I va arribar el dia...

Aquesta setmana he fet la darrera sessió del Club de lectura. Ai...

Com era un dia especial, vaig organitzar la sessió de manera que, en primer lloc, cada lectora (només tenia un lector!) havia de triar un llibre dels què hem llegit durant aquest temps i comentar-nos alguna cosa sobre el llibre, o sobre la sessió, o sobre l’autor i/o autora... De la tria voldria destacar que un dels llibres més comentats va ser Ébano/Eben, de Ryszard Kapuscinski. D’altres lectures de les què les lectores van voler comentar alguna cosa van ser: Les amants d’Elfriede Jelinek, El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon, Estació de França de Joan Margarit, Orden alfabético de Juan José Millás, Arte de Yasmina Reza, Sis personatges en cerca d’autor de Luigi Pirandello, Natura morta amb nens de Francesc Parcerisas, El silenci dels arbres d’Eduard Márquez i Si menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies.

Després, cadascuna de nosaltres havia d’escriure en un full a part la resposta a dos punts que vaig plantejar:
Opina o comenta qualsevol aspecte de Casa de nines que vulgueu destacar i compartir.
Què t’ha aportat com a lectora/r participar en aquest Club de Lectura?

No vam tenir gaire temps per aprofundir sobre el primer punt. I és una llàstima perquè els comentaris donaven molt de joc. Pel que fa al segon punt, un resum de les opinions podria ser aquest:

- Compartir i intercanviar opinions i punts de vista sobre les lectures fetes.


- Haver llegit autors que, en altres circumstàncies, potser mai no hauríem conegut.


- Aprofundir en la lectura dels llibres, intentant apreciar els matisos de les paraules, expressions i de la llengua en general.


- Llegir poesia i teatre, que habitualment no en tenim costum.


- Conèixer activitats i dinàmiques relacionades amb la lectura.

Durant tot aquest temps, les persones que han participat al Club de Lectura han fet aportacions molt interessants sobre cadascun dels llibres que hem treballat i puc dir-vos que ha estat una de les experiències més enriquidores de la meva vida.
En molts sentits.
Ho trobaré a faltar.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...

Il·lustra l'apunt d'avui el punt de llibre, disseny exclusiu de Sílvia Vallverdú,
que recull tots els llibres llegits al Club de Lectura


[L’apunt d’avui està dedicat a les tres bibliotecàries que m’han ajudat en diferents etapes d’aquesta aventura: Emma, Elena i Yuste. Gràcies!]

Comentaris

  1. kweilan3:57 p. m.

    Totes les lectures que heu fet em sembla una boníssima tria. Segur que les persones que han participat han disfrutat moltíssim.

    ResponElimina
  2. SU5:35 p. m.

    kweilan,

    la veritat que ha estat un veritable plaer.

    gràcies per passar per aquí, com sempre!

    petó,

    SU

    ResponElimina
  3. L'Espolsada llibres7:44 p. m.

    Ei objectiu assolit, no?
    Que ja no faràs més club? Ara pots venir al nostre? :P

    ResponElimina
  4. Marta11:43 p. m.

    Su, també et trobarem a faltar!!!!!
    Bon estiu!

    ResponElimina
  5. El veí de dalt12:32 a. m.

    Doncs apuntat al QL?, (virtual) dona!

    ResponElimina
  6. SU10:11 a. m.

    Fe,

    M'encantaria estar a "l'altra banda" en això del Club.
    Potser sí que ho puc intentar, d'afegir-me al teu, però és difícil (no ens enganyem).
    Ja en parlarem...

    Marta,

    Bon estiu i millors lectures!

    Veí,

    Gràcies per la proposta, però a mi és que "em mola" molt el contacte humà...

    Un petó,

    SU

    ResponElimina
  7. carina2:30 a. m.

    Bon estiu i torna al setembre que és una delícia llegir-te

    ResponElimina
  8. Mireia10:15 a. m.

    Descansa bé aquest estiu, i qui sa si després no continuareu amb el club, no?

    ResponElimina
  9. SU11:13 a. m.

    Estimades Carina i Mireia,

    Del club he plegat però del blog no. No patiu que jo segueixo donant la tabarra des d'aquí.

    Han estat 3 anys molt intensos, però ara no tinc el temps suficient per a preparar-ho tot i m'estimo més plegar del Club.

    C'est tout!

    Petó,

    SU

    ResponElimina
  10. SU8:28 p. m.

    Hola luris.doc,

    Gràcies pel suggeriment teatral, però el meu espectacle del Grec ja el tinc escollit!

    Salut i llarga vida en el món digital.

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació