Bona literatura en noranta-cinc pàgines

Primer en van parlar aquí i dies més tard aquí, i també aquí, o sigui que, a hores d’ara, tothom ja deu saber que Mal de pedres és un llibre que cal llegir.

Ara, com jo no puc renunciar a dir-hi la meva, vull deixar clar que Mal de pedres no és un llibre fàcil de llegir.

Primer de tot, perquè el seu cos de lletra no és gens generós. Salvada aquesta dificultat, només cal prestar atenció a la primera pàgina, un exemple de com es pot fer bona literatura en una extensió de text reduïda:

L’ÀVIA VA CONÈIXER EL SUPERVIVENT la tardor de 1950. Havia arribat de Càller al Continent per primera vegada. Havia de complir quaranta anys, sense fills perquè su mali de is perdas (en sard, “mal de pedra”: càlculs renals) sempre la feia avortar durant els primers mesos. Llavors, amb la seva jaqueta llarga, les sabates altes amb cordons i la maleta de quan el marit va ser evacuat al poble, fou enviada a les Termes per curar-se.

M’hi entretinc: el primer paràgraf ens situa temporalment i física; ens presenta la protagonista –l’àvia– i un enigmàtic “el supervivent” en el centre de l’acció i ens mostra un dels encerts i alhora curiositats del llibre, que seran les frases, expressions, paraules... que el traductor, Andreu Moreno Terricabras, ens anirà oferint en versió original en el text i ens traduirà en notes a peu de pàgina.

Aquest primer paràgraf condensa en bona part el que ens trobàrem més endavant, fins arribar al desconcertant desenllaç de la pàgina noranta-cinc, entre d’altres: una nova manera de conèixer la història d’Itàlia (que sempre se’ns fa evident amb les diferències entre el nord i el sud), una tendra (i verídica?) història d’amor, un matrimoni amb curioses i excitants trobades sexuals, la visió peculiar de la narradora (també en part protagonista com a néta de la que n’és la principal) i aquest mal de l’àvia, que no només és “de pedres” sinó que gira entorn de la seva necessitat d’escriure i d’imaginar i que, en una societat i en una època com aquelles, no estava gens ben vist i, per tant, la consideraven boja...

Mal de pedres no és un llibre fàcil però llegir-lo ha estat un veritable plaer, un plaer –sense cap pretensió masoquista– que demana un esforç per part dels lectors, i això el converteix, als meus ulls, modestos i tirant a verds (depèn del dia), en bona literatura.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... poc a poc... però amb bona lletra!