Llegir i viure, viure i llegir
Ja estic treballant amb el proper llibre del Club, d’una autora que no havia llegit mai (ho confesso). De moment, una cosa molt positiva és que la seva lectura, sense cap mena de dubte, farà acréixer el meu limitat vocabulari.
Sembla que hi ha un cert interès (Mireia, Anna, Montserrat...) per assistir a alguna de les meves sessions del Club. He de dir-vos que, en principi, no és possible, però si arriba a bon port el projecte d’una sessió especial, compteu que –complint una sèrie de requisits, això sí!– tothom qui vulgui hi serà convidada i convidat.
La llista de llibres pendents de llegir comença a diversificar-se de manera curiosa:
- els que vull llegir força immediatament (si és possible): el darrer llibre de contes de Flàvia Company, El violí d'Auschwitz de Maria Àngels Anglada (que volia haver treballat aquest any al Club), i Naturaleza infiel de Cristina Grande.
- els que, ara que els poso tots junts, formen un poti-poti de lectura força curiós: L'home d'origami de Joan Carreras (per fer-ne una lectura compartida amb una amiga, bona lectora!), Trena de cendra de Carme Guasch i El present constant de Ramon Farrés.
- L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery, per comparar les dues versions (62 en català i Seix Barral en castellà), ja que unes amigues m’han comentat que la traducció catalana era tan complicada que han acabat llegint la versió castellana. I això jo ho he de veure i dir-hi la meva, és clar.
Ai mareta, sort que el llegir ve després del viure...
Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure!
Sembla que hi ha un cert interès (Mireia, Anna, Montserrat...) per assistir a alguna de les meves sessions del Club. He de dir-vos que, en principi, no és possible, però si arriba a bon port el projecte d’una sessió especial, compteu que –complint una sèrie de requisits, això sí!– tothom qui vulgui hi serà convidada i convidat.
La llista de llibres pendents de llegir comença a diversificar-se de manera curiosa:
- els que vull llegir força immediatament (si és possible): el darrer llibre de contes de Flàvia Company, El violí d'Auschwitz de Maria Àngels Anglada (que volia haver treballat aquest any al Club), i Naturaleza infiel de Cristina Grande.
- els que, ara que els poso tots junts, formen un poti-poti de lectura força curiós: L'home d'origami de Joan Carreras (per fer-ne una lectura compartida amb una amiga, bona lectora!), Trena de cendra de Carme Guasch i El present constant de Ramon Farrés.
- L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery, per comparar les dues versions (62 en català i Seix Barral en castellà), ja que unes amigues m’han comentat que la traducció catalana era tan complicada que han acabat llegint la versió castellana. I això jo ho he de veure i dir-hi la meva, és clar.
Ai mareta, sort que el llegir ve després del viure...
Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure!
Il·lustra l'apunt d'avui un detall de "Seduzir", d'Helena Almeida
Entre viure i llegir no en tinc cap dubte, trio viure, ara bé, es pot viure sense llegir, això ja es un altre qüestió, no?
ResponEliminaViure llegint està bé.
ResponEliminaJoan,
ResponEliminaJo no sabria viure sense llegir...
kweilan,
...i no ens oblidem de compartir les nostres lectures!
Us llegeixo, com sempre!
SU
Ostres, si tens temps i paciència per llegir les dues versions de l'Eriçó i fer l'apunt, l'espero amb candeletes... A mi també m'havia comentat algú que el català era "recargolat". Jo el vaig llegir i no em va molestar especialment, més aviat em va fer la idea que en el francès original tot això de la formalitat i els registres potser encara es deuria notar més.
ResponEliminaDoncs jo el vaig llegir en català i el reivindico. Altres vegades falla la traducció, la correcció... però aquest cop és simplement qüestió de filosofia i de pensaments profunds quan comença el llibre. És d'aquelles històries que cal donar-li i donar-se una oportunitat perquè a mesura que vas llegint t'abraça.
ResponEliminaEm quedo amb la frase de Kweilan: "viure llegint".
ResponEliminaGràcies per posar el meu blog com a enllaç "preferent".
Enllaç "destacat", volia dir!!
ResponEliminaDels teus pendents només he llegit El violí d'Auschwitz i L'elegància de l'eriçó. Pel que fa aquest ultim no vaig trobar que fos especialment complicat, però ja ens ho sabràs dir que n'hagis llegit les dues versions.
ResponEliminaSu, al final la Mireia , ja té blog! Ja veig que la tens coma destacada. Ens ha costat, eh?
Noies,
ResponEliminaGràcies per passar per aquí!Llegiré, quan pugui, els llibres... i no patiu que alguna cosa hi deixaré escrita.
I suposo que tenir durant uns dies el blog destacat de la Mireia és el mínim que puc fer...
Mireia (la primera), gràcies a nosaltres, eh!
Petons,
SU
Ja he fet la meva primera ressenya al blog!!!
ResponEliminaEl meu volum de lesctures pendents comença a ser preocupant...
ResponEliminaTrec temps d'on puc (Primer viure, després llegir però no viure sense llegir...) però crec que necessitaria les vides dels gats!
Eulàlia,
ResponEliminaT'entenc perfectament perquè jo estic igual! No es pot viure sense llegir... Però s'ha de viure!!!
Ai, qui fos gat amb totes ses vides!
Gràcies per passar per aquí i dir-hi la teva!
Salut, llarga vida i bones lectures!
SU