Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2008

Andrea Camilleri i Montalbano, dues meitats inseparables

Imatge
Perdoneu aquesta intromissió fugaç de l'altra meitat, aquella que ara es dedica a la dramatúrgia segons la Su, per parlar-vos d'Andrea Camilleri. Necessito teràpia. Per a mi Camilleri és com un raig de sol en un dia rúfol, com una bona i reconfortant tassa de cafè. És a dir, imprescindible. Per la seva manera d'escriure (tan ben reflectida en les traduccions d'en Pau Vidal), pel seu sentit de l'humor (és un d'aquells autors que et fa trencar de riure amb una sola frase), per la seva capacitat de reproduir en literatura aquella Sicília de pel·lícula que totes tenim al cap, la de la samarreta imperi i els crits per l'ull de l'escala. En Montalbano, el detectiu més humà de l'esfera detectivaire gràcies a tots els personatges que l'envolten i a les seves manies, identificables en qualsevol de nosaltres, es deu haver convertit ja fa temps en l'alter ego de Camilleri. Tan alter ego de Camilleri que no el deixa ni escriure altres novel·les sense afl

Jo confesso...

Imatge
He rellegit La campana de vidre , de Sylvia Plath. No puc fer res més que recomanar-vos la seva lectura, però us he de confessar que jo he tingut en tot moment una sensació del tot agredolça. Rellegir un llibre significa, en moltes ocasions, retrobar frases que et van agradar (“Una segona onada em va besar els peus amb llavis d’escuma blanca, i la fredor m’abraçà els turmells amb un dolor de mort”), imatges que et van cridar l’atenció (“Sota la lluentor infinitesimal dels estels, els arbres i les flors deixataven la seva fresca olor”), paraules desconegudes fins llavors (“pristi”) que després es podien convertir en “les teves” paraules encantades ... En definitiva, anotacions fetes en temps immemorial. Molts cops aquesta troballa queda en simple anècdota, però aquesta vegada no ha estat així perquè a mida que avançava en la relectura em trobava amb frases senceres que recordava perfectament haver plagiat (literalment) en les primeres versions d’un conte meu que m’estimo molt. Tot era l

Escric un blog literari: faig pena?

Imatge
Aquest títol no és meu, tranquil·les, tranquils... Va aparèixer a l’ Avui del passat 8 de novembre i, pel que he pogut saber, a hores d’ara l’autor encara no ha rebut cap tipus d’amenaça, ni en forma de carta-bomba ni de virus informàtic. I n’està sorprès. No li ha d’estranyar, però, perquè els blogaires ja no llegim els suplements culturals (si no és “per feina”, com és el meu cas). Aquest fet no és ni bo ni dolent. És la realitat. L’article no diu res que no sapiguem: “Ningú ens obliga a llegir cap blog...”, “Alguns autors comencen fort, però abandonen aviat. D’altres van fent segons la disposició de temps lliure i d’inspiració...”, i que cal saber-los triar, com tot a la vida. Suposo que l’autor volia encendre els ànims dels blogaires quan diu: “...però molts no són sinó banalitats mostrades en públic, creació amateur, opinions que haurien de quedar restringides a una conversa de bar...”, i jo que penso que precisament ens fa falta tenir més converses de bar on puguem parlar de lli

Una guia de lectura fallida

Imatge
Mentre estava preparant el segon llibre que llegirem al Club de Lectura (el primer serà un Pirandello), em vaig trobar que no tots els exemplars eren en català. I vaig canviar de llibre. O sigui que les meves “abundoses” lectores i els meus “poquets” lectors no podran tenir el plaer de llegir –o de rellegir, no se sap mai!- La campana de vidre , de Sylvia Plath. Per a mi era una relectura. En el seu moment, vaig introduir-me en el món de la Plath després de llegir, de l’editorial Circe, una de les seves biografies. Suposo que hi ha moltes maneres de preparar una guia per a un club de lectura, des de sant google fins a repescar apunts de la facultat, passant per assistir a alguna xerrada relacionada amb l’autora o l’autor. En el meu cas, la primera parada és la nostra petita biblioteca. I, precisament, sobre la Plath vaig trobar un parell de referències molt interessants: Arrel de la representació a la Sala Beckett de Barcelona de Tres dones (Un poema per a tres veus) , l’actriu Lluïsa

Noves incorporacions

Imatge
D’aquí uns dies, repartides aquí mateix. Avui, la llista és aquesta: L’altra meitat , tronada Tot lletra , molt interessant Llibre, vell i polifacètic? Bloc literari , why not? Blanca, i Rosa, i Roca Filament , fina expressivitat Club de lectura , reunió mensual Un racó de ràdio , i de llibres Discreció , amb aprofundiment Una caixeta , no apta per a la indiferència Bruno, i Bruna B , d’analfaBet Observació, creativitat A la re cerca de la sensatesa lectora Un dia, un llibre Pecats , sense perdó Amics, llibreria, Xoroi Llegeixes o què?! , un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure... Il·lustra el post d'avui "Letters", de Javier Mariscal