Molt cordialment
De tant en tant s’ha de llegir poesia. Entengui’s aquest “de tant en tant” com es vulgui: cadascuna i cadascú ha de saber quan necessita llegir poesia, és una cosa personal i intransferible, com moltes altres.
És veritat, però, que no tothom en llegeix habitualment, de poesia. I també és veritat que la lectura d’un llibre de poemes et demana un ritme i una predisposició diferent a la que tindries en llegir una novel·la o un llibre de contes, per exemple.
He de dir-vos, però, que jo he llegit La trama perfecta de Daniel Busquets al meu lloc de lectura: el metro (bé, no és l’únic, però sí el més habitual). Però també us confesso que amb una sola lectura no n’he tingut prou, i el llibre m’ha acompanyat en molts trajectes d’aquestes darreres setmanes.
Dolor, sexe, trobades, amor, sexe, cossos, amants, pell, sexe, cuques de llum, foscor, suor, sexe, sordidesa, plaer, bellesa... Tot això i més m’ha suggerit la lectura de La trama perfecta, un llibre que us recomano llegir en algun moment de la vostra vida (no us voldria pressionar!). Us he triat un parell de poemes:
ZENIT
Prepara’t per al zenit.
La nostra terra de ningú
és un soterrani de zinc
amb cadenes i caputxes,
penjolls d’acer quirúrgic,
un sofà gris i flagells de cuir.
CLARIANA
Ella emergeix entre somnis,
i s’ha assegut a la clariana.
Sospita entre cuques de llum
que el propi enigma s’acaba.
Aquí trobareu un apunt, fet amb criteri, sobre el llibre. Per cert, el meu exemplar de La trama perfecta el tinc dedicat pel seu autor, a qui vaig poder saludar el mateix dia de Sant Jordi, a la parada de LaBreu.
Hi diu: A Susanna Àlvarez, molt cordialment.
Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...
És veritat, però, que no tothom en llegeix habitualment, de poesia. I també és veritat que la lectura d’un llibre de poemes et demana un ritme i una predisposició diferent a la que tindries en llegir una novel·la o un llibre de contes, per exemple.
He de dir-vos, però, que jo he llegit La trama perfecta de Daniel Busquets al meu lloc de lectura: el metro (bé, no és l’únic, però sí el més habitual). Però també us confesso que amb una sola lectura no n’he tingut prou, i el llibre m’ha acompanyat en molts trajectes d’aquestes darreres setmanes.
Dolor, sexe, trobades, amor, sexe, cossos, amants, pell, sexe, cuques de llum, foscor, suor, sexe, sordidesa, plaer, bellesa... Tot això i més m’ha suggerit la lectura de La trama perfecta, un llibre que us recomano llegir en algun moment de la vostra vida (no us voldria pressionar!). Us he triat un parell de poemes:
ZENIT
Prepara’t per al zenit.
La nostra terra de ningú
és un soterrani de zinc
amb cadenes i caputxes,
penjolls d’acer quirúrgic,
un sofà gris i flagells de cuir.
CLARIANA
Ella emergeix entre somnis,
i s’ha assegut a la clariana.
Sospita entre cuques de llum
que el propi enigma s’acaba.
Aquí trobareu un apunt, fet amb criteri, sobre el llibre. Per cert, el meu exemplar de La trama perfecta el tinc dedicat pel seu autor, a qui vaig poder saludar el mateix dia de Sant Jordi, a la parada de LaBreu.
Hi diu: A Susanna Àlvarez, molt cordialment.
Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...
És veritat que un llibre de poemes no és com una novel.la. El poema s'ha de rellegir, pensar, reflexionar i sentir el que el poeta transmet.
ResponEliminaSu, ja està bé de provocar-nos! Hi ha massa coses per llegir!
ResponEliminaJo sóc de les que no en llegeix gariebé mai, un cada un parell d'anys. Ho hauré de remeiar!!! La novel.la em té ben anganxada, no tinc ni tamps de llegir tot el que voldria. Salutacions.
ResponEliminaNoies, em sembla que val la pena, això de llegir poesia, però no heu de forçar la màquina, eh!
ResponEliminaVinga, salut i poesia!
SU
La poesia té els seus moments, normalment llegeixo poemes molt concrets, de poetes molt concrets, en moments molt concrets. La poesia em va bé com a exercici literari, però què hi farem sóc més de prosa
ResponEliminaCarina,
ResponEliminael que compta és llegir i gaudir-ne, no?
Gràcies per passar per aquí!
Ens llegim!
SU
guai, però... al metro???
ResponEliminaI tant, Joan!
ResponEliminano saps el plaer immens de llegir poesia al metro, quan tot quisqui al teu costat carreteja els larssonsssss de marres...
t'ho recomano.
potser el proper llibre és un de teu...
SU
Ja sigui reelectures al metro, al tren,a casa o al camp, hi trobo un denominador comú: que no s'esgota.
ResponElimina(Caldrà pensar que realment el títol és d'allò més encertat...)
Ramon,
ResponEliminaSé que a tu també et va agradar "La trama perfecta" i que l'has llegida i rellegida...
Sigues benvingut, ara i sempre, molt cordialment.
SU
Ufff! No en llegeixo GENS... de poesia!
ResponEliminaOsti, Mireia, i no podem fer res per evitar-ho?
ResponEliminaSU