dimecres, 12 de novembre de 2008

Una guia de lectura fallida

Mentre estava preparant el segon llibre que llegirem al Club de Lectura (el primer serà un Pirandello), em vaig trobar que no tots els exemplars eren en català. I vaig canviar de llibre.
O sigui que les meves “abundoses” lectores i els meus “poquets” lectors no podran tenir el plaer de llegir –o de rellegir, no se sap mai!- La campana de vidre, de Sylvia Plath.
Per a mi era una relectura.
En el seu moment, vaig introduir-me en el món de la Plath després de llegir, de l’editorial Circe, una de les seves biografies.

Suposo que hi ha moltes maneres de preparar una guia per a un club de lectura, des de sant google fins a repescar apunts de la facultat, passant per assistir a alguna xerrada relacionada amb l’autora o l’autor. En el meu cas, la primera parada és la nostra petita biblioteca. I, precisament, sobre la Plath vaig trobar un parell de referències molt interessants:


Arrel de la representació a la Sala Beckett de Barcelona de Tres dones (Un poema per a tres veus), l’actriu Lluïsa Mallol parla de l’impacte que li va produir Sylvia Plath: “El meu primer contacte amb Sylvia Plath el vaig tenir fa deu anys amb la lectura de la seva única novel·la La campana de vidre. Impressionada per la força i amargor del seu llenguatge, em vaig interessar i endinsar en la seva obra poètica i en la seva biografia, sorprenentment lligada a la seva creació literària.”

I de la revista Quimera, trobo un interessant article de l’apreciat Mihály Des, que comença així: “La fulgurant i turmentosa vida de Sylvia Plath es brinda a comentaris, xafarderies, controvèrsies i, naturalment, a les biografies. Vint-i-sis anys després de la seva mort, la poetessa americana de més gran transcendència (autora també de la novel·la autobiogràfica La campana de vidre), segueix despertant passions. I, com gairebé sempre en aquests casos, les raons personals prevalen sobre les literàries.” (la traducció, maldestre, és meva).

Bé, avui us he parlat d’una guia de lectura fallida... Properament, en aquestes mateixes pantalles, la relectura de La campana de vidre, de Sylvia Plath.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...


Encapçala i il·lustra el post d'avui la portada de Tres dones

4 comentaris:

  1. Però si aquest llibre es troba molt

    ResponElimina
  2. Ja, però resulta que la política d'adquisicions per als clubs de lectura és 50% català i 50% castellà (sempre que es trobi editat en totes dues llengües).

    Quan vaig triar-lo no em vaig fixar en aquest petit detall...

    Ferran, gràcies per deixar el teu comentari,

    SU

    ResponElimina
  3. Hola Su.
    Jo llegeixo molt en català, però si un llibre es traduït, no importa que sigui en castellà, si la traducció és bona. També entenc que en el Club vulguin fer-ho en català. El curs passat va haver-hi alguna protesta.
    Fins dilluns. Marta

    ResponElimina
  4. visca la plath.
    i la su.

    ResponElimina