Com era allò? “Tan lejos, tan cerca...”
Se’n parla de fa temps i gent que n’entén, però no va ser fins ahir que vaig veure, en el meu trajecte habitual al metro de tornada a casa, una dona que llegia un llibre electrònic. Fins ahir no em pensava que aquest enginy tecnològic estaria realment a l’abast d’algú que agafa el metro, com jo.
Vaig mirar-me embadalida l’enginy –i a la dona, que era potser quatre o cinc anys més gran que jo, no gaire bonica però sí força elegant–, i vaig veure que anava per la pàgina 780 de les 1508 que tenia el llibre. Quin era? No ho sé (i no per falta de ganes). Poca cosa més vaig poder veure, però si que em vaig fixar en com passava les pàgines, que em va semblar com una lleugera aclucada d’ulls de la pantalla.
Ja al carrer, vaig començar a fer-me preguntes sobres les prestacions d’un llibre electrònic, com per exemple:
- Podria encabir en un aparell com aquest els llibres que estic llegint ara mateix, els dos del Club de Lectura i L’estepa infinita? (Per cert, prepareu-vos perquè estic prenent un munt de notes per a un proper post).
- El llibre electrònic et permet subratllar i anotar allò que t’agrada o t’interessa, o és un error o has de buscar el significat d’alguna paraula que desconeixes o...?
Si me’n podeu fer cinc cèntims... Ja ho sabeu: jo contenta i agraïda!
Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure i, si no és molt demanar, aprendre...
A mi això dels llibres electrònics em tempta...però en sóc un complet ignorant.
ResponEliminaA veure si algú s'anima a comentar experiències!
Penso que d'aquí a 5 anys, veure un aparell d'aquests pel carrer serà com veure avui dia un Ipod.
ResponEliminaL'allau de veritat vindrà quan alguna editorial del pais es llenci a vendre llibres, com ja fa amazon.com, a preus atractius.
Em sembla que sí que tenen molta capacitat i que espot marcar i aquests coses. no em preguntis on ho vaig llegir però wm sona.
ResponEliminaCom a mesura per estalviar espai i paper molt bé, però i l'olor, el tacte....ho trobarem a faltar
Un amic meu en té un des de fa tres anys. Ho va buscar a internet i se'l va comprar en una pàgina web dels Estats Units. Pesa molt poc, s'hi poden col.locar un munt de llibres, la qual cosa el fa ideal si has de viatjar. El pots ratllar, subratllar...i a més pots posar el tamany de la lletra que vlguis. Com a inconvenients, no té la calidesa d'un llibre convencional, i només al llegir visiones aquella pàgina en lloc de tot el llibre...no sé, quan el vaig tenir a les mans aquesta sensació de no tenir la resta del llibre a les mans...em donava una sensació estranya. El meu amic n'està encantat i sempre n'ha fet publicitat.
ResponEliminaEi, gràcies per les vostres aportacions! Les comentaré amb més calma en algun altre moment, però no volia anar a dormir sense agrair-vos els comentaris.
ResponEliminaBona nit!
SU
A mi em fa por, deu ser perquè tinc una llibreria. I em fa por que les editorials no ens acompanyin en el procés, que no es faci correctament, com ha passat amb la música. Si tot es troba per internet i te'ls pots descarregar, quin sentit tidran les llibreries? I els llibreters? I els editors? Qualsevol que escrigui es posarà l'obra a la xarxa i au som-hi. Reconec que no sóc una gran fan de les noves tecnologies, m'agraden però sense abús. I per això, encara compro cds i no me'ls descarrego, i encara gaudeixo dels llibres, el tacte, l'olor i sobretot gaudeixo de veure la llibreria de casa, d'aquells volums... que un dia obres a l'atzar i t'hi trobes un paper, un apunt... digueu-me romàntica, sí, i què? En canvi aquests llibres els veig molt útils en el món acadèmic i universitari, tot aquell munt de fotocòpies i paperassa...
ResponEliminaTotalment d'acord smb els que heu apuntat això de l'olor dels llibres, per mi això no té substitut possible!!
ResponEliminaI no oblidem una cosa, si això triomfa acabarà perjudicant la creació literària, temps al temps!
Jo, de moment, m'hi nego, els llibres es compren a la llibreria, i prou.
PD: perdoneu el "to seriós", però em fa ràbia que la tecnologia s'ho acabi empassant tot, caram.
Olorar un llibre (com també l'olor de paper de les llibreries) és una sensació única, un regal pels sentits. Dieu-me fetitxista.
ResponEliminaAra però, això dels e-books també crec que acabarà sent molt pràctic i ajudarà en molts sentits a introduir el jovent a la lectura.
Jo sóc del parer que el punt intermig és el millor.
Salut i llibres!
ostres, però no és un altre trasto al bolso? el meu ja pesa massa.
ResponEliminaEn Jacme del Basar en té un i va fer uns sèrie de posts sobre el tema, ho pots veure aquí: http://www.basar.cat/?p=721.
ResponEliminaHola, crec que tots sou molt "llibraires" i q us fascina tot allò q comorta comprar un llibre, buscar-lo, anar a comprar-lo, embolicar-lo, arribar a casa obrir-lo, llegir-lo i tot allò q dieu de l'olor... el tacte, i poder veure per quina pàgina vas i quan et queda per llegir, d'acord, però els temps canvien, recordeu quan teniem una festa i teniem q portar els vinils? i quan més tard va apareixer els k7? i quan els nostres besavis tenien carro i cavall o euga per anar al camp? segur q ells també van trobar a faltar l'olor del cavall i la sensació de viatjar a 5km/h. recordo q algu/na de vosaltres a anomenta el ipod? on son aquells k7 i vinils q teniem a casa per escolta? ara en un aparell més petit q un encenador i cap tota la musica q puguis escoltar a la teva vida.... es el problema q te la tecnologia.... no sempre ens agrada... sempre quedaran editorials que faran llibres de paper.... si més no fins que nosaltres morim, potser despres serà un luxe recordar un llibre!!
ResponEliminaSalut