Un tastet de lectures

Em sembla que ja ho he dit alguna altra vegada però vull confirmar que habitualment no sóc lectora d’una única lectura. No ho puc/no ho vull evitar.

El cas és que aquesta setmana alterno la lectura de tres llibres. De cadascun d’ells trobareu quin ha estat el camí que m’hi ha portat i us afegeixo un breu fragment que m’ha agradat o que m’ha cridat l’atenció:

Jefe de estación Fallmerayer de Josep Roth, Acantilado, novembre 2008 (traducció de l’alemany de Berta Vias Mahou).
Sempre t’has de refiar de persones
amb criteri i sensibilitat.
Después, Fallmerayer partió. Nunca más se ha vuelto a saber nada de él.

Contes russos de Francesc Serés, Quaderns Crema, octubre 2009.
Si llegiu algun dels últims comentaris
sabreu el motiu... I si voleu llegir apunts on parlen “amb criteri” del llibre podeu fer-ho aquí i aquí.
A la nena li ve un calfred. El parc és pla i obert i s’ha girat una mica d’aire de primavera de Sant Petersburg, fresc, massa fresc. Han tocat les cinc, i els arbres comencen a sedassar la llum. Som a finals d’abril, i els renous dels arbres i de les mates comencen a treure fulles tendres, verds tendres i suaus que es tornen quasi transparents, els nervis blancs, translúcids, com si les copes formessin un enorme vitrall que ho matisés tot amb llum de maragda. El sol va de baixada, i dels vorals de l’estanyol que hi ha al mig del parc comencen a sortir tot de mosques i mosquits, fins i tot alguna libèl·lula o alguna papallona que l’home dels escacs segueix amb la mirada, entre els fils que les aranyes han teixit d’arbre en arbre, tot de fils primíssims que brillen, belluguen al ritme del vent i lliguen tot el parc.
(Del conte “La penyora” d’Olga Yevguènieva)

La nit de les papallones de Jordi Coca, Edicions 62, novembre 2009.
Podria dir que el llegeixo per reconciliar-me amb la prosa de Coca, però us mentiria. El que realment “em tira” és la vida de les vedets del Paral·lel a la Barcelona ravalera dels 70 i els 80.
Jo mirava l’entorn i em deia amb tristesa que els burgesos sempre acaben guanyant. Són una classe indestructible, especialment la catalana, que encarna una insuportable barreja de covardia, hipocresia moral i aparença de moderació.

Ben aviat, les noves trilectures, en aquestes mateixes pantalles.


Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...

Comentaris

  1. ... Jefe de estación Fallmerayer és un petit gran relat. Un gran escriptor, tinc més llibres de Joseph Roth pendents de llegir...

    ResponElimina
  2. La cita d'en Coca m'ha arribat a l'ànima! :)

    ResponElimina
  3. digue'm ariadna,

    "Jefe de estación Fallmerayer" és una història d'amor sorprenent! I una joia! Tinc tots els llibres de Joseph Roth pendents de llegir, uff!

    SU

    ResponElimina
  4. Clidice,

    El llibre d'en Coca té alguna altra perla d'aquestes... I jo sento una fascinació malaltissa per aquesta burgesia (tampoc no ho puc evitar).

    Petons,

    SU

    ResponElimina
  5. Su, com a molt jo arribo a dues lectures a la vegada!
    Caram!aixo del Paral·lel "tira molt"
    Gràcies per les trilectures. Prenem nota!

    ResponElimina
  6. Esperem la triressenya un cop acabats. Els tastets molt temptadors...

    ResponElimina
  7. Interessants aquestes lectures. Jo només puc llegir un llibre després de l'altre. El de les papallones ja el tinc a la tauleta. prenc nota dels altres dos.

    ResponElimina
  8. Marta,

    La veritat és que sí que "tira", el Paral·lel. Deu ser aquell punt de cabaretera que tinc...

    L'Espolsada,

    Ja saps que a mi això de les ressenyes em fa mandra... No et sembla bé la meva proposta de tastet?

    kweilan,

    A mi em deu anar la dispersió! A veure quan et poses amb "La nit de les papallones", ok?

    Noies, ja ho sabeu, gràcies per passar per aquí!

    Us llegeixo!

    SU

    ResponElimina
  9. De les lectures que anomenes només he llegit el relat de Joseph Roth que és, com quasi tot el que va ecriure, extraordinari. Ah, i això de llegir uns quants llibres alhora a mi també em passa. L'única condició és que no poden pertànyer al mateix gènere, perquè aleshores sí que em faig un embolic.
    Salut!

    ResponElimina
  10. David,

    Jo també evito els gèneres coincidents. Per això la poesia i el teatre em són tan necessaris!

    Salut i bones lectures!

    SU

    ResponElimina
  11. hola, SU, el d'en Coca el tinc pendent.
    Jo també sempre vaig amb dos (o de vegades tres) alhora!!

    ResponElimina
  12. Mireia,

    Només ens hem de preocupar de dur unes bosses grans i sòlides, oi?

    Com va tot?

    No t'animes a reobrir El (teu) racó? En qualsevol cas, gràcies per dir-hi la teva!

    Un petó,

    SU

    ResponElimina
  13. Ostres, jo sóc incapaç de llegir més d'un llibre alhora: barrejo històries i em perdo!

    Dels tres que recomanes, el que més m'atrau és el de Jordi Coca, tot i que fa temps vaig llegir-ne un que no em va acabar d'agradar. Li donaré una altra oportunitat a l'autor amb aquesta obra que cites!

    ResponElimina
  14. Màgia,

    Jo també vaig "abandonar" un llibre d'en Coca... Aquest me l'he acabat, això sí!

    Petonet,

    SU

    ResponElimina
  15. Ui, ui ui!! No n'he llegit cap dels tres. Jo vaig d'un en un, les neurones sino em van boges,hehe..
    Mel's apunto!

    ResponElimina
  16. de tres en tres? ostres, jo no puc, només tinc un cervell....gairebé ja ni puc assumir tres recomanacions de cop!

    ResponElimina
  17. Tonina i viuillegeix,

    Sou unes exagerades!

    Però gràcies per passar per aquí i tenir en compte les meves trilectures!

    Tonet,

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»