dimarts, 31 de març de 2009

Bona literatura en noranta-cinc pàgines

Primer en van parlar aquí i dies més tard aquí, i també aquí, o sigui que, a hores d’ara, tothom ja deu saber que Mal de pedres és un llibre que cal llegir.

Ara, com jo no puc renunciar a dir-hi la meva, vull deixar clar que Mal de pedres no és un llibre fàcil de llegir.

Primer de tot, perquè el seu cos de lletra no és gens generós. Salvada aquesta dificultat, només cal prestar atenció a la primera pàgina, un exemple de com es pot fer bona literatura en una extensió de text reduïda:


L’ÀVIA VA CONÈIXER EL SUPERVIVENT la tardor de 1950. Havia arribat de Càller al Continent per primera vegada. Havia de complir quaranta anys, sense fills perquè su mali de is perdas (en sard, “mal de pedra”: càlculs renals) sempre la feia avortar durant els primers mesos. Llavors, amb la seva jaqueta llarga, les sabates altes amb cordons i la maleta de quan el marit va ser evacuat al poble, fou enviada a les Termes per curar-se.

M’hi entretinc: el primer paràgraf ens situa temporalment i física; ens presenta la protagonista –l’àvia– i un enigmàtic “el supervivent” en el centre de l’acció i ens mostra un dels encerts i alhora curiositats del llibre, que seran les frases, expressions, paraules... que el traductor, Andreu Moreno Terricabras, ens anirà oferint en versió original en el text i ens traduirà en notes a peu de pàgina.
Aquest primer paràgraf condensa en bona part el que ens trobàrem més endavant, fins arribar al desconcertant desenllaç de la pàgina noranta-cinc, entre d’altres: una nova manera de conèixer la història d’Itàlia (que sempre se’ns fa evident amb les diferències entre el nord i el sud), una tendra (i verídica?) història d’amor, un matrimoni amb curioses i excitants trobades sexuals, la visió peculiar de la narradora (també en part protagonista com a néta de la que n’és la principal) i aquest mal de l’àvia, que no només és “de pedres” sinó que gira entorn de la seva necessitat d’escriure i d’imaginar i que, en una societat i en una època com aquelles, no estava gens ben vist i, per tant, la consideraven boja...

Mal de pedres no és un llibre fàcil però llegir-lo ha estat un veritable plaer, un plaer –sense cap pretensió masoquista– que demana un esforç per part dels lectors, i això el converteix, als meus ulls, modestos i tirant a verds (depèn del dia), en bona literatura.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... poc a poc... però amb bona lletra!

dimecres, 25 de març de 2009

Autoenyor

Disculpeu que parli de mi, però he de dir-vos que trobo a faltar les “Cròniques des del no-criteri”. Bàsicament les trobo a faltar perquè m’és impossible assistir a cap de les activitats a l’entorn del llibre i la lectura que se celebren al món mundial (i de les què en tinc coneixement, és clar, i on m’agradaria ser-hi de totes totes).

Per si vosaltres disposeu d’aquest temps preciós, anoteu les activitats que segueixen, per si hi voleu anar i, el que és més important, llegir els llibres que s’hi presenten:

Dijous 26 de març, a les 8 del vespre, a L’Illa llibreria
(Av. Llibertat, 20, de Mollet del Vallès), presentació dels llibres de tres autors de La Campana: Josep Maria Espinàs amb A peu per Múrcia, Xavier Roig amb La dictadura de la incompetència i Gregorio Luri amb L’escola contra el món.

Dijous 26 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a la Llibreria Laie
(carrer de Pau Claris, 85, de Barcelona), presentació del llibre No soy tu musa (antologia de poetes irlandeses contemporànies). El llibre serà presentat per Carlota Caulfield, autora de la selecció i de la traducció, per John Goodby i Antoni Clapés.

Divendres 27 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a Saltamartí llibres
(carrer del Canonge Baranera, 78, de Badalona), presentació del llibre de Ricard Biel Potser perquè érem nens (premi Just Casero 2008). Presentarà el llibre el poeta, escriptor, crític literari i periodista Jordi Llavina, i l’actriu Araceli Bruch llegirà un fragment de l'obra.

Divendres 27 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a L’Espolsada llibres (plaça de l’Espolsada, 8, de Les Franqueses del Vallès), presentació del llibre
de Sílvia Soler Petons de diumenge. Presentarà el llibre Núria Maynou.

Dissabte 28 de març, a les vuit del vespre, al Teatre de Manacor (Av. del Parc, s/n, de Manacor), presentació del llibre Mosaic de lletres. Recull de contes i poemes de 29 escriptors de Manacor. Serà un acte conduït per Toni Gomila i on hi participaran els escriptors Guillem Frontera i Sebastià Alzamora. Vint-i-nou manacorins, i escriptors!, que la llibreria Món de llibres
ha aplegat en un volum de contes i poemes...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... millor fer-ho tot amb un somriure!


Il·lustra l'apunt d'avui el detall d'una fotografia de Ramon Masats

divendres, 20 de març de 2009

Llegir i viure, viure i llegir

Ja estic treballant amb el proper llibre del Club, d’una autora que no havia llegit mai (ho confesso). De moment, una cosa molt positiva és que la seva lectura, sense cap mena de dubte, farà acréixer el meu limitat vocabulari.

