Breu. Apressat. Necessari.

La setmana passada va caure a les meves mans (gràcies una vegada més, JJ!) un llibre molt interessant: Llegim plegats, de Mercè Carrillo, que recull molta informació sobre llibres i, bàsicament, la seva experiència durant vuit anys com a coordinadora de clubs de lectura.

Ahir precisament, en el trajecte de metro camí cap a la sessió del meu Club de Lectura, vaig començar a llegir-lo, i avui encara segueixo...

De moment puc dir-vos dues coses (una mica contradictòries, per cert):

- el recomano a qualsevol persona que vulgui participar en un club de lectura, ja sigui com a lectora o com a coordinadora.

- sort que no estava publicat, ara fa tres anys, quan vaig començar la meva aventura com a “dinamitadora” d’un club de lectura!

Sí, ja ho sé, digueu-me “rareta”. Quan l’acabi provaré d’explicar-me...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure i, no us oblideu de somriure!

[Aquest post, breu i apressat, el vull dedicar a en Joan Fontanet, un lector amb el qual ja no podré compartir més lectures. Per això m’era necessari escriure’l.]

Il·lustra el post el detall d'una biblioteca, de l'admirat Miquel Barceló

Comentaris

  1. Ei no t'oblidis de la segona part del post; quem'has deixat intrigada..

    ResponElimina
  2. Jo me'l vull llegir, m'agradaria fer un club de lectura a la llibreria...

    ResponElimina
  3. Mireia,

    no pateixis que m'explicaré!

    Fe,

    serà fantàstic si fas un club de lectura a la llibreria! Però parlem-ne abans, ok?

    (noies, és que he estat a Venècia i no he pogut acabar el llibre...)

    SU

    ResponElimina
  4. Friso per saber-ne el desenllaç...

    ResponElimina
  5. El sabrem, el desenllaç... Ja falta menys...

    Salutacions,

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»