Breu. Apressat. Necessari.
Ahir precisament, en el trajecte de metro camí cap a la sessió del meu Club de Lectura, vaig començar a llegir-lo, i avui encara segueixo...
De moment puc dir-vos dues coses (una mica contradictòries, per cert):
- el recomano a qualsevol persona que vulgui participar en un club de lectura, ja sigui com a lectora o com a coordinadora.
- sort que no estava publicat, ara fa tres anys, quan vaig començar la meva aventura com a “dinamitadora” d’un club de lectura!
Sí, ja ho sé, digueu-me “rareta”. Quan l’acabi provaré d’explicar-me...
Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure i, no us oblideu de somriure!
[Aquest post, breu i apressat, el vull dedicar a en Joan Fontanet, un lector amb el qual ja no podré compartir més lectures. Per això m’era necessari escriure’l.]
Ei no t'oblidis de la segona part del post; quem'has deixat intrigada..
ResponEliminaJo me'l vull llegir, m'agradaria fer un club de lectura a la llibreria...
ResponEliminaMireia,
ResponEliminano pateixis que m'explicaré!
Fe,
serà fantàstic si fas un club de lectura a la llibreria! Però parlem-ne abans, ok?
(noies, és que he estat a Venècia i no he pogut acabar el llibre...)
SU
Friso per saber-ne el desenllaç...
ResponEliminaEl sabrem, el desenllaç... Ja falta menys...
ResponEliminaSalutacions,
SU