Em repeteixo, ho sé

Ja n’he parlat altres cops, de l’admiració que sento per molts dels blogs que tinc enllaçats. És cert que darrerament no puc dedicar molt de temps a llegir-los –i menys a deixar algun comentari–, però encara que sigui en comptagotes m’encanta perdre-m’hi i confirmar que són autèntiques joies.

Em va passar l’altre dia, que vaig anar a parar al Jardí del taronger, regat amb molta cura per l’Esther, amb qui vam intercanviar impressions sobre La lluvia antes de caer, de Jonathan Coe, i em va dir això: M’ha agradat molt. L’he gaudit fins a la darrera pàgina i m’ha sabut greu que s’acabés. Hi he trobat tendresa, tristor i aquella nostàlgia agredolça que se sent quan recordes temps que no han estat massa bons però que no dubtaries a tornar a viure perquè són part essencial del que ets tu...

Hi estic totalment d’acord i em sembla una descripció brillant d’aquesta novel·la, sincerament.

Amb aquest bon gust de boca dono la benvinguda a les noves i als nous: una sabata i una espardenya, que el llegir no em faci perdre l’escriure, ANTICÀnoNS, Llegir de nit, Paraules i llibres, l’anna diu i El camp de l'Erra.

“Lu dit”: autèntiques joies!


Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...

Il·lustra l'apunt d'avui una petita joia, detall d'una obra de Manolo Bautista

Comentaris

  1. Mireia7:44 a. m.

    Ara no tinc temps que he d'anar a treballar , però aquesta tarda faig el tomb pels blogs: tots son nous per mi

    ResponElimina
  2. SU8:57 a. m.

    Mireia,

    "Lu primer és lu primer", si s'ha d'anar a treballar es fa...

    A veure què et semblen els blogs!

    Tonet,

    SU

    ResponElimina
  3. Clidice10:57 a. m.

    a aquest pas hauré de demanar una subvenció només per llegir blogs! :) i és que n'hi ha tants i tan bons! :)

    ResponElimina
  4. SU11:45 a. m.

    Clidice,

    No donis idees que segur que més gent s'apuntarà al carro de demanar subvencions!!!

    I sí, noia, hi ha blogs d'un GRAN NIVELL! El teu, sense anar més lluny...

    SU, una mica pilota però amb aquella alegria!

    ResponElimina
  5. Màgia9:51 a. m.

    Moltes gràcies per aquest post! He descobert blogs que no coneixia, i ja els tinc tots apuntats per seguir-ne la pista. Realment, valen la pena.

    ResponElimina
  6. SU1:25 p. m.

    Màgia,

    gràcies a tu!

    Ens llegim... i llegim!

    Petó,

    SU

    ResponElimina
  7. Esther6:44 p. m.

    Fa uns dies que vaig despistada, entre la fred i els regals de Nadal i no havia passat per cap dels meus blogs de capçalera... i avui, em trobo que parles de mi!!!.
    M'alegra que t'hagi agradat la meva opinió de "La lluvia...".
    No va ser Andy Warhol qui va dir que tothom té cinc minuts de glòria?.
    Gràcies per regalar-me els meus cinc minuts, je, je... ;-)

    ResponElimina
  8. SU12:15 p. m.

    Esther,

    Ja saps que sóc una fan teva!!!

    Jo no sé si t'he atorgat els teus cinc minuts de glòria, però quan hi ha una cosa ben feta i que m'agrada, ha de quedar dit!

    Petons i tapa't!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació