Escric un blog literari: faig pena?
Aquest títol no és meu, tranquil·les, tranquils...Va aparèixer a l’Avui del passat 8 de novembre i, pel que he pogut saber, a hores d’ara l’autor encara no ha rebut cap tipus d’amenaça, ni en forma de carta-bomba ni de virus informàtic. I n’està sorprès.
No li ha d’estranyar, però, perquè els blogaires ja no llegim els suplements culturals (si no és “per feina”, com és el meu cas). Aquest fet no és ni bo ni dolent. És la realitat.
L’article no diu res que no sapiguem: “Ningú ens obliga a llegir cap blog...”, “Alguns autors comencen fort, però abandonen aviat. D’altres van fent segons la disposició de temps lliure i d’inspiració...”, i que cal saber-los triar, com tot a la vida.
Suposo que l’autor volia encendre els ànims dels blogaires quan diu: “...però molts no són sinó banalitats mostrades en públic, creació amateur, opinions que haurien de quedar restringides a una conversa de bar...”, i jo que penso que precisament ens fa falta tenir més converses de bar on puguem parlar de llibres sense que semblem “extraterrestres”, i començar a deixar de banda el futbol i els fills (el primer tema el domino i l’altre tot just començo, per altra banda).
I potser sí que n'hi ha que tenen faltes, però darrera d'aquests blogs hi ha persones que llegeixen (i això està molt bé!) i opinen (cosa que tampoc no és tan fàcil). Per sort, no cal haver estudiat filologia o periodisme per escriure sobre un llibre.
El que cal és llegir. Si és un llibre, perfecte. Si és l’article de l’Avui, d’acord. I si és aquest post, molt millor, no?
Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...
Il·lustra el post d’avui una imatge que podria significar “els llibres ens connecten”. O no.
Jo crec que els que tenim un blog , ho fem primerament per nosaltres mateixos, perquè ens ve de gust escriure alguna cosa i en comptes de fer-ho en paper i llapis ho fem de forma virtual .
ResponEliminaQue no escric bé, i què?
Que no arribo i a amateur, i què?
Que dic banalitats i que la meva qualitat literària és nul·la, i què?
Que de vegades faig faltes d'ortografia, procuro no fer-ne.
Faig un blog, perquè m'agrada, perquè m'ho passo bé i m'entretinc. Ningú està obligat a llegir-lo i menys a deixar comentaris; tot i que si en deixen estic encantada.
Així doncs, ja veus que "el senyor del diari" i jo pensem una mica diferent .A la pregunta: faig pena?
la meva resposta és no. Valoro les ganes, l'interès i l'esforç.
Crec que no cal llegir allò que no ens interessa però d'aquí a fer pena i va un bon tros
I paro perquè si escric més , en comptes d'un comentari serà un post. Estic " guerrera" avui, ja em passarà
Potser a aquest articulista (i mira, no ve de cul, la paraula!) se li ha oblidat que hi ha gent que fa coses perquè vol, sense pensar a cobrar per opinar... I d'aquests en quedem uns quants, unes quantes...Oi? Qui fa més pena?
ResponEliminaUs he recomenat Camilleri, ja?
cadascú fa la seva tasca al seu estil i té el seu públic. Cap problema
ResponEliminahola, jo crec a que tot es redueix al fet que, amb la irrupció dels blogs que parlen de literatura, les xifres de venda dels suplements culturals dels diaris han minvat. i se'n ressenteixen. Res més. Per mi va ser un plaer descobrir aquest blog. I la tria de les lectures que faig sol estar condicionada pel que llegeixo aquí i al blog de la Mireia (l'altra Mireia, que portem un embolic amb els noms!).
ResponEliminaSalutacions i a continuar, que no fem cap mal a ningú!!
Jo no faig literatura, només en parlo. Tampoc faig de crítica literària, ja n'hi ha que ho tenen com a ofici. Jo només parlo de llibres perquè m'agrada i per donar un servei més als clients de la llibreria i als lectors virtuals. Ningú té l'obligació de llegir-me, però qui ho fa és molt benvingut. A l'autor en qüestió, dir-li que si li molesten els blogs literaris doncs que no se'ls miri. Bones lectures a tothom!