Sembla que hi ha un cert interès (Mireia, Anna, Montserrat...) per assistir a alguna de les meves sessions del Club. He de dir-vos que, en principi, no és possible, però si arriba a bon port el projecte d’una sessió especial, compteu que –complint una sèrie de requisits, això sí!– tothom qui vulgui hi serà convidada i convidat.

La llista de llibres pendents de llegir comença a diversificar-se de manera curiosa:
- els que vull llegir força immediatament (si és possible): el darrer llibre de contes de Flàvia Company
, El violí d'Auschwitz de Maria Àngels Anglada (que volia haver treballat aquest any al Club), i Naturaleza infiel de Cristina Grande.
- els que, ara que els poso tots junts, formen un poti-poti de lectura força curiós: L'home d'origami de Joan Carreras (per fer-ne una lectura compartida amb una amiga, bona lectora!), Trena de cendra de Carme Guasch i El present constant de Ramon Farrés.
- L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery, per comparar les dues versions (62 en català i Seix Barral en castellà), ja que unes amigues m’han comentat que la traducció catalana era tan complicada que han acabat llegint la versió castellana. I això jo ho he de veure i dir-hi la meva, és clar.

Ai mareta, sort que el llegir ve després del viure...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure!


Il·lustra l'apunt d'avui un detall de "Seduzir", d'Helena Almeida

divendres, 13 de març de 2009

(El celebrat) egoisme de l’autor

Eduard Márquez és un autor egoista. No m’ho invento (que tot podria ser), sinó que ho podeu sentir (i veure) aquí. Márquez així ho confessa i diu que vol que el lector agafi el llibre (en aquest cas parlava de La decisió de Brandes, però em sembla que no m’equivoco gaire si ho amplifico als altres llibres de l’autor) i s’hi estigui, amb ell, unes 3 hores, que és el que trigues a llegir-lo.
Celebro el seu egoisme i suposo que, ben pensat, m’ha facilitat molt la feina, ja que aquest cap de setmana enfilo la quarta lectura d’El silenci dels arbres. Masoquisme lector? No, ben al contrari. És el llibre que properament “dinamitaré” al Club de lectura.
En contraposició a altres llibres anteriors
, la lectura d’El silenci dels arbres m’ha suggerit tantes dinàmiques de treball amb les meves lectores i el meu lector, que he de reconèixer que estic un pèl desbordada...
Eduard Márquez vol que passem 3 hores amb ell i el seu llibre, però nosaltres al Club només disposem d’1 hora i mitja (com a molt!) i encara no sé pas com ho farem!

Bé, com deia aquella, tot sovint: “Properament, el desenllaç en aquestes mateixes pantalles...”.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure i, no us oblideu de somriure!

divendres, 6 de març de 2009

Coses que no us he pogut dir abans d'ara

Fins fa quatre dies mal comptats em pensava que era una dona organitzada, però des de que tenim a casa dos nens de gairebé vuit mesos, qualsevol intent d’organització queda supeditat al seu menut però implacable criteri.

Fet aquest preàmbul, escric aquest post amb quatre coses que no us he pogut dir abans d'ara...

Gràcies a la inestimable col·laboració d’una àvia-kangur i gràcies també a la perícia conductora de la meva dona, el divendres passat vaig anar a les Franqueses del Vallès, a la
festa del 2n aniversari de l’Espolsada.



Un dels protagonistes de la festa va ser l’incombustible
Màrius Serra, que amb la seva cantarella, empenta i traça comunicativa, ens va parlar i ens va llegir diversos fragments de Quiet. Màrius Serra va aprofitar l’esdeveniment per donar la primícia de la traducció a l’italià del llibre i ens va emplaçar per al proper 14 de juny, a la sala gran de l’Auditori de Barcelona, on se celebrarà una lectura-concert benèfic per col·laborar amb les entitats que s’ocupen de donar un cop de mà als nens que pateixen malalties greus i a les seves famílies.

El principal objectiu de la vetllada, per a mi, era “posar-li cara” a la Fe, la llibretera de l’Espolsada, a qui hem d’agrair
tantes i tan bones recomanacions de llibres. Malgrat el seu lògic atabalament (la llibreria plena d’amics i clients, el cava, un pastís de xocolata deliciós, un munt de gent que comprava Quiet i que s’enduia la dedicatòria d’en Màrius i la signatura engomada del seu fill...), la Fe també va estar molt contenta de “veure’m la cara”. A més, em vaig firar i vaig comprar-hi quatre llibres!!!


Dilluns vaig començar a llegir En lloc segur de Wallace Stegner. Avanço en la lectura molt lentament, però en sóc molt conscient. Assaboreixo la traducció de Dolors Udina, subratllo frases que m’agraden i anoto paraules que desconec per buscar-ne el significat...
I cada cop que tanco el llibre, em regalo els ulls amb el fantàstic obsequi de l’Espolsada, que em diu, depèn del moment: S’HA FET TARD, EM CRIDEN PER SOPAR, AIXÍ QUE PUGUI HI TORNO i FINS DEMÀ.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure i, no us oblideu de somriure!