Coses que no us he pogut dir abans d'ara

Fins fa quatre dies mal comptats em pensava que era una dona organitzada, però des de que tenim a casa dos nens de gairebé vuit mesos, qualsevol intent d’organització queda supeditat al seu menut però implacable criteri.

Fet aquest preàmbul, escric aquest post amb quatre coses que no us he pogut dir abans d'ara...

Gràcies a la inestimable col·laboració d’una àvia-kangur i gràcies també a la perícia conductora de la meva dona, el divendres passat vaig anar a les Franqueses del Vallès, a la
festa del 2n aniversari de l’Espolsada.



Un dels protagonistes de la festa va ser l’incombustible
Màrius Serra, que amb la seva cantarella, empenta i traça comunicativa, ens va parlar i ens va llegir diversos fragments de Quiet. Màrius Serra va aprofitar l’esdeveniment per donar la primícia de la traducció a l’italià del llibre i ens va emplaçar per al proper 14 de juny, a la sala gran de l’Auditori de Barcelona, on se celebrarà una lectura-concert benèfic per col·laborar amb les entitats que s’ocupen de donar un cop de mà als nens que pateixen malalties greus i a les seves famílies.

El principal objectiu de la vetllada, per a mi, era “posar-li cara” a la Fe, la llibretera de l’Espolsada, a qui hem d’agrair
tantes i tan bones recomanacions de llibres. Malgrat el seu lògic atabalament (la llibreria plena d’amics i clients, el cava, un pastís de xocolata deliciós, un munt de gent que comprava Quiet i que s’enduia la dedicatòria d’en Màrius i la signatura engomada del seu fill...), la Fe també va estar molt contenta de “veure’m la cara”. A més, em vaig firar i vaig comprar-hi quatre llibres!!!


Dilluns vaig començar a llegir En lloc segur de Wallace Stegner. Avanço en la lectura molt lentament, però en sóc molt conscient. Assaboreixo la traducció de Dolors Udina, subratllo frases que m’agraden i anoto paraules que desconec per buscar-ne el significat...
I cada cop que tanco el llibre, em regalo els ulls amb el fantàstic obsequi de l’Espolsada, que em diu, depèn del moment: S’HA FET TARD, EM CRIDEN PER SOPAR, AIXÍ QUE PUGUI HI TORNO i FINS DEMÀ.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure i, no us oblideu de somriure!

Comentaris

  1. Mooooooooooooltes gràcies per aquest post! M'he emocionat molt.
    Un plaer haver-nos vist les cares, contenta que tastessiu la coca de xoco i nous del forn de Can Busquets i encara més contenta de poder continuar parlant de llibres i emocionar-nos amb històries com les de Quiet.
    Una abraçada,

    Fe

    ResponElimina
  2. Fe,

    la coca estava tan i tan bona que segur que hi tornem!!!

    Gràcies a tu per tot plegat!

    Ens llegim!

    SU

    ResponElimina
  3. hi ha coses que no dius.. però seguint l'Espolsada ja hem anat descobrint

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. És cert, la coca de xocolata era molt bona! És curiós, cada cop ens hi reunim més els del cercle del bloc, a l'Espolsada. I la Fe està encantada!
    Aquest punt és el que més utilitzo, per aprofitar-lo al màxim s'ha de ser una mica maniàtic, però a mi m'agrada fer-ne un bon ús.

    ResponElimina
  6. Caram, a la propera presentació a l'ESPOLSADA m'hi apunto i així ens coneixem tots.
    Bé, tal com sabeu els habituals del blog vaig passar, diguem-ne , una èopoca "dolenta" i no llegia res.
    Després de dos mesos de SEQUERA el retorn ha estat d'allò més gratificant. Vaig començar amb la recomanació de l'Espolsada (MAL DE PEDRES- Empúries), i m'ha agradat força. I he continuat amb ULLS VERDS- Columna- i he acabat meravellada. Se que les comparacions "són odioses", però la manera de narrar d'en Marc Pallares m'ha recordat un autor que vaig descobrir aquí (l'Eduard Marquez). Vaig acabar ahir ULLS VERDS i avui m'ha passat que m'he aixecat del llit i he notat que em faltava alguna cosa. És d'aquells llibres que quan te l'acabes t'entra "mal rotllo" perquè voldries que fos més llarg.Su, el llegiràs?

    Demà començaré amb la tercera lectura, a veure si va igual de be

    ResponElimina
  7. Mireia,

    La idea era aquesta, compartir el meu post amb el de l'Espolsada.

    Núria,

    Benvinguda a Llegeixes o què?! Això de trobar-nos a l'Espolsada s'ha d'organitzar bé! La Fe és una gran amfitriona i la coca... uhmmmm!

    Mireia (l’altra),

    Estic encantada amb aquesta teva nova empenta lectora! M’apunto “Ulls verds”, però ara mateix m’he de dedicar a preparar el club i “En lloc segur” també em té enxampada!

    Gràcies a totes, un cop més, per passar per aquí!

    SU

    ResponElimina
  8. Miraré de llegir-me EN LLOC SEGUR, ara que he agafat el ritme vaig ràpida.
    I si la propera lectura del club és ULLS VERDS m'apunto a la trobada del club de lectura,SU, hi ha tant per comentar en aquest llibre que seria un goig comentar-lo entre tots i totes!

    ResponElimina
  9. Ei et voldria fer alguna pregunta sobre el club de lectura, com ho podem fer? M'escrius? info@lespolsada.cat
    Gràcies!

    ResponElimina
  10. Gràcies! Ho sento q he hagut de penjar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»