Ja el tenim per aquí...

Us n’havia parlat aquí, però fins avui no l’he tingut a les mans!

El llibre revelació de la temporada: Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos, a cura de Montserrat Bacardí i Susanna Àlvarez, us està esperant a les llibreries del món mundial...

La fotografia de la portada espanta (ja ho podeu dir), però us asseguro que el que hi ha dins val la pena!!!

Correu i voleu per fer-vos-el vostre, no!?

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...

Comentaris

  1. Clidice6:04 p. m.

    la portada és criminal però! :(

    ResponElimina
  2. Mireia6:31 p. m.

    Ls cartes entre un dels meus escriptors preferits i el crític literari que més admiro? No me les perdré, aquesta setmana el compro sense falta.

    ResponElimina
  3. SU6:53 p. m.

    Clidice,

    Quan la vaig veure (la portada) els ulls van començar a fer-me pampallugues...

    Com he dit a l'apunt -i no us enganyo- el que val és el de dins!

    Petó,

    SU

    ResponElimina
  4. SU6:55 p. m.

    Mireia,

    Sembla que el llibre ens el "vam inventar" directament per a tu, no?

    No te'n penediràs; és un llibre entranyable...

    Gràcies per la confiança!

    SU

    ResponElimina
  5. kweilan9:02 p. m.

    Gràcies per la recomanació!

    ResponElimina
  6. Mireia9:33 p. m.

    Felicitats, ja està aquí

    ResponElimina
  7. viu i llegeix10:46 p. m.

    L'apunto a la carta als reis....la cosa romet

    ResponElimina
  8. SU10:52 p. m.

    Noies,

    Gràcies a vosaltres. Espero que us agradi i que el puguem comentar aviat...

    Salut i llibres!

    SU

    ResponElimina
  9. matilde urbach12:59 a. m.

    Feia anys que no veia una coberta tan espantosa. De tan lleig, resulta entranyable.
    Tens res a veure amb el contingut, Su?
    Els de Vic (no tothom, els de la biblioteca) l'hem de comprar per raons òbvies. Ens diem Joan Triadú. I encara és viu, i amb un cap clar que ja el voldria jo.

    ResponElimina
  10. Rita7:19 a. m.

    Fa molt bona pinta, cartes entre dos personatges com aquests, prometen!

    Gràcies per la recomanació!

    ResponElimina
  11. SU11:43 a. m.

    Matilde,

    Del llibre (de l'interior, no de la portada!) sóc corresponsable, és a dir: una de les què va intuir que podia ser un llibre interessant, una de les què va passar a l'ordinador totes les cartes i tots els textos i -per no allargar-ho més- una de les què ha tingut la paciència d'esperar tres anys a veure'l publicat!

    Que bé, ja tenim una altra venda assegurada, cap a Vic!!!

    SU

    ResponElimina
  12. SU11:45 a. m.

    Rita,

    Et puc assegurar que és un llibre interessant!

    Ja em diràs què t'ha semblat!

    SU

    ResponElimina
  13. Marta7:17 p. m.

    Su, no et desanimis per la portada. Haurem de dir als de les Publicacions de l'Abadia, que facin portades més atractives, encara que si mai veig al Director que el conec personalment, li puc sugerir. :)

    ResponElimina
  14. L'Espolsada llibres8:32 p. m.

    Enhorabona per la feina!!!

    ResponElimina
  15. SU11:34 p. m.

    Marta,

    Si ho arribo a saber que tenies aquests contactes t'encarrego de fer-nos de mànager...

    Bé, que el que importa és el contingut, no el continent, oi?

    Un petó,

    SU

    ResponElimina
  16. SU11:38 p. m.

    Gràcies Fe!

    Demana'n molts per a L'Espolsada, que segur que és un èxit de vendes!

    Vinga, salut i feina!

    SU

    ResponElimina
  17. Unknown10:29 a. m.

    Felicitats! Per fi ha arribat!

    Petons

    Leire

    ResponElimina
  18. SU10:54 a. m.

    I quina paciència que hem tingut, no?

    Gràcies Leire! Ja saps que aquest llibre no seria una realitat sense el teu ajut!

    Petons!

    SU

    ResponElimina
  19. Anna11:21 p. m.

    i tu preocupada perquè no escrivies llibres abans dels 40... I és perquè els havies d'escriure tots després! Fer anys és meravellós..!

    ResponElimina
  20. SU10:53 p. m.

    Anna,

    Quan deia això d'escriure un llibre abans del 40 no em referia exactament a aquest tipus de llibre, però vaja, igualment estic molt contenta! De que s'hagi publicat i de tenir-me més de 40, és clar!

    Gràcies per deixar el teu comentari, com sempre...

    SU

    ResponElimina
  21. digue'm ariadna6:46 p. m.

    ... El buscaré... deu fer molta il.lusió veure'l i tenir-lo després de tot l'esforç, la feina i la dedicació que ha comportat... felicitats...
    =:)

    ResponElimina
  22. SU8:40 p. m.

    Digue'm ariadna,

    I tant! I més il·lusió em fa poder compartir aquesta experiència amb vosaltres!

    Gràcies!

    SU

    ResponElimina
  23. Biel Barnils Carrera5:51 p. m.

    Sí, totalment d'acord, s'hauria de denunciar la persona que va triar la portada. Sempre dic que els llibres entren pels ulls, com el menjar. I després poden ser millors o pitjors que la portada. Segur que afectaraà a les vendes i això em sap greu per tu-vosaltres!

    ResponElimina
  24. SU6:46 p. m.

    Biel,

    gràcies per la teva opinió! Com has vist, molts coincidim en trobar la portada del tot desafortunada! I no només per la foto -que fa por- sinó perquè es fa difícil saber qui són els dos protagonistes principals del llibre.

    Ai.

    Vinga, confiem que les valentes i els valents que se'l comprin i el llegeixin, en gaudeixin... perquè t'asseguro que s'ho val!

    De nou, gràcies!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Llegir poesia: una pàgina que «ja estava marcada»

Imatge
Zoraida Burgos Les meves lectures de poesia estan vinculades, molt estretament, amb les meves visites a la Biblioteca Mercè Rodoreda  (és la més propera a casa i el seu fons especial està dedicat a la poesia ). Per aquest motiu –suposo– que quan aquest matí he agafat Convivència d’aigües , el llibre de Zoraida Burgos que aplega tota la poesia publicada –i alguns poemes inèdits– publicat per LaBreu Edicions, m'he trobat una pàgina que «ja estava marcada» , i que m'ha portat al poema següent: COMIAT Recordaré el teu cos, el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia, i moriré a poc a poc enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues. Passaré en malson esfereïdor les inútils mans buides pels llençols freds i moriré a poc a poc a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana. Recordaré el teu sexe dolç, la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell i moriré a poc a poc de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes. [p. 55] Afegeixo seguid...
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva...
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei...
Més informació