un petó enorme,

    SU

    ResponElimina
  5. Dels blogs que ens apuntes només coneixia el del JORDINOPCA, que és un dels que llegeixo sempre.
    Gràcies

    ResponElimina
  6. Gràcies SU per l'enllaç i per fer-me descobrir blocs que no coneixia. Coincideixo amb el Salvador i amb tu que és molt necessària la tasca de parlar de la feina ben feta que podem trobar a la xarxa per anar bastint de mica en mica una carta de navegació fiable.

    ResponElimina
  7. Interessants descobriments ja que aquests blocs no els coneixia.

    ResponElimina
  8. Sí, jo també coincideixo amb aquests criteris (i amb el que poden costar de complir).
    Els enllaços no tinc temps de mirar-los, ho sento :-(

    ResponElimina
  9. proposits coincidents de tot blogaire!!!

    I els enllaços, bons, bons

    ResponElimina
  10. Mireia,

    Ben retornada (no sé si això ja t'ho havia dit). I és molt possible que el blog d'en Nopca el descobrís gràcies a la solsida.

    A veure què et semblen els altres.

    Gràcies a tu!

    Petó,

    SU

    ResponElimina
  11. Allau,

    fa temps que "t'admiro en silenci" i tot el mèrit és de la Clidice, que em va dur al teu blog.

    Només puc dir-te que m'encanta descobrir a la blogosfera -sigui pel camí que sigui- persones que escriuen amb sensibilitat i criteri.

    Aviat, ja més oficialment, et llegeixo i et segueixo...

    SU

    ResponElimina
  12. Em va agradar l'apunt del Salvador Macip i coincideixo amb el que dius.

    Gràcies per les referències que ens dones, jo tampoc els coneixia!

    ResponElimina
  13. Salvador (perdoneu-me que hi torni, però crec que és necessari),

    Trobar un blog interessant i incorporar-lo al meu “va inherent al càrrec”; vull dir que em sembla que també ha de ser un objectiu de tot bon blogaire.

    I per tots els bons blogaires que encara estan perduts pel mar de la blogosfera... No defalliu! Us trobarem!

    Petons (ara sí que t’he respost més concretament!)

    SU

    ResponElimina
  14. kweilan,

    Celebro que els trobis interessants! Et llegeixo i en frueixo...

    Anna,

    No t’amoïnis, sé que el teu temps és “preciós”! Per això, encara amb més força: gràcies per dir-hi la teva!!!

    viu i llegeix,

    els bons blogaires (o, com a mínim, els que tenim aquest propòsit) som més que un club, no?

    Rita,

    En Salvador és un crack i hi toca molt sovint.

    Gràcies per deixar el teu comentari!


    Petons a tothom i visca la blogosfera!
    SU

    ResponElimina
  15. Tots els blogs transmeten alguna cosa, una petita part de la personalitat i sensibilitat, de qui els escriu, fins i tot aquell blog més anònim. I això, baix el meu punt de vista, és el que els fa, a cada un d'ells, especials, únics. Interessant post :)

    Abraçades

    ResponElimina
  16. Hola Su, estic molt d'acord amb vosaltres en quan als apunts breus i "sucosos". Vaig llegint-vos però no tinc tot el temps que voldria, per deixar comentaris. Sembla mentida oi? penso que hi ha gent força interessant! Ciao

    ResponElimina
  17. caterina,

    Tens tota la raó! Precisament el teu blog traspua tota la teva sensibilitat (em sembla).
    Que vagi mooooooooooolt bé per València!

    Marta,

    Per a mi no és qüestió de temps (encara que ja saps que jo “tampoc” no en tinc gaire), és que hi ha vegades que els apunts són tan rodons que, sincerament, no tinc res a dir...

    Petons a les dues!
    Us llegeixo...
    SU

    ResponElimina
  18. ah no! ah no! ah no! només em faltava aquesta, que ens posis deures! encara bo que el del SM i el de l'Allau ja els he llegit! :)

    és broma, és clar, moltes gràcies pels enllaços! :)

    ResponElimina
  19. Ui, Clidice, sort que m’has aclarit que era broma!!! Ja he dit més amunt que a l’Allau hi vaig arribar gràcies a tu. I també, una mica més a prop, he parlat indirectament del teu blog: “hi ha vegades que els apunts són tan rodons que, sincerament, no tinc res a dir...”.

    Salut i bons blogs!

    SU

    ResponElimina
  20. Estem d'acord amb la definició que fas dels blogs que t'interessen. Dels que proposes només conec el del Jordi Nopca, per tant gràcies!

    ResponElimina
  21. Ets la reina, m'has mantingut enganxada fins al final
    ;)

    ResponElimina
  22. Vig per feina... cap a veure links

    ResponElimina
  23. David,
    M’agrada estar d’acord amb tu!

    L’Espolsada,
    Tu sí que ets la reina!

    Mireia,
    Així m’agrada!

    Un petó blogaire que us arribi...
    SU

    ResponElimina
  24. ... No sempre és fàcil trobar les paraules que donaran veu a l'escrit que quedarà fixat com a una nova entrada o un nou comentari en un blog, el teu o el dels altres. Diria que ens hi encarem segons la nostra pròpia manera de ser, el nostre propi tarannà. Escrit a escrit anem definint el nostre estil i, d'alguna manera, anem prenent forma, ens anem dibuixant davant dels altres i també davant de nosaltres mateixos. I si bé hi ha temes que poden atreure més o menys l'atenció, el que realment fa que m'agradi seguir un blog, llegint els seus apunts i els diàlegs originats, serà aquest estil, aquesta particular forma d'expressar-se...
    ... Desconexia algunes de les propostes que fas =:) ...

    ResponElimina
  25. digue'm ariadna,

    Per a mi és un honor que passis per aquí i deixis aquest comentari!

    Als teus peus, i llegint-te, sempre...

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»