Bona literatura en noranta-cinc pàgines
Primer en van parlar aquí i dies més tard aquí , i també aquí , o sigui que, a hores d’ara, tothom ja deu saber que Mal de pedres és un llibre que cal llegir. Ara, com jo no p uc renunciar a dir-hi la meva, vull deixar clar que Mal de pedres no és un llibre fàcil de llegir. Primer de tot, perquè el seu cos de lletra no és gens generós . Salvada aquesta dificultat, només cal prestar atenció a la primera pàgina, un exemple de com es pot fer bona literatura en una extensió de text reduïda: L’ÀVIA VA CONÈIXER EL SUPERVIVENT la tardor de 1950. Havia arribat de Càller al Continent per primera vegada. Havia de complir quaranta anys, sense fills perquè su mali de is perdas (en sard, “mal de pedra”: càlculs renals) sempre la feia avortar durant els primers mesos. Llavors, amb la seva jaqueta llarga, les sabates altes amb cordons i la maleta de quan el marit va ser evacuat al poble, fou enviada a les Termes per curar-se. M’hi entretinc: el primer paràgraf ens situa temporalment i física; e