ResponEliminaposts que semblen converses de bar? Doncs potser va ser així com vaig començar el blog: si als meus amics els interessaven les meves opinions sobre els llibres, perquè no podien interessar a algú mes?
ResponEliminaPotser els explico pitjor o potser millor, però sé que hi ha gent a qui li resulten útils les meves opinions (igual que jo em refio de la d'altres blogaires de gustos semblants als meus), i amb això en tinc més que prou.
He après, conegut i compartit molt més de literatura en aquests anys de blocaire que en tota la meva vida. Hi ha persones que no saben què caram criticar a vegades...
ResponEliminajajajaja un tema el domines, però l'altre et portarà molt temps dominar-l'ho.... o potser et dominarà ell a tu? qui sap, és un tema complicat, i potser et portarà tota la vida de "cul" per intentar què el domini sigui teu i no d'ells.
ResponEliminaSalut
Déumeu (aquí cadascú pot escriure l'exclamació més adient a les seves creences o descreences)! No hi ha dubte que qui escriu això té un desconeixement inefable de la història de la literatura (oral i escrita). ¿D'on sorgeix el que s'ha escrit al llarg dels segles si no és de tertúlies de cafè, de passeigs amb els amics, de converses al llits, de contemplacions de l'estimat o estimada mentre dorm, de viatges interminables en tren, de feines avorrides, també del futbol..., en una paraula, de viure?
ResponEliminaBanalitats? És que l'autor de l'article és un seguidor de la transcendalitat de la tragèdia grega?
Que hi ha més romàntics que clàssics? Què hi farem, és el que toca.
Per altra banda, opinar sobre el que s'escriu als blocs, de la mateixa manera que opinar sobre el que s'escriu en paper, és inevitable, però generalitzar sobre una o altra és d'una pedanteria inadmissible, si més no perquè ningú -i remarco la paraula- és capaç de llegir tot -i torno a remarcar- el que s'escriu en paper o es veu en la pantalla en l'actualitat. Per exemple, algú em sap dir quants blocs en català -per limitar l'abast del tema d'una manera raonable- s'escriuen en l'actualitat? Ningú, absolutament ningú, ni de manera aproximada.
Jo llegeixo poc i malament, cosa que no m'impedeix opinar -saber- que en els blocs es troba material de primera categoria, també en els llibres –d’on han sortit alguns editors?-; de la mateixa manera que en tots dos casos es troba material horripilant; amb la diferència que en el cas dels llibres sovint te n'assabentes després d'haver pagat i amb poques possibilitats que et tornin els diners.
Comencen fort i abandonen aviat? Depenen del temps lliure i la inspiració? ...? què c. vol dir tot això? Què té a veure amb el que s'escriu? Confon la qualitat amb la continuïtat?
Ostres, su, mentre anava escrivint -bé, en una pausa- m'he llegit l'article del Llort i penso que té raó en alguna cosa: "demana una dedicació, cal saber-los
localitzar i, sobretot, cal saber-los triar." Just com els llibres que es publiquen en les editorials.
En fi, que ja veus que, com la Mireia, estic fent un post al teu post, cosa que és la meva intenció, però no està bé, i a més, el meu temps lliure és limitat i la meva inspiració escassa.
Deixa’m acabar dient que l’article em sembla un bon punt de partida per parlar dels blocs (o blogs), tot i que no entenc quin interès té l’articulista a parlar dels blocs (o blogs). Potser les ganes que se’n parli als blocs (o blogs). Doncs ho ha aconseguit. Ei, el noi és bo!
M'afegeixo a qui pensa que qui fa pena és l'autor de la columneta. Columnetes com les seves no arriben a categoria d'entrada de blog en molts blogs. Així els va a l'Avui, sovint.
ResponEliminaA tothom,
ResponEliminaGràcies per donar EL NIVELL a aquest blog!
Les vostres aportacions (aquesta vegada amb una llargada i profunditat admirable) són una de les coses que em fan més feliç del món!
I ara, “els particulars”:
- Mireia, la blogaire, quan llegeixo “Faig un blog, perquè m'agrada, perquè m'ho passo bé i m'entretinc” no puc fer res més que alegrar-me: som ànimes bessones!
- Anna, meitat estimada, mai no descanses de recomanar Camilleri?
- Jesús M., breu i conciliador, segueixes sent un crack!
