dimarts, 31 de març de 2009

Bona literatura en noranta-cinc pàgines

Primer en van parlar aquí i dies més tard aquí, i també aquí, o sigui que, a hores d’ara, tothom ja deu saber que Mal de pedres és un llibre que cal llegir.

Ara, com jo no puc renunciar a dir-hi la meva, vull deixar clar que Mal de pedres no és un llibre fàcil de llegir.

Primer de tot, perquè el seu cos de lletra no és gens generós. Salvada aquesta dificultat, només cal prestar atenció a la primera pàgina, un exemple de com es pot fer bona literatura en una extensió de text reduïda:


L’ÀVIA VA CONÈIXER EL SUPERVIVENT la tardor de 1950. Havia arribat de Càller al Continent per primera vegada. Havia de complir quaranta anys, sense fills perquè su mali de is perdas (en sard, “mal de pedra”: càlculs renals) sempre la feia avortar durant els primers mesos. Llavors, amb la seva jaqueta llarga, les sabates altes amb cordons i la maleta de quan el marit va ser evacuat al poble, fou enviada a les Termes per curar-se.

M’hi entretinc: el primer paràgraf ens situa temporalment i física; ens presenta la protagonista –l’àvia– i un enigmàtic “el supervivent” en el centre de l’acció i ens mostra un dels encerts i alhora curiositats del llibre, que seran les frases, expressions, paraules... que el traductor, Andreu Moreno Terricabras, ens anirà oferint en versió original en el text i ens traduirà en notes a peu de pàgina.
Aquest primer paràgraf condensa en bona part el que ens trobàrem més endavant, fins arribar al desconcertant desenllaç de la pàgina noranta-cinc, entre d’altres: una nova manera de conèixer la història d’Itàlia (que sempre se’ns fa evident amb les diferències entre el nord i el sud), una tendra (i verídica?) història d’amor, un matrimoni amb curioses i excitants trobades sexuals, la visió peculiar de la narradora (també en part protagonista com a néta de la que n’és la principal) i aquest mal de l’àvia, que no només és “de pedres” sinó que gira entorn de la seva necessitat d’escriure i d’imaginar i que, en una societat i en una època com aquelles, no estava gens ben vist i, per tant, la consideraven boja...

Mal de pedres no és un llibre fàcil però llegir-lo ha estat un veritable plaer, un plaer –sense cap pretensió masoquista– que demana un esforç per part dels lectors, i això el converteix, als meus ulls, modestos i tirant a verds (depèn del dia), en bona literatura.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... poc a poc... però amb bona lletra!

19 comentaris:

  1. A mi també em va agradar força i en vaig fer un post perquè crec, com tu, que el llibre valia la pena.

    ResponElimina
  2. És un llibre petitet, però diuen: "que en el pot petit hi ha la bona confitura". El vaig trobar fantàstic. Jo el vaig llegit en castellà.

    ResponElimina
  3. kweilan,

    ja he afegit el teu apunt sobre el llibre (disculpa l'oblit!) i gràcies per dir-hi -de nou- la teva.

    Rosa,

    tens tota la raó amb això del pot petit... per cert, a la traducció castellana també hi ha les notes a peu de pàgina?

    Bones lectures per a les dues!

    SU

    ResponElimina
  4. Doncs Siruela ha publicat en castellà Las alas de mi padre de la Milena Angus. Jo el vaig llegir en italià i també em va agradar molt: http://lespolsadallibres.blogspot.com/search/label/Milena%20Agus

    Més feina, apa!

    ResponElimina
  5. Fe, porfa, para de recomanar-nos més lectures!!!

    Les llistes de llibres amb ganes de llegir es multipliquen "per culpa" teva!

    Tonet,

    SU

    ResponElimina
  6. Hola Su,

    Sí que porte notes a peu de pàgina

    ResponElimina
  7. kweilan,

    gràcies a tu!

    Rosa,

    Gràcies per la informació!

    Petons a les dues (que avui feu parella!)

    SU

    ResponElimina
  8. Jo tmbé l'he llegit (recomanació de l'Espolsada) i el recomano a tothom. Bona literatura i breu, què més es pot demanar?

    ResponElimina
  9. Bones, agafo la teva recomanació al vol. Em poso de deures per aquesta setmana santa llegir Terra de Pedres, ja et diré què. Gràcies per la recomanació.

    ResponElimina
  10. Uis, Mal de pedres (perdó)

    ResponElimina
  11. Ja teniu al blog la ressenya que us vaig prometre!!!!
    Fins aviat

    ResponElimina
  12. Nnes, que no dono a l'abast entre tant blocs i tantes recomanacions

    ResponElimina
  13. Carina,

    Espero que t'agradi el llibre. Gràcies per passar per aquí!

    Ens llegim!

    SU

    ResponElimina
  14. He sentit/llegit a dues persones recomanar aquest llibre, i les dues són moderadores de clubs de lectura... casualitat?

    M'apunto les dues novel·les d'aquesta senyora per a properes lectures... tinc ganes de llegir quelcom d'italià (m'enyoro del Baricco...)

    ResponElimina
  15. Sfer,

    no sé si es tracta de casualitat, però és un bon llibre, sincerament.

    com han anat les celebracions per haver aprovat les opos?

    vinga, ara més que mai, a llegir!

    SU

    ResponElimina
  16. Precisament avui ho vaig a celebrar amb la família. Dimecres passat vam fer l'acte de "possessió del càrrec". Tot i que hem d'estar 6 mesos de prova, ara sí que puc dir, de totes totes, que sóc funcionària :-)

    ResponElimina
  17. Mireu que he trobat...

    http://metronomferrater.blogspot.com/
    http://vimeo.com/3564686?pg=embed&sec=

    ResponElimina