Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2009

Bona literatura en noranta-cinc pàgines

Imatge
Primer en van parlar aquí i dies més tard aquí , i també aquí , o sigui que, a hores d’ara, tothom ja deu saber que Mal de pedres és un llibre que cal llegir. Ara, com jo no p uc renunciar a dir-hi la meva, vull deixar clar que Mal de pedres no és un llibre fàcil de llegir. Primer de tot, perquè el seu cos de lletra no és gens generós . Salvada aquesta dificultat, només cal prestar atenció a la primera pàgina, un exemple de com es pot fer bona literatura en una extensió de text reduïda: L’ÀVIA VA CONÈIXER EL SUPERVIVENT la tardor de 1950. Havia arribat de Càller al Continent per primera vegada. Havia de complir quaranta anys, sense fills perquè su mali de is perdas (en sard, “mal de pedra”: càlculs renals) sempre la feia avortar durant els primers mesos. Llavors, amb la seva jaqueta llarga, les sabates altes amb cordons i la maleta de quan el marit va ser evacuat al poble, fou enviada a les Termes per curar-se. M’hi entretinc: el primer paràgraf ens situa temporalment i física; e

Autoenyor

Imatge
Disculpeu que parli de mi, però he de dir-vos que trobo a faltar les “Cròniques des del no-criteri” . Bàsicament les trobo a faltar perquè m’és impossible assistir a cap de les activitats a l’entorn del llibre i la lectura que se celebren al món mundial (i de les què en tinc coneixement, és clar, i on m’agradaria ser-hi de totes totes). Per si vosaltres disposeu d’aquest temps preciós, anoteu les activitats que segueixen, per si hi voleu anar i, el que és més important, llegir els llibres que s’hi presenten: Dijous 26 de març, a les 8 del vespre, a L’Illa llibreria (Av. Llibertat, 20, de Mollet del Vallès), presentació dels llibres de tres autors de La Campana: Josep Maria Espinàs amb A peu per Múrcia , Xavier Roig amb La dictadura de la incompetència i Gregorio Luri amb L’escola contra el món . Dijous 26 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a la Llibreria Laie (carrer de Pau Claris, 85, de Barcelona), presentació del llibre No soy tu musa (antologia de poetes irlandeses con

Llegir i viure, viure i llegir

Imatge
Ja estic treballant amb el proper llibre del Club, d’una autora que no havia llegit mai (ho confesso). De moment, una cosa molt positiva és que la seva lectura, sense cap mena de dubte, farà acréixer el meu limitat vocabulari. Sembla que hi ha un cert interès (Mireia, Anna, Montserrat...) per assistir a alguna de les meves sessions del Club. He de dir-vos que, en principi, no és possible, però si arriba a bon port el projecte d’una sessió especial, compteu que –complint una sèrie de requisits, això sí!– tothom qui vulgui hi serà convidada i convidat. La llista de llibres pendents de llegir comença a diversificar-se de manera curiosa: - els que vull llegir força immediatament (si és possible): el darrer llibre de contes de Flàvia Company , El violí d'Auschwitz de Maria Àngels Anglada (que volia haver treballat aquest any al Club), i Naturaleza infiel de Cristina Grande. - els que, ara que els poso tots junts, formen un poti-poti de lectura força curiós: L'home d'origami

(El celebrat) egoisme de l’autor

Imatge
Eduard Márquez és un autor egoista. No m’ho invento (que tot podria ser), sinó que ho podeu sentir (i veure) aquí . Márquez així ho confessa i diu que vol que el lector agafi el llibre (en aquest cas parlava de La decisió de Brandes , però em sembla que no m’equivoco gaire si ho amplifico als altres llibres de l’autor) i s’hi estigui, amb ell, unes 3 hores, que és el que trigues a llegir-lo. Celebro el seu egoisme i suposo que, ben pensat, m’ha facilitat molt la feina, ja que aquest cap de setmana enfilo la quarta lectura d’ El silenci dels arbres . Masoquisme lector? No, ben al contrari. És el llibre que properament “dinamitaré” al Club de lectura. En contraposició a altres llibres anteriors , la lectura d’ El silenci dels arbres m’ha suggerit tantes dinàmiques de treball amb les meves lectores i el meu lector, que he de reconèixer que estic un pèl desbordada... Eduard Márquez vol que passem 3 hores amb ell i el seu llibre, però nosaltres al Club només disposem d’1 hora i mitja (com

Coses que no us he pogut dir abans d'ara

Imatge
Fins fa quatre dies mal comptats em pensava que era una dona organitzada, però des de que tenim a casa dos nens de gairebé vuit mesos, qualsevol intent d’organització queda supeditat al seu menut però implacable criteri. Fet aquest preàmbul, escric aquest post amb quatre coses que no us he pogut dir abans d'ara... Gràcies a la inestimable col·laboració d’una àvia-kangur i gràcies també a la perícia conductora de la meva dona, el divendres passat vaig anar a les Franqueses del Vallès, a la festa del 2n aniversari de l’Espolsada . Un dels protagonistes de la festa va ser l’incombustible Màrius Serra , que amb la seva cantarella, empenta i traça comunicativa, ens va parlar i ens va llegir diversos fragments de Quiet . Màrius Serra va aprofitar l’esdeveniment per donar la primícia de la traducció a l’italià del llibre i ens va emplaçar per al proper 14 de juny, a la sala gran de l’Auditori de Barcelona, on se celebrarà una lectura-concert benèfic per col·laborar amb les entitats que s’