- Mireia, l’anònima, cada cop que em dius que tries lectures condicionada per aquest blog (sort que també segueixes el de la Mireia, la blogaire), em poso vermella! Però em fa molta il·lusió i m’anima a seguir parlant de les meves lectures i dels llibres i els autors que m’interessen.
- Fe, passar pel teu blog s’ha convertit en una mena d’addicció per a mi, i m’encanta compartir amb tu (i amb altres “malaltes i malalts de llegir”) el gust i la passió per la literatura!
- Anna, la quantitat de llibres i autors que he descobert gràcies al teu blog és increïble! El més important és conservar els amics i les ganes de parlar de llibres, al bar i on sigui!
- Xenofílic, també coincideixo amb tu! Aprendre, conèixer i compartir... les claus de l’èxit dels blogs.
- Jovensell, és evident que el verb “dominar” quan parles dels fills és difícil de conjugar! Comptem amb tu per donar-nos un cop de mà, no?
- Pere, realment t’ha sortit un post collonut, de veritat! I aprofito per situar una mica el text d’en Llort, que fa un temps que ha encetat aquesta mini-secció on escriu, em sembla, per desmitificar el món literari i els seus submóns...
- Morenita, benvinguda i felicitats pel teu blog, que aniré seguint...
Petons i gràcies!
SU
És que ja no vaig ni als bars...
ResponEliminaNo fa gaire que he descobert això dels bolgs. En el blog només dono informació literària, a vegades
ResponEliminafaig algun escrit de fets o coses que per a mi són interessant. La veritat, és molt gratificant, i si algú no l'hi agrada, ho sento, com diu la Mireia, ningú està obligat a llegir-lo, hi si algú ho fa , millor que millor. També vull dir que aquesta és una manera de fer arribar les meves inquietuds a altres persones que els interessa el mateix, ja que normalment trobes poca gent amb qui parlar-ne.
Veí i Rosa,
ResponEliminaGràcies per participar en aquesta "tertúlia de bar" virtual...
Us llegeixo i us segueixo.
Salut i llibres!
SU
Jo crec que el articulista ha trobat un blanc fàcil, i criticant des d'una posició de superioritat s'ha llevat la columna del damunt.
ResponEliminaSalutacions (i orgull bloguer :))) )
Salutacions, Annabel!
ResponEliminaLa veritat és que, gràcies a l'articulista en qüestió, he conegut el teu blog i d'altres, a més de l'opinió de blogaires que ja segueixo...
Gràcies per dir-hi la teva!
Salut i llibres!
SU
Jo també estic d'acord amb l'analogia del bolet. No, en canvi, amb això de que els blogs hi són "a disposició de les mentalitats més ocioses i encuriosides". Qui ha escrit l'article –amb la intenció més que evident de provocar- no s'està adonant que s'està produint una revolució 2.0 que està canviant la forma de relacionar-nos. Les grans empreses de comunicació ja saben que les xarxes socials (Facebook, MySpace, Flirck...) són essencials per a confeccionar les estratègies del futur. Una comunitat d'usuaris vinculats per un interès comú serà més interessant que una gran audiència diversificada. En aquests moments tots els diaris pateixen per el descens d’ingressos via anuncis, mentre que les inversions publicitàries en Internet van creixent exponencialment.
ResponEliminaQui no vulgui veure tot això,és perquè no mereix veure-ho. Només , és qüestió de temps... i no massa.
Hola. Tens raó, els blocs són positius perquè la gent llegeix, i gràcies a aquests nous formats d'escriure i llegir, alguns suplements en poden parlar.Penso també que aquests espais han permès que ens coneguem altres autors, i també els nostres lectors que ens visiten i opinen sobre allò que escrivim. Escriure és comunicar, i internet és un canal on hi pot accedir tothom.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Elena i Roser,
ResponEliminaGràcies per deixar els vostres comentaris!
La veritat que tot plegat ha donat molt de suc...
Salut i ens llegim!
SU
Aquest individu periodista sembla haver escrit el seu article per tal d'aparèixer en els blogs... es com paradoxal, no?
ResponEliminaSubal,
ResponEliminasí que n'és, de paradoxal! Però el que em flipa més és la quantitat de comentaris que he rebut, "gràcies" al periodista en qüestió...
Salut, bones festes i millors lectures!
SU